PER QUÈ NO ANEM ALS FONAMENTS?

L'ONZE DE L'ONZE
La llum multitudinària de l'estel de Nadal va passar per Barcelona i ens va portar il·lusió, esperança i fermesa,  i va ser una nova demostració de com d'equivocada és, amb nosaltres, la política, d'Herodes, de la imposició i de la força.

ARA, UN XIC D'HISTÒRIA, NO CONVÉ OBLIDAR ELS FONAMENTS
Si un grup de persones es troba i parla de política, i entre els temes hi ha el de la independència, ho pot fer, i no passa res, senzillament no té valor jurídic, és un acte del grup, de l’associació o del que sigui.

Però resulta que si és el Parlament de Catalunya qui vol fer el mateix: parlar sobre la independència i els millors camins per assolir-la, hi ha un grup de persones que consideren que això és un delicte: el TC, que s’ha arrogat el dret de decisió suprema per la força de la coacció.

Però quin delicte, si el que s’està fent és l’exercici d’un dret fonamental, el de la lliure expressió de les idees de forma pacífica i respectuosa?

LA SAGRADA UNIDAD DE ESPAÑA

No hi havia cap problema fins que el govern central va manipular la llei, la legalitat, i la va transformar de tal manera que: parlar sobre la “sagrada unidad de España” seria delicte. D’aquesta manera es volia impedir que el Parlament parlés i votés. De fet, s’impedia que els parlamentaris exercissin el seu dret a la lliure expressió.

Per acabar-ho d’arrodonir el TC s’hi posa bé (el govern central ja ha fet els nomenaments adients), i diu sempre que SÍ de tot. Apa!, a partir d’ara tots a callar i a fer bondat. Sinó cap a veure el Sr. Jutge, i d’allà en sortiràs amb la teva ruïna econòmica o cap a la presó, o totes dues coses alhora.

PROHIBIT PARLAR-NE

Des d’aquesta “nova legalitat”, el grup de persones que s’han arrogat, perquè l’han acceptat, el dret de decisió suprema per la força de la coacció, poden decidir una aberració com que, al Parlament, no es pot parlar de res que faci referència a la independència.

De fet, ja no es jutgen actes, sinó intencions, pensaments, idees. Perquè el que s’ha fet al Parlament aquests dos anys ha estat política (parlar, debatre, votar i il·lusionar) però no s’ha arribat a donar-hi forma legal, forma jurídicament vàlida, de llei formal: publicació al DOGC o al Diari Oficial de la República (que és el que m’hauria agradat, però ...). Per tant, tot plegat ha restat dintre el marc de la llibertat d’expressió i sense força jurídica, però per al govern central i el seu TC ja n’hi ha hagut prou: volien ..., doncs garrotada: el 155 i, de torna, tots a la presó.

I LA RESTA DE JUTGES QUÈ FAN?

Segueixen i amplien el despropòsit. El jutge del TS (el que sembla, per ara, més raonable), de moment només coacciona la Mesa del Parlament. O no és una coacció posar-los com a condició, per a no fer-los anar a la presó, que abandonin la política o que es comprometin a limitar les seves idees al marc de la constitució? Tots a fer bondat, sinó, en nom de la llei, us arruïno la vida.

I la Audiència nacional? Aquí ja s’arriba a l’agressió venjativa en tota regla. O no ho és l'empresonament dels dos Jordi, o l’empresonament del govern per no haver volgut contestar a la fiscalia? Que no és una burla i un menyspreu, quan la jutgessa es posa a manipular el seu mòbil, mentre els membres del govern li explicaven el que feia al cas? O quan els envia a la presó sense tenir en compte les seves circumstàncies personals? Tot plegat no és tant com dir: Aquesta me la pagareu. I, per acabar-ho d’arrodonir, no fa ni cas dels recursos i de les apel·lacions.

De fet, segons el govern del PP, ho està fent molt bé i li donen un premi. A la jutgessa li acaben de concedir en propietat, per ordre ministerial, la sala tercera de l’Audiència nacional, fins ara la tenia de forma provisional. Segurament, dintre de poc temps, li donaran una medalla.

ON SÓN ELS DEMÒCRATES A ESPAÑA?

Tota la colla que defensa que el 155 i que l’actuació del TC és legal, s’ho haurien de fer mirar, i preguntar-se si els drets fonamentals d’expressió personal i col·lectiva no són abans, i més importants, que les lleis fetes a la mida del govern del PP i del seu TC?

Un dret fonamental, com és el dret d’expressió pacífica, mai no hauria de ser motiu de presó o de cap mena de delicte, i si ho és, els demòcrates s’hi han d’oposar, com han fet sempre, perquè si no ho haguessin fet continuarien vigents lleis que impedirien el vot de les dones, dels  negres o dels indis, i els de color haurien de continuar anant als seients del darrere dels autobusos.

Que aquests exemples siguin de fora, no vol pas dir que no sigui igual d’il·legal el que passa, ara, aquí. El govern i la mesa del Parlament estan encausats, i alguns a la presó i d’altres exiliats. I per què? Per expressar el seu pensament, per parlar i votar, per fer política. ELS DRETS HUMANS, ELS DRETS FONAMENTALS, SEMPRE S'HAN DE DEFENSAR I PRACTICAR, I SEMPRE ESTARAN PER SOBRE DE LES CONSTITUCIONS DELS ESTATS.

Un record per a en Jordi Cuixart i per en Jordi Sànchez, la seva situació és encara més menyspreable, més il·legal (si és possible) i de més indefensió. I la UE fent veure que no passa res, està vist que és un club de mala gent.

F. Ponsatí

Catalunya, 11-12 de novembre de 2017

Ens cal una societat futura amb uns bons fonaments de cohesió social, més justa i, si és possible, encara més participativa i solidària.

Des de l’escola del futur estat, i si pogués ser ja des d’ara, hauríem d’esforçar-nos per fer que la pobresa i la marginació no fossin mai més hereditàries. Per començar a assolir-ho ens cal que TOTA la mainada, quan acabi la primària i encara més la secundària, sigui capaç d’entendre el que escolti, comprendre el que llegeixi i expressar-se en català, oralment i per escrit, de forma socialment correcta.      www.llenguaoral.cat