El primer impuls em fa dir que no, que se’n vagin a fer
punyetes, que aquí no hi han de pintar res de res, que ja poden anar dient
missa si els fa il·lusió.
Però aquest punt de vista em sembla del tot encertat si en
el tauler només hi fóssim Espanya i nosaltres, però no és així, també hi ha la
imatge que donem internacionalment, i un dels requisits és que esgotem totes
les possibilitats legals per tirar endavant el nostre projecte.
Cada cop que el TC ens prohibeix una cosa que és del tot
acceptable en un sistema democràtic adult, queda retratat, no pas només ell,
sinó els qui el fan servir, el govern espanyol.
Per tant, em sembla que ens hem de comportar de dues maneres
diferents:
A/ Quan el TC o qualsevol dels altres tribunals espanyols
ens fan la punyeta en qüestions democràtiques, hem de protestar i presentar els
nostres punts de vista (no només a ells, sinó fer-ne tota la propaganda
possible), encara que sapiguem que, pels espanyols, no serviran per a res, però
potser hi haurà algú altre que començarà a adonar-se de “l’alta qualitat de la
democràcia espanyola”.
B/ L’altra manera de comportar-nos, que em sembla que no
contradiu l’anterior, és que si el que dictamina el TC, o els altres, toca
alguna de les nostres institucions, n’hem de passar del que diguin, hem de
continuar com si no haguessin dit res de res, no podem permetre que posin en
qüestió persones i institucions que hem triat i ens representen.
HI ANIRÉ, ESTÀ CLAR!
Ja fa dies que m’hi vaig apuntar, però ja n’estic més que
tip d’haver-me de manifestar, encara que, quan hi sóc, m’engresco i m’ho passo
bomba, m’emociono i sempre penso que ja és l’última, i que la propera serà
perquè serem independents.
Bé, com que ja n’hi portem unes quantes d’últimes,
m’agradaria que aquesta fos l’última, igual que m’agradaria que els nostres
polítics s’espavilessin d’una punyetera vegada, es posessin d’acord i tracessin
un camí seriós, viable i no gaire llarg, si és possible.
Si us plau, a tots els que demaneu un referèndum, si ha de
ser dintre el marc legal espanyol no cal que ens vengueu la moto, aprofiteu el
temps estudiant una mica d’història d’España. Per què us penseu que el dictador
feixista Franco va manar tota la seva vida, per què us penseu que el PP, Ciudadanos i
molts del PSOE pensen igual que en Negrín (primer ministre republicà durant la
guerra): “España, antes roja que rota”, senzillament, hi ha una majoria social que
els dóna suport, i això no canviarà, ni ara ni en cent anys. Un referèndum
legal i acordat ja us el podeu pintar a l’oli.
Fins d'aquí uns quinze dies, segons com vagi tot plegat.
F. Ponsatí
Visca la terra.
PS: Pel futur ens cal disposar d'energies netes i renovables en un percentatge prou important com per no dependre d'España.
Fins d'aquí uns quinze dies, segons com vagi tot plegat.
F. Ponsatí
Visca la terra.
PS: Pel futur ens cal disposar d'energies netes i renovables en un percentatge prou important com per no dependre d'España.
"EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada