Sr. Rajoy, president del govern d’Espanya.
No li estranyi que aquestes quatre
ratlles estiguin farcides d’elogis i de paraules de reconeixement, perquè és
fantàstic el que vostè, els seus governs i el seu partit han fet per Catalunya
i per tal que ens sentíssim a gust i amb ganes de continuar formant part del
regne d’Espanya.
Hi ha molts altres actuacions i
situacions que ens permetrien, encara més, fer-los extensible el nostre
agraïment, però només ens hem fixat en unes quantes, ens disculpin.
Ja des de bon començament vull deixar
constància del seu punt de vista sobre el Tribunal Constitucional, perquè
sempre l’han considerat un òrgan que havia de vetllar pels drets de les
minories, com som els catalanes dintre de l’estat espanyol. Sempre l’han volgut
un òrgan imparcial, i que per això han considerat que no era possible que cap
dels seus membres hagués estat militant d’algun partit polític o que hagués
manifestat animadversió cap a Catalunya. Moltes gràcies.
En la tramitació del nou Estatut a les
“Cortes”, vostè varen tenir una posició de respecte. La seva actitud i la del
PP fou exemplar, i fins i tot varen renyar al PSOE perquè volia fer-hi canvis i
retallades. Moltes gràcies.
Tot seguit no em puc estar d’agrair la
seva posició personal i el recolzament que va mostrar el PP quan va decidir recollir
signatures de suport a tota Espanya. Moltes gràcies.
Més endavant, quan, els catalans vàrem
fer un referèndum per acceptar l’Estatut aprovat a les “Cortes”, vostè i tot el
seu partit ens varen ajudar i varen dir que la voluntat dels catalans sobre el
seu Estatut havia de prevaldre sobre altres consideracions. Una actitud que els
honora.
Per això quan algú va demanar que el
Tribunal Constitucional declares nuls o que interpretés de manera restrictiva
els articles més importants de l’Estatut que havíem aprovat en referèndum, vostè
i el seu partit varen posar el crit al cel i ens varen ajudar a resoldre
positivament les impugnacions.
Sempre li estarem agraïts. Ha
demostrat, dia a dia, que des del respecte i el diàleg era la millor manera
d’encarrilar la convivència de Catalunya dintre d’Espanya i fer que les relacions fossin fluïdes.
Nosaltres sempre
hem estat partidaris del diàleg. Gràcies perquè amb vostè i el seu partit
sempre hi hem pogut dialogar i mai ens hem trobat una porta tancada, fins i tot
quan les nostres posicions eren força diferents.
Gràcies per fer que tots els seus
ministres d’aquests últims anys hagin col·laborat en el manteniment i millora d’aquest
clima. La Sanitat, l’ensenyament, les finances de la Generalitat, les
infraestructures i la seguretat pública, amb una bona coordinació policial, en
són exemples.
Fins i tot quan des del Parlament de
Catalunya hem aprovat lleis que a vostè o al seu partit els ha semblat que
envaïen les seves competències, mai han portat el seu desacord als tribunals,
sinó que sempre les han considerat qüestions polítiques que havien de resoldre’s
parlant a través de la comissió bilateral i, en cas de dubte, sempre han
procurat que la ciutadania en sortís afavorida, tal com va passar amb la nostra
Llei de pobresa energètica que, malgrat el seu desacord inicial, vostès varen
recolzar i ajudar a implementar. Amb aquest exemple em sembla que n’hi ha prou
per mostrar la seva bona voluntat i les ganes de servei a la ciutadania que té
vostè i el seu govern.
La consulta del 9-N era un tema que
vostès consideraven important i que per això proposaven que es fes a través
d’un referèndum acordat. Malgrat que no es va fer tal i com vostès proposaven, ho
han respectat.
Perquè fins i tot en aquest cas, vostès
varen procurar que tot es desenvolupés amb la major harmonia, i després han
procurat entendre i escoltar el que s’havia manifestat en aquella consulta, per
això varen demanar a la fiscalia (que depèn orgànicament del govern) que
procurés no judicialitzar uns fets que eren el resultat d’una iniciativa
popular recollida pel Govern de la Generalitat.
Sempre he estat conscient que vostè i
el seu partit estaven fent tot el que podien per ajudar-nos i per això s’han
esforçat tant com han pogut per prendre decisions sobre les finances, la sanitat,
l’ensenyament, la seguretat pública, el medi ambient, la cultura, les
infraestructures ... que ens ajudessin a tots plegats a millorar la convivència
i la cordialitat entre els dos governs.
Finalment li vull agrair la seva
preocupació pel referèndum vinculant que vàrem fer el proppassat primer
d’octubre, no l’hauríem pogut fer sense la seva alta capacitat per fer una
interpretació àmplia de la Constitució i, per tant, les seves aportacions han
estat fonamentals, com també les que va fer amb la Sindicatura i amb alts
càrrecs del departament de vicepresidència, o amb la protecció dels sistemes
informàtics que havien de fer de suport al referèndum, sense oblidar, però, la
seva inestimable col·laboració en la millora de la seguretat pública amb
l’aportació de més de deu mil membres de la policia nacional i de la guàrdia
civil, que varen permetre crear una clima d’ordre i de respecte cap a la
ciutadania com mai havíem vist.
Com a corol·lari, em sembla que he de
remarcar que no ens va estranyar que el monarca, Felipe VI, considerés
públicament, que s’havia de respectar la voluntat dels catalans expressada al
referèndum, segur que vostè i el seu govern hi varen tenir alguna cosa a veure.
Finalment, avui al vespre, heu fet una
demostració més de la vostra intel·ligència, aquest cop a través de la fiscalia
(que mai em cansaré de repetir que depèn directament del vostre govern). Heu demanat als nostres dos grans dirigents pacífics i pacifistes, Jordi Sànchez
(ANC) i Jordi Cuixart (OC), que són com dos Gandhi, que es quedessin a Soto del
Real (amb totes les despeses pagades), així estarien més a prop vostre.
Per tot plegat us he de manifestar que estem molt satisfets del clima de diàleg, respecte i col·laboració que hi ha i, per tant, no té res d’estrany que ens hi trobem molt bé formant part del regne d’Espanya.
Atentament.
F. Ponsatí
Catalunya, 16 d’octubre de 2017 (Des
de la tristesa que comporta el record de l'empresonament i assassinat del President Companys, això
sí, en el marc de la legalitat vigent en aquell moment).
Som un poble constant i no perdem mai
la il·lusió, i quan sembla que l’hem perduda, la retrobem..
Des de l’escola del proper
futur estat, i si pogués ser ja des d’ara, hauríem d’esforçar-nos per fer que
la pobresa i la marginació no fossin mai més hereditàries. Per començar a
assolir-ho ens cal que TOTA la mainada, quan acabi la primària i encara més la
secundària, sigui capaç d’entendre el que escolti, comprendre el que llegeixi i
expressar-se en català, oralment i per escrit, de forma socialment correcta.
Cal una societat futura
amb uns bons fonaments de cohesió social, més justa i, si és possible, encara
més participativa i solidària. www.llenguaoral.cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada