LES OBRES D'ART
Una de les
primeres obligacions que té un estat és la de la preservació dels bens
culturals que té la nació i que són el resultat de segles d’història. Potser
una de les primeres actuacions com a nou estat hauria de ser el de la protecció
dels nostres bens culturals però, perquè fos així, caldria que la conselleria
de Cultura emetés un escrit semblant al que plantejo més avall.
“Hem estat
atents i ben educats, i hem fet el que ens demanaven malgrat considerem que el
tribunal d'Osca no te cap mena de jurisdicció sobre els bens culturals del país,
per això la resposta, ara, es clara: Benvolguts senyors, no ens sap cap mena de
greu que els frescos que vostè pretenen que siguin objecte de litigi estiguin
salvaguardats i ben conservats, nosaltres els hem recuperat i restaurat perquè
–en el seu moment- vàrem fer un acord amb qui tenia capacitat legal per a
fer-lo, si després se n’han desdit i els seus tribunals els han avalat no és un
problema nostre perquè nosaltres considerem que els documents signats són
vàlids.
Les institucions
que ara corren a demanar-ne la restitució són les mateixes que en el seu moment
no varen fer res per salvar els frescos, i si ara denuncien el préstec que
tenim a perpetuïtat ells en sabran les seves raons, però nosaltres considerem
totalment vàlida i ajustada a dret la cessió. Nosaltres hem complert i estem complint
amb la nostra obligació, els vàrem salvar de la destrucció, els hem restaurat i
conservat i, per tant, hem complert amb la nostra part cultural i ètica de la
cessió que tenia per objecte la salvaguarda, la restauració, la conservació i l’exposició
dels frescos romànics en perill de degradació i desaparició. Entendríem que
algú pogués demanar la nul·litat dels acords si nosaltres no haguéssim complert
amb la nostra part, però és evident que no és així.
Per tant, tenint
en compte que hem complert, i s’estan complint, els objectius materials i culturals
per als quals es varen signar els documents de préstec a perpetuïtat, tenint en
compte que no considerem que cap tribunal forani pugui disposar dels ben
culturals de la nació, no admetem que les obres que –aparentment- són objecte
de litigi, puguin sortir del país.
Per tant cap de
les obres que formen actualment el patrimoni de la nació podrà ser portada a fora,
ni el qualitat de préstec, a no ser que se’n garanteixin la salvaguarda i el
retorn, i hi hagi l’aprovació –per escrit- de la Conselleria, i és evident que
Espanya no ens pot donar aquestes garanties.”
La CUP
Ara sembla que
la CUP vol posar condicions per la moció de confiança, però resulta que en cap
moment han fet el mes petit gest per reconèixer que es varen equivocar quan varen
votar negativament el pressupost. L’escrit que vaig llegir, ja fa dies, era, com
a mínim, curiós, totes les responsabilitats eren dels altres. S’evocava el
passat amb paraules manllevades i es parlava del futur, però enlloc
s’analitzava el present i la part de possible responsabilitat que hi haguessin
pogut tenir ells.
Si es mira
detingudament el seu escrit d’explicació –no pas de justificació-, queda clar
que qualsevol que no sigui de la seva corda és subjecte de dubte per fets reals
o possibles i, per tant, mancat de confiança.
Aquesta manera
de fer és del tot estranya en un partit que no es considera de la vella escola.
Et faig la punyeta i tot seguit et dic que has estat tu qui s’ha equivocat, és
el que haurien fet els partits de la “España triunfante”, mai haurien dit
públicament que s’havien equivocat perquè el pòsit democràtic que hi ha la l’estat
espanyol és tan aparent, tan fi, que encara no els permet reconèixer l’error.
És cert que per
la CUP un pacte, ni que sigui per escrit, no te cap mena d’importància. Perquè
qui és que fa cas d’un pacte? Ells, no fumem! Potser els seus alcaldes i regidors
els podrien explicar què és això d’un pacte.
M’agradaria que,
per la moció, actuessin amb sentit de futur del país més que no pas amb sentit
de partit.
Fins d'aquí uns quinze dies, segons com vagi tot plegat.
F. Ponsatí
Visca la terra.
PS: Pel futur, ens cal disposar d'energies netes i renovables en un percentatge prou important com per no dependre d'España.
“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”