dimarts, 5 de desembre del 2017

IGNORÀNCIA VOLGUDA



Quan una persona amb responsabilitat i capacitat de decisió legal, com el Sr. Llarena, a través de la invenció d’uns fets que es contradiuen amb el que ha estat la conducta, al llarg dels últims anys, d’unes persones, pren una decisió que les perjudica greument, s’està davant d’un clar abús de poder. Ell sabrà com s’ha d’anomenar aquest fet, i encara més si ho fa des d’una posició de volguda ignorància, perquè té els elements suficients per a contrastar tot el que li calgui.

Si dic que la ignorància és volguda és perquè, pel seu escrit, sembla que vostè no ha fet res que li permeti saber, sense mitjancers, la situació real de Catalunya i, encara menys, de quin ha estat i és des de sempre, la conducta del Srs. Cuixart i Sànchez, i de les dues entitats que presideixen, o la dels  l’Honorables Srs. Junqueras i Forn.

EXPLOSIÓ DE VIOLÈNCIA
Dir que el seu alliberament pot comportar una explosió de violència és d’un tal nivell de desconeixement de la realitat del país, que només pot ser pensada per persones que en viuen del tot desconnectades perquè es creuen el que els diuen els papers d’una d eles parts.

Suposo que a vostè ja li va bé aquesta manera de mirar-se la realitat  encara que sigui del tot injusta, perquè sinó hauria fet alguna cosa per contrastar les informacions esbiaixades. Si això passa amb una persona que diuen que és justa i un bon professional, no sé que hauria passat si no ho arriba ser, què hauria decidit?

No es pot perjudicar greument a unes persones i a tot el seu entorn, justificant-ho amb badomeries. Una part del discurs que fa al seu escrit es correspon més a una novel·la de ciència ficció i a una tergiversació de la realitat del país i del comportament de les persones que decideix que continuïn empresonades, que no pas a uns possibles fets reals. Sembla com si tingués més realitat l’Alícia al País de les Meravelles que no pas aquesta part, teòricament justificativa, del l’escrit.

LA REALITAT ÉS MOLT DIFERENT
Si els desempresona, que no és el mateix que deixar-los lliures, estic més que segur que s’adonarà de la distància que hi ha entre la realitat i les falses informacions i les badomeries conseqüents que l’han portat a prendre unes decisions del tot equivocades. El just alliberament d’aquestes persones pacífiques, assenyades i bons ciutadans, i els fets conseqüents, potser l’ajudarien a tornar a tocar de peus a terra, i a adonar-se de l’error de la seva decisió d’actual.

TORNI A VENIR I HO COMPROVI
En el cas que li sembli que li cal més informació, li proposaria que, de forma anònima, torni a venir Catalunya, i així podrà veure i s’adonarà de l’enorme distància que hi ha entre el que li diuen i el que realment passa, i potser després canviarà el seu punt de vista. (li proposo que sigui de forma anònima perquè les “autoritats del 155” no li limitin la visita i tingui una total llibertat per veure, preguntar i fer, fins i tot d’anar a la seu OC –si ve a Girona, m’avisi, l’acompanyaré- o de l’ANC).

L’ALLUNYAMENT DE LA REALITAT
Tinc la impressió que els jutges de la part més alta de la magistratura, com vostè, viuen en una mena de torre d’ivori, i que els sembla que poden decidir el que sigui; que si ells diuen una cosa ja està per ben dita i per ben decidida, encara que perjudiquin greument a algú. Mala sort!

I no hauria de ser així, considero que són responsables dels seus actes i, per tant, són responsables del mal que fan, sobretot si són conseqüència d’una ignorància volguda perquè no han fet l’esforç de contrastar el que diuen certs papers i informacions parcials, amb la realitat i amb l’evolució històrica de les persones que estan decidint mantenir empresonades.

DE VERITAT CREU EN LA DEMOCRÀCIA?
El seu escrit és un cop de martell a la nostra societat, a la democràcia, quan identifica com a penalment punibles actes polítics pacífics i sense valor jurídic, quan penalitza la llibertat de pensament, quan penalitza la llibertat d’expressió i de manifestació i, per acabar-ho d’arrodonir, ho clou mantenint a la presó ciutadans i polítics que sempre han defugit la violència i, teòricament ho justifica per possibles esclats de violència. No té ni cap ni peus.

LA DEMOCRÀCIA NO, NOMÉS, SÓN ELS TRIBUNALS
Perquè, de fet, què és això tant terrible que mereix la presó i que sembla que ha fet el Sr. Junqueras i la resta d’empresonats?

Segurament han desobeït el que deia el TC, però no pas per això deixen de ser actes polítics que, recordo, que no varen arribar a tenir –per voluntat del govern- valor jurídic i, per tant, no poden ser punibles penalment, a no ser que es castigui penalment l’expressió pública i pacífica d’unes idees.

Si és així, serà una nova manera d’interpretar fets objectius, encara que siguin del tot pacífics, perquè no es tractarà de què fas o deixes de fer, sinó d’allò que els fiscals i els jutges els sembli que volies fer i, per tant, poden dir i badomerar com els sembli que, a partir d’aquí els vilatans normals no hi tenim res a fer-hi.

S’arriba al punt de justificar la violència institucional de la Policia nacional i de la GC fent-ne responsables als Mossos. És com acusar als negres de l’existència del racisme. A la violència institucional desplegada li calia un cap de turc i quin cap de turc més adient que fer-ne responsable a qui fa les coses millor que tu? I jo em pregunto, de qui va ser responsabilitat que a partir del començament de la tarda ni la PN, ni la GC moguessin un dit? També va ser del Mossos o del gran ridícul internacional que havia fet la policia espanyola?

Malgrat la magistratura espanyola, que s’assembla molt a “prietas las files, recias marciales ...”, continuarem fent les coses de manera pacífica i, si tot va bé, al final aconseguirem la llibertat del nostre país.

F. Ponsatí

Catalunya, 5 de desembre de 2017

Ens cal una societat futura amb uns bons fonaments de cohesió social, més justa i, si és possible, encara més participativa i solidària.

Des de l’escola del futur ..., i si pogués ser ja des d’ara, hauríem d’esforçar-nos per fer que la pobresa i la marginació no fossin mai més hereditàries. Per començar a assolir-ho ens cal que TOTA la mainada, quan acabi la primària i encara més la secundària, sigui capaç d’entendre el que escolti, comprendre el que llegeixi i expressar-se en català, oralment i per escrit, de forma socialment correcta.   www.llenguoral.cat