Hª de la seva obsessió.

Des d’en FelipV, passant pel dictador feixista i els seus hereus, la imposició de l’espanyol no és fruit de la casualitat, ha estat una feina del "seu Estat" i ho continua sent. "La lengua es compañera del imperio." (segle XVI)"

Dels de sota, el primer, un carnisser per la nostra nació, l'últim, l'hereu d'un dictador feixista. Convertim-los en història aliena perquè pels, catalans, Espanya és com una heura que tot ho ofega. 

La teva veu i el teu vot, els nostres vots, i sinó els del Parlament, faran possible el que semblava impossible! 

El futur és la llibertat, fem el nostre Estat. 
"Felipe V", quan entrava en una població que s'havia resistit a l'ocupació imperialista, a sorts, penjava a un de cada 10 dels seus habitants, quan no la cremava sencera, amb tothom a dins, com va fer amb Xàtiva. Va ser una assassí institucional de catalans. El que hi ha un xic més avall va ser un dels seus hereus 230 anys després, i ho va fer a consciència durant 40 anys.


L'haurien hagut de jutjar per Crims contra la Humanitat. Després de la guerra incivil. A les terres de parla catalana va fer matar desenes de milers de persones en aparents "Consejos de guerra". Tenia una obsessió : fer desaparèixer d'Espanya els catalans i la seva llengua.  Ara, encara, hi ha un piló de lleis franquistes que ens mantenen com a ciutadans de segona, d'això, ells en diuen democràcia.


Encara que no ho sembli, ja érem al segle XXI i el pare d'en "Felipe VI" va dir:  "Nunca fue la nuestra, lengua de imposición, sino de encuentro; a nadie se le obligó nunca a hablar en castellano: fueron los pueblos más diversos quienes hicieron suyos por voluntad libérrima, el idioma de Cervantes."