MIRANT EL FUTUR

FER REPÚBLICA

Per a poder continuar corrent la nostra llarga marató ens hauríem de preocupar de no parlar tant, el silenci va bé per a la reflexió, i començar a anar eixamplant la República.

De moment, i durant força temps, no podrà ser una República jurídica, però cal que sigui una República social i justa, una República cohesionadora i convivencial, una República solidària i col·laborativa, una República que valori els drets humans i els exerceixi, una República científica, musical i ecològica, una República sense diferències econòmiques per raó de gènere, una República on els infants no s’hagin de separar de les famílies a cap edat, una República amb un -encara millor- sistema públic docent, sanitari,  científic ..., una República centrada en els municipis i al servei dels ciutadans (no oblidem el pes econòmic i polític de les diputacions i dels ajuntaments) i, cohesionant-ho tot, una Generalitat amb pensament i actes republicans.

Com podeu comprovar no hi poso gaire res que no sigui possible, ni tampoc que no s’hagi començat a fer, recordeu que som a mitja cursa i és fàcil que les forces ens fallin, a partir d’ara, per acabar la cursa més important de la nostra vida com a poble, a més de la força física, ens cal una gran força mental, una gran capacitat de constància i esforç, i anar eixamplant la pinya, el folre i les manilles que ens han de permetre aixecar el nostre magnífic castell republicà de gamma extra.

COSES QUE POTSER PODEM CANVIAR

Independentment del 155 i les seves conseqüències, i allò que decideixin els “jutges imparcials”, i malgrat les moltes barrabassades jurídiques per part dels tribunals, hem de procurar trobar les vies per assegurar el nostre futur com a poble, per assegurar els avenços que anem fent.

Per estrany que us pugui semblar hi ha alguns aspectes que l’estat espanyol no ha pogut tocar, i són aquelles entitats i organitzacions que no depenien exclusivament de la Generalitat, que estaven participades per altres territoris i, fins i tot, per altres governs. A partir d’ara hem de procurar afinar molt més per a poder salvaguardar tot allò que anem fent. No pot ser que cometem les mateixes equivocacions.

España ha demostrat que té molta força física i jurídica, pot permetre’s rebregar tots els drets, fins i tot els fonamentals, mentre toqui el rebre als catalans i a les institucions catalanes, nosaltres hi hem d’oposar intel·ligència, diversitat i una participació ampliada (fora de la jurisdicció oficial espanyola, si és possible), és més difícil de fer, però també és més segur. És com es va fer el referèndum de l’u d’octubre o el que permet mantenir la Fundació/Institut  Ramon Llull, i d’altres.

A partir d’ara aniria bé que el govern encarrilés, fixés les línies de futur i les accions prioritàries, però que fos la societat la que s’organitzés per a fer-ho: associacions de tot tipus, entitats, fundacions -algunes actuals i d’altres que s’hauran de crear expressament-, ajuntaments, diputacions, ..., així assoliríem una societat molt més republicana.

El govern hi posaria la fàbrica i dissenyaria el motor però la societat el faria i hi posaria l’energia. Encara que España ocupés un altre cop la fàbrica, el motor continuaria funcionant, com ara, però amb –encara- més energia.

Tot plegat no és cap novetat, és el que hem fet des de fa molt de temps, des del temps de la dictadura i des d'abans: Escoltisme, CEC, Sindicats, IEC, Òmnium Cultural, Enciclopèdia Catalana, Assemblea de Catalunya, Congrés de Cultura Catalana, Universitats, Escoles d’Estiu, l’ANC, corals, esbarts, grups de teatre o organitzacions per a la festa major, colles castelleres, penyes de futbol, gremis, fundacions i associacions de tot tipus: científiques, culturals, ONG, professionals, ecologistes, esportives, de veïns, ...  (en aquests punts hi ha tota la resta immensa de possibilitats).

Només ens cal continuar i potenciar-ho una mica més, perquè fer República també és això i, com a toc final de totes les iniciatives, fer una amalgama organitzativa que abastés tot el territori, amb una formula barreja de Congrés de Cultura Catalana i l’Assemblea de Catalunya. Mentrestant, i de forma immediata, el Parlament posaria en marxa (un cop i un altre, si cal) lleis com la de pobresa energètica, la de renda garantida, i d’altres de semblants que, més que lleis socials, les hauríem de qualificar, ja en el seu títol, com a lleis per a l’aplicació dels drets humans fonamentals.

Recordeu que com deia en Joan Fuster, i em va recordar en Toni Soler en un article: La política que no fem nosaltres la faran contra nosaltres.

Ara, pensant en la dictadura judicial i que encara haurem de conviure una bona temporada amb España, canviaré de tema.

