Des del moment que el Govern i la majoria del Parlament
diuen que estan disposats a fer el que calgui per a poder fer el referèndum,
fins i tot fer lleis de transitorietat entre els dos sistemes legals, la
pregunta que queda a l’aire i que anem deixant que vagi donant voltes i més
voltes, com una sínia inacabable, però que ningú s’atreveix a verbalitzar és: El Parlament i el Govern disposen de prou forces
d’ordre públic preparades per a donar suport a les seves ordres i normes? Sí o
no?.
Que hi ha algun centenar de miler de persones disposades a
donar la cara és un fet incontestable (encara que no fossin tots els que diuen,
així i tot, són molts), però, i els Mossos i les policies locals? Què faran en
el cas, segur, que les lleis dictades pel Parlament i referendades pel Govern,
siguin declarades inconstitucionals al cap de pocs segons o, fins i tot, abans?
Sortiran els comandaments i diran que estan a les ordres del
govern de Catalunya o del seu ajuntament en tot i per tot, i es jugaran el seu
futur i la seva jubilació en el cas que les coses vagin per mal borràs?, o bé
diran que sí, però que no, que no se sap, que s’ha de veure què passa i que com
és un cas de consciència tothom és lliure de fer el que li sembli i, per tant,
que les decisions han de ser individuals, o que és millor esperar,...
No hauríem d’oblidar que democràcia i España són paraules
immiscibles, com a màxim poden fer veure que conviuen i, en aquests moments, no
passa de ser una dictablanda judicialitzada, i com que per la part espanyola
tenen el sou i la jubilació assegurades, com a mínim formalment, no dubtaran
pas, i ens ocuparan amb la guàrdia
civil, la policia, els carrabiners i, si cal, sortirà l’exèrcit a donar-los-hi
un cop de mà fent maniobres (ja previstes), o sense ni dissimular.
Si algú es pensa que m’estic muntant una pel·lícula és que
no coneix pas els espanyols. Això és el que tenen pensat, encara que,
evidentment, ho justificaran i ho dissimularan una mica amb l’article ... de la
seva constitució, i amb decisions judicials, etc. I que quedi clar que hi haurà
un piló de gent que rebrà l’ocupació amb el braç enlaire, ai!, volia dir amb
els braços oberts, perquè el franquisme sociològic encara té molt de pòsit,
fins i tot entre nosaltres, i s’enyoren.
Des del meu punt de
vista tot dependrà de la capacitat de resistència del Govern i del Parlament, i
de la mobilització i resistència ciutadana pacífica, però tossuda, i no pas de
les forces d’ordre públic, ni dels “Comuns” (ja serà molt si es posen,
lleialment, al costat del Govern en la decisió de fer el referèndum).
Si volem que els poders públics resisteixin cal que se
sentin recolzats per la gent, per la nació, i si s’hi afegeixen els
Mossos i les policies locals, millor que millor.
F. Ponsatí
Visca la terra. Via fora.
"Des de l’escola del futur estat, i si pogués ser ja des
d’ara, hauríem d’esforçar-nos per fer que la pobresa i la marginació no fossin
mai més hereditàries. www.llenguaoral.cat
