LA MEVA PRESÓ LEGAL

ELS MOSSOS

Segur que em direu de tot, però no puc evitar de pensar que els Mossos no han actuat correctament, i m’agradaria, de tot cor, equivocar-me. Em sembla que han procurat més per ells, –mantenir el seu estatus, funcions i seguretat-,  que no pas pel poble. Malgrat que la seva obligació sigui la d’estar al servei del govern de Catalunya i dels ciutadans.

Per a mi, el que era segur, era que no hi havia res a fer si els Mossos no es posaven totalment i obertament a les ordres del govern de la nova república. Amb l’atac dels ultres a Catalunya Ràdio em vaig adonar que no era així. Si els Mossos haguessin estat al servei de la nova república, tots els llocs oficials haurien estat protegits i no ho estaven, i això que són prou per haver-ho pogut fer.

Sense ells què tenim? Molta gent ben disposada a posar-hi la cara, el cos i el temps, però que és impossible que dia sí, dia també, durant uns mesos, estigui al carrer protegint les seves institucions i els càrrecs electes. No podem fer de forma continuada que milers de persones facin la feina que haurien de fer els Mossos ara, que és la de protegir, defensar i guardar els llocs públics, i els càrrecs electes.

SOM PRESONERS POLÍTICS

Des d’ara, molts, som presoners polítics, malgrat que, segons sembla –i m’agradaria tornar-me a equivocar-, la nova república de Catalunya encara, jurídicament, no hagi nascut (el naixement ha avortat per manca de força, o està a l’espera?), però era tant l’afany d’España de xafar-nos, que ni ho han tingut en compte i han tirat pel dret.

ELS HEREUS DEL DICTADOR FRANCO

Perquè us penseu que el govern d’España està tan convençut de poder fer el que li doni la gana? Doncs perquè té les forces d’ocupació a les seves ordres, jutges inclosos. A vegades ens oblidem que, davant, hi tenim els hereus del feixista dictador general Franco.

 

Durant la dictadura franquista tampoc no podíem decidir qui ens representava, ni qui ens governava, tot ho decidien des de Madrid, i també, tot era legal. Tot el que feien Franco i els seus governs també era sota l’empara de la seva constitució: “Las Leyes Fundamentales del Movimiento”. La constitució actual, per a mi, comença ser quelcom de semblant: la meva presó legal.

LA REPÚBLICA

Ens cal una república que doni esperança i il·lusió de futur als nostres fills i nets. 

F. Ponsatí

Catalunya, 29 d'octubre de 2017

Som un poble constant i no perdem l’esperança i la il·lusió, i si les perdem ens esforcem per retrobar-les.

Ens cal una societat futura amb uns bons fonaments de cohesió social, més justa i, si és possible, encara més participativa i solidària.

Des de l’escola del futur estat, i si pogués ser ja des d’ara, hauríem d’esforçar-nos per fer que la pobresa i la marginació no fossin mai més hereditàries. Per començar a assolir-ho ens cal que TOTA la mainada, quan acabi la primària i encara més la secundària, sigui capaç d’entendre el que escolti, comprendre el que llegeixi i expressar-se en català, oralment i per escrit, de forma socialment correcta.  www.llenguaoral.cat