EL MEU POBLE I JO, VOTAREM!

España no il·lusiona, ni és una bona companyia, és i ha estat sempre un bronques, un “obedéceme o te pego una hostia”, un “tu tienes que hacer lo que yo te diga, o sinó vas a ver tu el palo que te va a caer”, i així fins a l’infinit.

Si encara tot s’hagués quedat en paraules seria mig suportable, però és que no són només paraules, són fets, és repressió pura i dura, un “cállate que aquí mando yo y tu no eres nadie para rechistarme”, plafff! (hòstia, multa, ...)

ESTIC TRIST

La nostra situació és la d’un divorci sense cap mena d’acord, i nosaltres som la part dèbil i, per tant, ens tocarà el rebre. Ara bé, hem de decidir si volem seguir amb una parella que no deixa passar cap ocasió per hostiar-nos perquè ens considera seva o bé preferim, encara que ara rebem, fer la nostra i decidir el nostre futur.

Ja n’estic tip (ja són quasi bé 71 anys els que tinc), i no desitjo que els meus fills i els meus néts no puguin decidir el seu futur en llibertat.

Per tant, pacíficament (com sempre), però tossudament (com sempre), anirem a votar l’u d’octubre, fins i tot si ens segresten les urnes, fins i tot si ens trobem una filera de guàrdies civils a la porta, fins i tot si ens hostien, però, el meu poble i jo votarem i serem lliures per decidir el nostre futur!

Visca la terra. Via fora.

F. Ponsatí

Des de l’escola del futur estat, i si pogués ser ja des d’ara, hauríem d’esforçar-nos per fer que la pobresa i la marginació no fossin mai més hereditàries i, per començar a assolir-ho, ens cal que TOTA la mainada quan acabi la primària i encara més la secundària sigui capaç d’entendre el que escolti, comprendre el que llegeixi i expressar-se en català, oralment i per escrit, de forma socialment correcta.   www.llenguaoral.cat