MOLT HONORABLE Sra. PRESIDENTA DEL PARLAMENT (Lloc on es parla)

Estic en contra de certs “privilegis”, però és insultant que algú pensi que la nostra Presidenta ha de tenir menys suport legal que un simple diputat a “las Cortes”, aquests, encara que siguin uns xoriços són intocables mentre no es concedeixi un “suplicatorio”, en canvi, aquests jutges espanyols es creuen amb dret citar la nostra Presidenta per actuacions polítiques pacífiques que, si fossin portades a terme per algú de “los madriles”, seria impensable.

Només això, ja hauria de convèncer a tothom que som una “provincia-un lloc vençut”, i potser ja ha arribat l’hora que deixem d’actuar com a vençuts.

Molt Honorable Sra. Forcadell, no sé què us han aconsellat els advocats, però si us han dit que havíeu d’anar al TSJC (el nom enganya, hauria de ser TSJE a C), o que era millor que hi anéssiu, em sembla que s’equivoquen.

Mentre sigueu Presidenta del Parlament no podeu fer cas de la citació, no hi podeu anar, ens esteu representant a tots, sou la segona Institució de la nació, i la petició o ordre del TSJE a C és per una activitat feta en l’exercici del vostre càrrec polític i, per tant, només pot ser el Parlament o la ciutadania qui us en demani comptes.

Si el Parlament considera que la vostra activitat política, com a Presidenta, no és l’adequada, sempre li queda el recurs de revocar-vos, però mentre no ho faci, la vostra persona, en tot allò que faci referència o pertoqui al vostre càrrec no està subjecte a les normes espanyoles, només a les del Parlament.

Per tot plegat us agrairia que diguéssiu a aquests jutges que si desitgen alguna cosa, mentre sigueu Presidenta del Parlament, els caldrà demanar-ho al Parlament, i que si aquest ho considera adient, aleshores, els atendreu.

Si els jutges del TSJE a C viuen tan encastellats en les seves torres de l’homenatge que decidissin inhabilitar-vos o coses per l’estil (per fer-ho cal ser molt inconscient, però mai se sap de com en són de creguts), només cal que continueu fent la vostra feina de forma normal, amb el suport de la ciutadania i la dels grups independentistes, i també la dels que no ho són tant, vaja, que tots plegats actueu com aquell qui sent tronar i ploure i és a sopluig. Si els grups espanyolistes decideixen fer vacances, allà ells, ja s’ho faran!

S’ho tenen tan cregut que potser, els qui tancaran l’interruptor –involuntàriament-, seran ells.

F. Ponsatí

Visca la terra. Via fora.

"DES DE L'ESCOLA DEL FUTUR ESTAT I, SI POGUÉS SER JA DES D'ARA, HEM D’ESFORÇAR-NOS PER FER QUE LA POBRESA I LA MARGINACIÓ NO SIGUIN, MAI MÉS, HEREDITÀRIES".

HEM DE FER BONDAT

Tal com van les coses tots plegats hem de procurar fer bondat, compte si és que algun cop penseu i, encara més si després ho dieu en veu alta, podria escoltar-vos algun “social” i denunciar-vos i, sobretot no ho escriviu mai, podria haver-hi algú de la “secreta” o el vostre veí que ho llegís i, anònimament, us posés una denúncia, ja hauríeu begut oli.

Heu d’allunyar de vosaltres el vici, el mal vici de pensar i, molt més, el d’intercanviar punts de vista (només porten baralles, discussions i males cares). No us preocupeu, la vostra pàtria i  màtria ja se n’ocupa de pensar per vosaltres i, si alguna vegada us allunyeu del bon camí, del camí correcte, del camí del bon pensament unitari que ens fa: “Una, Grande y Libre”,  ja hi ha els fiscals, els jutges i la policia que us ho recordaran, feu-los cas, i penseu que tot el que fan, ho fan, pensant en vosaltres, pel vostre bé.

Voleu una situació i un estat d’ànim més tranquil, segur i alegre que aquest? Només heu d’anar a treballar, pagar el vostres impostos, preocupar-vos per la família i de res més, però de res més, tota la resta ja se n’ocupa el vostre estimat i amorós Estat; per això s’han triat les ments més preclares, les persones més formades, les que estan investides d’autoritat, per aconsellar-vos, per dir-vos què podeu pensar i què heu de fer.

No penseu, no us preocupeu, sigueu feliços, i ara saludeu amb el braç enlaire i canteu el “Cara el sol...”

“Viva Franco”, “Arriba España”.

PS:Per aquí ja hi he passat i no em dóna la gana de tornar-hi a passar. Fins quan aguantarem aquest Estat vetllat pels “savis il·luminats auto-revestits d’autoritat” i que ens diuen què podem pensar, què podem dir i fer? I això que tot ho fem pacíficament.

Ja hi ha qui diu que els problemes són individuals i no pas col·lectius, quina poca capacitat d’anàlisi tenen els polítics que ho diuen, si el que passa és el que ells pensen, el conflicte és col·lectiu, però sinó és individual, barruts i panxacontents és el que són.

El conflicte no ens l’hem de mirar com una suma de problemes personals, el problema no el tenen les persones que obliguen a anar a declarar, el conflicte, i gros, el tenim tots. La guàrdia pretoriana de la Constitució vol que tots portem dogal, morrió i corretja i, sobretot, que no pensem i no diguem res que no sigui el que ells volen.

