dimarts, 20 de juny del 2017

PER SI SERVEIX (20 de juny de 2017)



Després d’haver estat anorreats militarment, suprimides les nostres lleis, exèrcit, moneda i arraconada la nostra llengua, al llarg de 300 anys hem anat sobrevivint com hem pogut i hem procurat adaptar-nos a les noves condicions, per molt negatives i discriminatòries que fossin.

Quan el 2006 el poble de Catalunya va votar en referèndum que acceptava una nova relació amb l’estat es va entrar en un nou pacte polític, però quan el 2010 el TC espanyol va decidir que calia esmenar, retallar i reinterpretar molts dels articles, es va estripar el pacte polític, i no el vàrem estripar nosaltres, sinó Espanya.

Malgrat tot, després de l’atzagaiada del TC, no vàrem estripar les cartes, sinó que en nombroses ocasions s’han fet propostes per assolir un nou encaix amb España, però sempre se’ns ha contestat el mateix: NO. Per tant, España no ens ha deixat cap més sortida que arraconar qualsevol pacte polític i decidir, nosaltres, com volem governar-nos.

És cert que amb la legalitat espanyola el que ara proposem, fer un referèndum, segons com s’interpreti, és totalment legal i segons com s’interpreti no ho és, però aquesta situació ja no ens preocupa perquè ja s’han esgotat totes les possibilitats d’entesa sobre la nostra capacitat, o no, per decidir el nostre futur, i ens considerem prou capacitats per aplicar les nostres lleis i deixar de dependre de les espanyoles.

VOLUNTARIS
Tothom, mínimament assenyat vol el millor per la seva família, fills i nets. Jo en sóc un i, per tant, si he de ser voluntari o el que calgui, ja des d’ara, m’hi apunto. Potser us preocupa (si no guanya el sí) que us puguin posar una multa, anar a judici o el que sigui, però si us plau no us escagarrineu, penseu que els nostres avantpassats varen posar-hi la vida, la família i la hisenda per defensar la terra, i allò que ells varen perdre, ara, nosaltres tenim l’oportunitat de guanyar-ho, i fer-ho pacíficament. Deixarem escapar aquesta oportunitat?

ELS COMUNS
Us aniria bé de llegir el galdós paper (amb rectificació inclosa) que va fer “Iniciativa ...” amb la proposta del 9-N, sembla com si vosaltres volguéssiu fer quelcom de semblant. No cal que mireu tant i tant cap el centre de la península, ni penseu amb els vots actuals, mireu el futur i les possibilitats que dóna la llibertat. Sinó, dintre d’Espanya, quin futur ens espera a tots plegats?

Demaneu garanties, quines garanties? Mireu, avui fa 228 anys que els diputats del Tercer estat (o sia només una part de l’Assemblea Nacional francesa), varen decidir declarar-la constituent. És el començament de la Revolució francesa. No us sembla que hauria estat ridícul que algú hagués posat com a condició per a continuar que se li donessin garanties. Garanties de què, amb què, si estaven actuant fora de l’ordre establert i en contra de la voluntat del rei?

Les úniques garanties, en política i en moltes altres situacions de la vida només les dóna la voluntat de fer allò que un s’ha proposat. El President i els vicepresident us han dit el que volien fer, si us el creieu i us sembla que és el millor pel nostre poble, sumeu-vos-hi, sinó digueu-ho clarament i poseu-vos al costat de les forces monàrquiques. 

Visca la terra. Via fora.

F. Ponsatí

Des de l’escola del futur estat, i si pogués ser ja des d’ara, hauríem d’esforçar-nos per fer que la pobresa i la marginació no fossin mai més hereditàries i, per assolir-ho, ens cal que TOTA la mainada, quan acabi la primària, sigui capaç d’entendre el que escolti, comprendre el que llegeixi i expressar-se en català, oralment i per escrit, de forma socialment correcta.   www.llenguaoral.cat