Referència/Contacte

De moment us informem que hi posarem el punt de vista de:  Qui estima els cavalls i la del nét d'en Ponç, que entre tots dos en fan un, en Felip Ponsatí.

Com que el temps va passant he anat acumulant anys i ja en porto un bon piló a l'esquena.

Només us diré que l'edat té inconvenients però té un gran avantatge, et dóna perspectiva històrica.

El moment que ens ha tocat viure és extraordinari, aprofitem-lo.

“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”  

I aquest estat l'hauríem de voler just i amb la capacitat per fer que la pobresa i la ignorància deixin de ser hereditàries i, perquè no, ho podem procurar ja des d'ara, des de l'escola.

El que es fa a l'escola marca el camí de la societat i, fins ara, l'escola, encara que potser no era la seva voluntat, no ha aconseguit canviar el seu paper de reproductora dels estrats socials.

Els infants-alumnes provinents de famílies amb pocs recursos econòmics i culturals, quan acaben la primària, tenen un domini de la llengua escolar pobre i escadusser (un nivell llindar o no gaire més), i aquest fet els barrarà el pas a l'aprofitament de totes les possibilitats que els posarà al seu abast el sistema educatiu i la societat.

Només si des de l'escola es prioritza de forma sistemàtica, i al llarg de tota l'escolaritat, la llengua oral escolar i se li dóna la importància real que té en l'estructuració del pensament i en la capacitat de comprensió i de comunicació dels infants, i també per a la futura cohesió social, podrem pretendre trencar el sostre que ara imposa la pobresa i atura l'ascensor social.


Si hi ha algú que li fa il·lusió dir-hi la seva, em pot escriure a:

tothom.cat@gmail.com  (per reflexions polítiques)

o a:

saber@llenguaoral.cat  (per reflexions escolars)

Fins a la propera

F. Ponsatí