(Començo per l’acabament) PS: Em
sembla que els senyors Trapero, Sànchez i Cuixart no haurien d’anar, el
divendres, a Madrid, a l’Audiencia Nacional, els detindran. Que hi vagin els
seus advocats amb una recusació cap el Tribunal, amb un no reconeixement de la
seva capacitat legal per fer-se’n càrrec del teòric delicte, o amb l’excusa
legal o personal que vulguin, però que no hi vagin, l’estat està desbocat i
se’n pot esperar qualsevol cosa.
(Comencem) Aquests dies no hi ha
ningú, tret dels fidels servidors de l’estat espanyol, que digui que som un
poble violent. Bé, doncs, després de la bestialitat
policial de diumenge i d’aterrir pràcticament tots els racons dels país, fins i
tot a on no hi varen arribar, ahir vàrem decidir tornar a manifestar al món que
som gent pacífica i que amb bestialitat no ens doblegaran. Vàrem sortir al
carrer, ens vàrem mirar i ens va agradar el que vàrem veure, una nació en
marxa.
Quan ja havia passat pràcticament tot
i ja tornàvem a engegar el ritme normal, va aparèixer a les pantalles de tots
els televisors Felipe VI (desitjo que sigui “El Breve”), successor directe d’en
Felip V, rei de llarg regnat i desgraciada memòria.
Si algú havia suposat que faria el que
la seva "Constitución” li diu que ha de fer, o sia d’àrbitre i de procurar el
diàleg, s’equivocava de mig a mig. Ja ho saben, som súbdits deslleials i
sediciosos, i l’estat està legitimitat per fer el que calgui per doblegar-nos i
tornar-nos a l’obediència: colpejar-nos indiscriminadament (això ja ho ha fet),
detenir-nos sense cap mena de raó legal (som catalans sediciosos), envair-nos i
ocupar el país militarment (la GC és un cos militar i tot darrere hi ve l’exèrcit),...
Sempre s’ha de ser emmascarat per una
paella i encara bruta, ens tracten de nazis quan de fet som els seus jueus, som
l’excusa que els permet guanyar vots, eleccions, i imposar el seu model:
“España Una, España Grande, España Libre”.
I encara hi ha qui vol continuar sent
espanyol? És cert que de tot hi ha a la vinya del senyor, i s’ha de respectar
tothom, però home, potser que acabem d’obrir els ulls perquè em sembla que ja
hem arribat a la cruïlla i hem de decidir: Monarquia espanyola o república
catalana. Que et governin o governar-te. El dubte ofèn, veritat?
Via fora.
F. Ponsatí
Des de
l’escola del futur estat, i si pogués ser ja des d’ara, hauríem d’esforçar-nos
per fer que la pobresa i la marginació no fossin mai més hereditàries i, per
començar a assolir-ho, ens cal que TOTA la mainada, quan acabi la primària i
encara més la secundària, sigui capaç d’entendre el que escolti, comprendre el
que llegeixi i expressar-se en català, oralment i per escrit, de forma
socialment correcta.
Ens cal
una societat futura amb uns bons fonaments de cohesió social, més justa i, si
és possible, encara més participativa.
www.llenguaoral.cat