UN SISTEMA JUDICIAL QUE CAL REESTRUCTURAR

El sistema judicial, la seva estructura, és franquista i, per tant, és un escull –actualment insalvable- per assolir una mínima democràcia real. La seva organització troncal i les seves prerrogatives, continuen sent –amb petits retocs cosmètics- les mateixes que hi havia en el temps del dictador.

Els jutges sembla que es pensin que estan tocats pel do de la infal·libilitat i, per tant, el seu criteri és inatacable, intocable i ni tan sols se’n pot dubtar, sembla que considerin que el que expressen en una sentència està per sobre del bé i del mal. Doncs NO!

Els jutges són funcionaris, “SÍ”, funcionaris com la resta de persones que treballen a sou de l’administració (que mai hem d’oblidar que la paguem entre tots) i, per tant, com a funcionaris han de respondre dels seus actes igual com qualsevol altre funcionari i, encara més, perquè se’ls han atorgat unes prerrogatives que d’altres no tenen i, per això, la seva responsabilitat social encara és més elevada, i el seu rendiment de comptes encara ha de ser més clar i transparent.

A cap funcionari que no fos jutge, i potser policia espanyol, se li passaria pel cap que allò que ha fet no pot ser criticat, ni posat en dubte. Els jutges sembla que es pensin que tenen butlla per fer i decidir el que els sembli, sense tenir en compte les repercussions dels seus actes i de les seves decisions, fins i tot quan, amb les seves decisions, perjudiquen clarament ciutadans i demostren, dia sí, dia també, que el seu punt de vista està per sobre dels drets fonamentals de les persones, com està fent el Sr. Llarena i uns jutges navarresos.

És curiós que, a conseqüència de la sentència d’uns jutges navarresos, fins i tot els peixos grossos de la cúpula judicial, demanin que se’ls respecti i que els polítics no els critiquin perquè consideren que afecta la seva feina i a la separació de poders. Però aquesta mateixa cúpula no ha dit res de res en sentit contrari, quan des del poder judicial s’impedeix el normal funcionament de la política. És allò de “Veus la brossa a l’ull del teu veí, però no veus la biga al teu”. 

No diuen res quan un dels seus pren decisions polítiques, fins i tot saltant-se els resultats electorals i impedint el nomenament d’un govern. Que tranquil i ben acomboiat que està el Sr. Llarena. És l’aplicació de la “Llei de l’embut”, o bé “Per a qui m’entra, per a aquí em surt i per a aquí em fa turutut”.

Si els jutges no han de fer un servei a la societat, protegint els drets fonamentals dels ciutadans, per a què els volem? Si són funcionaris que no funcionen, quin dret tenen a seguir en aquesta feina?

CAL FER NETEJA (mentre hi hàgim de conviure)

Suposo que ells es consideren la Raó Suprema, els pilars fonamentals de l’estat, però no!, no són ni una cosa ni l’altra, i tampoc estan al servei de la ciutadania, per tant, em sembla que és un bon moment de canviar l’organització interna i adequar-la a l’estructura política general de l’estat, però no pas com ara, que és el mateix de sempre però amb un lleu retoc cosmètic.

També s’hauria d’aprofitar per enviar cap a casa a un bon grapat de teòrics funcionaris que no funcionen perquè es creuen ungits per la veritat absoluta i, alhora, tancar per sempre l’AN i remodelar de cap a peus el TS i les seves funcions (no hauria de poder jutjar, sinó coordinar les sentències dels diferents TSJ), sense oblidar l’estructura dels fiscals; els fiscals haurien de tenir com a funció principal la defensa dels drets fonamentals dels ciutadans, si no han de fer això no ens calen, perquè fer de xaiets obedients de les ordres/indicacions dels polítics no és ajudar a fer un món més just, sinó un món més obedient i menys lliure.

Deixo de banda el TC, perquè ara em sembla més una representació de marionetes a les mans de l’executiu i del rei que no pas un conjunt de persones que garanteixin els nostres drets fonamentals .

F. Ponsatí

Ens cal una societat futura amb uns bons fonaments de cohesió social, més justa i, si és possible, encara més participativa i solidària.

Des de l’escola del futur estat, i si pogués ser ja des d’ara, hauríem d’esforçar-nos per fer que la pobresa i la marginació no fossin mai més hereditàries i, alhora, enfortir la cohesió social, actual i futura.

Per començar a assolir-ho ens cal que, com a mínim, TOTA la mainada quan acabi la primària i encara més la secundària, sigui capaç d’entendre el que escolti, comprendre el que llegeixi i d’expressar-se en català, oralment i per escrit, de forma socialment correcta.   www.llenguaoral.cat