Sr. Primer Ministro,
em permeto fer-li aquestes quatre ratlles, acompanyades d’algunes reflexions. Tinc
l’esperança que s’adoni que no pretenc molestar-lo, sinó que només és un petit
intent de fer-li veure la situació actual des d’un altre punt de vista.
És possible
que ara vostè se senti guanyador, per
això em sembla que és un bon moment per a presentar-li aquestes reflexions.
Si hem
arribat a on hem arribat, suposo que no és pas perquè estiguem gaire satisfets
de com estem, ni del tracte que hem rebut, ni del que rebem. S’ha plantejat com
ens sentim nosaltres que des de fa més de tres-cents anys, generació rere
generació, estem voltats amb tot de lleis que ens prohibeixen tot de coses que
els permeten a vostès?
S’han
plantejat alguna vegada què pressuposa ser català a España? Em temo que no. Aniria bé que s’ho plantegessin.
S’han
plantejat que si España vol continuar existint (amb Catalunya), cal que canviïn
radicalment la manera històrica de tractar-nos?
Es plantegen
deixar d’atiar l’odi, la desinformació i la malvolença cap a Catalunya i els
catalans com a eina de captació de vots a España? S’han adonat que hi ha
partits (entre ells el seu) i televisions que impunement esperonen l’odi cap a
Catalunya i els catalans? En aquests
moments encara ho estant fent a tort i a dret, i ningú els diu res.
Es plantegen
que si no canvien radicalment el tracte que ens donen i el menyspreu que, a voltes l'acompanya, el que ha passat aquests dies es tornarà a repetir dintre d’un temps, poc o
molt llarg, i potser, aleshores, no ens podran aturar per més lleis i forces de
policia, guàrdia civil i judicatura que facin servir?
La
judicialització de la política ens ha portat a un enfrontament del qual, els
catalans independentistes no en sortim gaire ben parats, és cert. Ara bé, sempre
que dos es barallen, i això val també per a les societats i els governs, no pot
ser que només una de les parts tingui tota la
responsabilitat de l’enfrontament i, encara menys, si és la part més
dèbil. Potser la part més forta, vostès, també hi tenen una part important de responsabilitat.
Considerem
que sempre hem volgut implementar la nostra política per
mitjans pacífics, i encara que només sigui per aquesta raó, ens sembla que ens
mereixem un cert respecte. Ho dic perquè moltes actuacions i afirmacions del
seu aparell judicial no ho tenen en compte i fan unes interpretacions totalment
esbiaixades i, fins i tot, falses del que ha passat. De moment ja hi ha dos presos polítics.
Dels
enfrontaments se’n pot sortir rebregant i humiliant el contrari, però si es vol
que hi continuï havent la possibilitat d’una bona convivència, s’ha de procurar
que les ferides i els mal records siguin els mínims possibles i, per poc que es
pugui, inexistents.
Ni des de la
venjança, ni amenaçant amb la presó, ni des de la voluntat de derrotar per 10 a
0 la part del nostre poble que vol la independència, difícilment es podran
construir ponts que permetin avançar pel camí de la concòrdia i les bones
relacions futures.
Per això li demano
que faci aturar i revertir totes les actuacions legals (judicials i/o pecuniàries)
de qualsevol tipus -fins i tot les que fan referència al 10-N-, que hi hagi
contra persones, entitats, càrrecs i partits que pugui considerar-se, des del
marc legal actual d’España, que hi ha alguna possibilitat que puguin ser
portats a judici, investigats o empresonats per la seva actuació política
pacífica, per molt contràries a les lleis espanyoles que li puguin semblar. S’aturin
i facin “tabula rasa”.
No em sembla
que l’existència de “presos polítics” – des de la nostra òptica ara ja n’hi ha,
i no n’hi hauria d’haver cap-, sigui la millor manera de començar a posar unes
bases futures de relació que afavoreixin la concòrdia i la pau social. Unes
bases diferents i més respectuoses.
Per acabar,
suposo que considerarà encertat que pensi que quan siguem una república
independent, vulguem mantenir les millors relacions possibles amb España i amb
tots els espanyols.
Vostè té la
paraula.
Atentament.
F. Ponsatí
Catalunya, 31
d’octubre de 2017
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada