GAT ESCALDAT DE L’AIGUA TÈBIA EN FUIG

Felicito al Sr. Carles Puigdemont, em sembla que, com a mínim, procurarà portar uns nous aires a la política catalana, i m’agrada. Li desitjo encert, constància i capacitat per passar olímpicament de les tonteries dels partits i de les editorials dels diaris. Ja sé que tot plegat és molt demanar, però per demanar no quedem, veritat?

M’ha agradat el gest de últim Borbó negant-se a rebre la Presidenta del Parlament, sembla que ha oblidat aquella dita tan espanyola que diu: No ofende quien quiere sinó quien puede”. En aquest cas, en comptes d’una ofensa ha estat un alleujament, sembla que hagi oblidat que hi va haver un Capet (que també es feia dir rei) que va tenir el mateix capteniment, va passar de nosaltres, i li vàrem dir adéu.

Centrant-nos ara una mica, no gaire, en l’acord, queda clar que hi ha un compromís ferm de treballar plegats, la qual cosa no vol pas dir que hagin d’estar d’acord en tot i, per tant, hi haurà actuacions del govern que es quedaran força lluny del que desitjaria la CUP, però que si estan en el full de ruta (aquell document que segons la CUP els va presentar Junt pel Sí, però que ells no feien seu, malgrat haver-lo estat negociant i acordant durant mesos), considero que hi haurien de votar a favor. En d’altres casos ens quedarem a mig camí, fins i tot del que posa al programa acordat, i em sembla que també hi haurien de votar a favor, perquè seria en la línia de ...

Aquest votar a favor en qüestions i propostes que no són les que ells proposarien i que no cobreixen el cent per cent de l’acord, és on em sembla que sorgiran els problemes, sobretot tenint en compte que si no es vol veure el conjunt i només es mira la realitat des d’un angle molt tancat, segur que sempre s’hi trobaran detalls per dir que no és el que s’havia acordat. Com si tots els detalls del futur es poguessin posar per escrit.

Per tant, em deixin dir que l’aigua encara és massa calenta per al meu gust i que tinc por d’escaldar-me. Començarem a anar bé si passen els mesos, no els dies, i la CUP deixa de d’etzibar a tort i a dret frases pensades per a ser titulars dels diaris (com ha fet el Sr. Salellas) i adopta el més suau i reposat de la Sra. Gabriel en la seva intervenció, que he de reconèixer que no em cau gens ni mica bé, però em va agradar en el to i en el discurs.

Va ser un canvi tan radical que he pensat en el conte de “Les set cabretes i el llop”, i no me’l trec del cap. El temps ens dirà si és, o no és, només farina.

El que em va deixar admirat va ser el MH President, quan encara era candidat. Seria d’agrair que procurés mantenir, encara que només fos de tant en tant, el to distès, clar i didàctic que va emprar a la rèplica, feia temps que no em divertia tant. S’ho agafin com vulguin, però vaig passar-m’ho bé.

M’agradaria poder dir que m’he tornat a equivocar amb la CUP, però ...

Fins d'aquí uns quinze dies, segons com vagi tot plegat.

F. Ponsatí

Visca la terra.

PS: Pel futur, ens cal disposar d'energies netes i renovables en un percentatge prou important com per no dependre d'España.

“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”