España no canviarà mai, com a mínim mentre ens tingui a nosaltres dins. La nació espanyola no existeix, existeix un Estat (un territori) que, debades, ha intentat construir una nació (un estat = una nació), i no se n’ha en sortit, i no ho aconseguiran mentre nosaltres siguem dintre del seu territori-estat. 

Fem-los un favor, marxem, i així no els farem nosa i podran acabar la seva feina històrica.
Fins d'aquí uns quinze dies, segons com vagi tot plegat.

F. Ponsatí

Visca la terra. Via fora.

"DES DE L'ESCOLA DEL FUTUR ESTAT I, SI POGUÉS SER JA DES D'ARA, FEM QUE LA POBRESA I LA MARGINACIÓ DEIXIN DE SER HEREDITÀRIES".

ELS JUTGES-IMPÈRIUM, A QUI REPRESENTEN?

Històricament sabem que els emperadors eren la llei, ells la feien al seu aire i gust, i ells mateixos l’aplicaven, si molt els convenia.

Per als emperadors no es tractava pas d’aplicar el seny, el respecte, la concòrdia, la negociació i procurar no enverinar les coses, sinó que l’important eren els seus interessos, a curt, mitjà o llarg termini, perquè, al cap i a la fi, per això eren déus a la terra i podien fer les lleis i interpretar-les. Malgrat tot el seu poder polític, militar i religiós, la història ens ensenya que quan tenien problemes greus, acabaven negociant. Potser el govern espanyol encara es considera més celestial que August i per això no vol ni asseure’s a fer un cafè amb nosaltres, li sembla que ja en té prou amb els jutges-impèrium.

A/ Una jutge–impèrium

Si tu no em parles en la llengua de l’imperi jo no tinc perquè saber què em vols dir. Parlo altres llengües, però la llengua dels súbdits conquerits, perquè? Si no serveix per a res. Me’n puc fotre de tota una nació i els meus superior només em diran:  Dolentota.

B/ Un parell de jutges-impèrium

Quan un jutge es passa pel forro el que diuen els experts, s’inventa una part de la història, l’altra la tergiversa  i li fa dir unes quants bestieses per justificar el que “des de fa temps” ja ha decidit, és que es considera un “jutge-impèrium”. Ara n’hi ha un altre que també vol una mica de notorietat i amenaça amb multes. Si fan això per unes pintures i algunes obres d’art, què faran quan es tracti de coses realment importants. La qüestió és emprenyar i de la manera més descarada possible a tots els catalans, ara a uns, després en seran d’altres.

C/ Tots ens fila a fer de jutges-impèrium

Quan uns jutges decideixen que cal portar a judici uns polítics perquè varen permetre que es fes el que la ciutadania els demanava, tal com es va poder constatar amb la massiva afluència a les urnes, és que es consideren per sobre de la societat, per sobre de la gent, per sobre de tot i de tothom i, per tant, ells poden passar olímpicament de la voluntat dels ciutadans i no els cal aplicar-hi ni seny, ni concòrdia, ni  res de res, només el seu criteri (el de “España una, Grande y Libre”) que, evidentment, és infal·lible, per això són jutges-impèrium.

I com que no en tenien prou, doncs apa, ara van per  la Molt Honorable Presidenta del Parlament. S’esforcen molt i molt per fer-nos adonar que, per a ells, el nostre Parlament, és com la cuina de la Srta. Pepis, fireta, però em sembla que s’han embrancat en una lluita que els sortirà rave. En un costat l’Imperi, a l’altra el poble de Catalunya.

D/ Orquestrant-ho  tot,  l’Olimp dels  jutges-impèrium

Quan una dotzena de persones, constituïdes en tribunal polític, consideren que el seu criteri està per sobre del que expressa tot un poble en un referèndum dels seus (segons ells legal), és que són jutges-impèrium i,  per tant, nosaltres, com a poble, no tenim ni dret a pensar, ni a dir el que pensem, ni a fer res de res que no sigui el que ells pensen, perquè són ells els qui, segons España, han de fer-ho, són ells els qui, segons España, han de decidir què podem pensar, què podem dir, què podem fer, què podem votar i en quin sentit hem de votar, perquè ells són la “Llei Suprema”, la infal·libilitat i, si no els fem cas començaran a enviar-nos les set plagues, com les d’Egipte,  per veure si ens tornem una altra vegada súbdits dòcils, criats i productors obedients.

No sé perquè us estranyeu que España no vulgui ni asseure’s a prendre’s un cafè amb nosaltres? Estan més que convençuts que no els cal, ja té els jutges-impèrium per fer-nos passar per l’adreçador, són el seu home del sac.

ARA, MIREM ENDAVANT

De totes maneres hauríem d’aprendre del poble jueu, ens hi assemblem molt més del que ens pensem, som arrauxats, però alhora, de seguida, cagadubtes i assenyats, volem i dolem, però com ells hem de saber que no hi ha res important que s’aconsegueixi sense esforç i constància, i d’esforçar-nos i de  ser constants quan cal, d’això sí que ens sabem un bull.

O sia que, encara que tinguem en contra els infal·libles jutges-impèrium, ens continuarem comportant com persones lliures i no ens agemolirem davant d’una España que només vol fotre’ns.

Fins d'aquí uns quinze dies, segons com vagi tot plegat.

 F. Ponsatí

Visca la terra. Via fora.

 

"DES DE L'ESCOLA DEL FUTUR ESTAT (I SI POGUÉS SER JA DES D'ARA), FEM QUE LA POBRESA DEIXI DE SER HEREDITÀRIA"