Em sembla que un
límit hauria de ser que es volgués fer seure la Molt Honorable Presidenta del
Parlament en el banc dels acusats, em direu que ja està en camí i que ja ho
varen fer al País Basc, i que a més no hi anirà sola sinó amb la majoria de la
Mesa del Parlament, doncs jo no hi aniria, els plantaria.
L’altra motiu podria
ser el que he llegit fa poc i que fa referència a la CUP. Segons sembla aniria
bé que la CUP fes una declaració en la que quedés ben clara la seva voluntat
que, sota cap situació, no farà servir mitjans violents. Sincerament, em sembla
una bajanada, a la CUP sí i als altres no. Si s’arribés a una situació tan
ximple, en la que Espanya volgués fer servir la llei de partits per
il·legalitzar la CUP, em sembla que seria prou motiu per prémer l’accelerador i
acabar d’una vegada amb tota aquesta comèdia.
UNA PRIMERA PRESA DE
POSICIÓ
El Parlament hauria
de fer una resolució en el que se li reconegués a la Sra. Irene Rigau la seva
capacitat legal per a continuar sent, amb tots els drets i efectes, diputada al
Parlament, independentment del que puguin dir els partits i els jutges
espanyols.
QUINA LEGALITAT MÉS
IL·LEGAL
Pot tenir una certa
lògica el pensar que mentre estiguem dintre Espanya hem de respectar la seva legalitat.
En Gandhi va respectar la legalitat britànica? Estem jugant un partit en el que
els àrbitres van descaradament (ja no els cal la careta) a favor d’un dels
equips, no ho poden evitar perquè és el seu equip de tota la vida, ho porten a
l’ADN, la volen “Una, Grande y Libre”, i nosaltres que ens fotem. Aquesta és la
història i aquesta és la realitat actual.
Espanyols i
espanyoles que no voleu que es faci un referèndum, ni feu cap proposta, ja ho
tenim clar, ja sabem què voleu, fa molt temps ja ho va dir el vostre padrí,
Franco, i ara el seu successor dirà, si fa o no fa: “En el día de hoy, cautiva y desarmada
l’Autonomia de Cataluña y su Generalidad, han alcanzado las tropas nacionales sus
últimos objetivos militares y políticos.
Rajoy.
Madrid, xx de xxxxx de 2017.”
Rajoy.
Madrid, xx de xxxxx de 2017.”
Som un país ocupat,
per molt que ens desagradi, i ho som des de fa 300 anys, el feixisme franquista
no va ser res més que una manera molt bèstia de demostrar-ho, i l’aparent
sistema democràtic actual ja té més de “dictablanda” que de llibertat
d’expressió, i cada cop pitjor.
EN QUÈ PENSA?
A vegades el senyor
Dante Fachín parla i actua com si li pesés més el marxisme-leninista històric
que no pas la seva feina d’ara, de líder polític català, s’ho hauria de fer mirar,
em recorda massa l’esloganeria del PSUC, que sempre, vingués a tomb o no,
deixaven anar les mateixes frases/missatges.
F. Ponsatí
Visca la terra. Via fora.
"Des de l’escola del futur estat, i si pogués ser ja des d’ara, hauríem d’esforçar-nos per fer que la pobresa i la marginació no fossin mai més hereditàries. www.llenguaoral.cat
