Quan una
persona amb responsabilitat i capacitat de decisió legal, com el Sr. Llarena, a
través de la invenció d’uns fets que es contradiuen amb el que ha estat la
conducta, al llarg dels últims anys, d’unes persones, pren una decisió que les perjudica
greument, s’està davant d’un clar abús de poder. Ell sabrà com s’ha d’anomenar
aquest fet, i encara més si ho fa des d’una posició de volguda ignorància,
perquè té els elements suficients per a contrastar tot el que li calgui.
Si dic que
la ignorància és volguda és perquè, pel seu escrit, sembla que vostè no ha fet
res que li permeti saber, sense mitjancers, la situació real de Catalunya i,
encara menys, de quin ha estat i és des de sempre, la conducta del Srs. Cuixart
i Sànchez, i de les dues entitats que presideixen, o la dels l’Honorables Srs. Junqueras i Forn.
EXPLOSIÓ DE
VIOLÈNCIA
Dir que el
seu alliberament pot comportar una explosió de violència és d’un tal nivell de
desconeixement de la realitat del país, que només pot ser pensada per persones
que en viuen del tot desconnectades perquè es creuen el que els diuen els
papers d’una d eles parts.
Suposo que a
vostè ja li va bé aquesta manera de mirar-se la realitat encara que sigui del tot injusta, perquè sinó
hauria fet alguna cosa per contrastar les informacions esbiaixades. Si això
passa amb una persona que diuen que és justa i un bon professional, no sé que
hauria passat si no ho arriba ser, què hauria decidit?
No es pot
perjudicar greument a unes persones i a tot el seu entorn, justificant-ho amb badomeries.
Una part del discurs que fa al seu escrit es correspon més a una novel·la de
ciència ficció i a una tergiversació de la realitat del país i del comportament
de les persones que decideix que continuïn empresonades, que no pas a uns
possibles fets reals. Sembla com si tingués més realitat l’Alícia al País de
les Meravelles que no pas aquesta part, teòricament justificativa, del
l’escrit.
LA REALITAT
ÉS MOLT DIFERENT
Si els desempresona, que no és el mateix que deixar-los lliures, estic més que segur que s’adonarà de la distància que hi ha entre la
realitat i les falses informacions i les badomeries conseqüents que l’han
portat a prendre unes decisions del tot equivocades. El just alliberament
d’aquestes persones pacífiques, assenyades i bons ciutadans, i els fets
conseqüents, potser l’ajudarien a tornar a tocar de peus a terra, i a adonar-se
de l’error de la seva decisió d’actual.
TORNI A
VENIR I HO COMPROVI
En el cas
que li sembli que li cal més informació, li proposaria que, de forma anònima, torni
a venir Catalunya, i així podrà veure i s’adonarà de l’enorme distància que hi
ha entre el que li diuen i el que realment passa, i potser després canviarà el
seu punt de vista. (li proposo que sigui de forma anònima perquè les
“autoritats del 155” no li limitin la visita i tingui una total llibertat per
veure, preguntar i fer, fins i tot d’anar a la seu OC –si ve a Girona, m’avisi,
l’acompanyaré- o de l’ANC).
L’ALLUNYAMENT
DE LA REALITAT
Tinc la
impressió que els jutges de la part més alta de la magistratura, com vostè,
viuen en una mena de torre d’ivori, i que els sembla que poden decidir el que
sigui; que si ells diuen una cosa ja està per ben dita i per ben decidida, encara
que perjudiquin greument a algú. Mala sort!
I no hauria
de ser així, considero que són responsables dels seus actes i, per tant, són
responsables del mal que fan, sobretot si són conseqüència d’una ignorància
volguda perquè no han fet l’esforç de contrastar el que diuen certs papers i informacions
parcials, amb la realitat i amb l’evolució històrica de les persones que estan
decidint mantenir empresonades.
DE VERITAT
CREU EN LA DEMOCRÀCIA?
El seu
escrit és un cop de martell a la nostra societat, a la democràcia, quan identifica
com a penalment punibles actes polítics pacífics i sense valor jurídic, quan
penalitza la llibertat de pensament, quan penalitza la llibertat d’expressió i
de manifestació i, per acabar-ho d’arrodonir, ho clou mantenint a la presó
ciutadans i polítics que sempre han defugit la violència i, teòricament ho
justifica per possibles esclats de violència. No té ni cap ni peus.
LA
DEMOCRÀCIA NO, NOMÉS, SÓN ELS TRIBUNALS
Perquè, de
fet, què és això tant terrible que mereix la presó i que sembla que ha fet el
Sr. Junqueras i la resta d’empresonats?
Segurament han
desobeït el que deia el TC, però no pas per això deixen de ser actes polítics que,
recordo, que no varen arribar a tenir –per voluntat del govern- valor jurídic
i, per tant, no poden ser punibles penalment, a no ser que es castigui
penalment l’expressió pública i pacífica d’unes idees.
Si és així,
serà una nova manera d’interpretar fets objectius, encara que siguin del tot
pacífics, perquè no es tractarà de què fas o deixes de fer, sinó d’allò que els
fiscals i els jutges els sembli que volies fer i, per tant, poden dir i
badomerar com els sembli que, a partir d’aquí els vilatans normals no hi tenim
res a fer-hi.
S’arriba al
punt de justificar la violència institucional de la Policia nacional i de la GC
fent-ne responsables als Mossos. És com acusar als negres de l’existència del
racisme. A la violència institucional desplegada li calia un cap de turc i quin
cap de turc més adient que fer-ne responsable a qui fa les coses millor que tu?
I jo em pregunto, de qui va ser responsabilitat que a partir del començament de
la tarda ni la PN, ni la GC moguessin un dit? També va ser del Mossos o del
gran ridícul internacional que havia fet la policia espanyola?
Malgrat la
magistratura espanyola, que s’assembla molt a “prietas las files, recias
marciales ...”, continuarem fent les coses de manera pacífica i, si tot va bé,
al final aconseguirem la llibertat del nostre país.
F. Ponsatí
Catalunya, 5
de desembre de 2017
Ens
cal una societat futura amb uns bons fonaments de cohesió social, més justa i,
si és possible, encara més participativa i solidària.
Des
de l’escola del futur ..., i si pogués ser ja des d’ara, hauríem d’esforçar-nos
per fer que la pobresa i la marginació no fossin mai més hereditàries. Per
començar a assolir-ho ens cal que TOTA la mainada, quan acabi la
primària i encara més la secundària, sigui capaç d’entendre el que escolti,
comprendre el que llegeixi i expressar-se en català, oralment i per escrit, de
forma socialment correcta. www.llenguoral.cat