EL 27-IX-2015 GAIREBÉ COMPENSA UNA VIDA

Potser us pot semblar que exagero, però no, com a mínim des del meu punt de vista.

Des dels 9 anys fins als 15 vaig estudiar a Madrid, intern en un col·legi de “Huérfanos del Magisterio”, se suposa que del règim feixista. No sé exactament com hi havia anat a parar, perquè el meu pare, que havia estat mestre, havia estat empresonat i depurat per republicà. Feia uns anys que havia mort.

D’entre els més de 300 alumnes, el meu germà petit i jo érem els únics catalans. Recordo a un dels meus mestres, don Juan, el de llengua espanyola, don “Concho” que li dèiem nosaltres; era atent, bona persona i molt educat, fins i tot quan s’enfadava, en comptes de dir algun taco, deia :”concho, concho, concho”.

Un dia, era al corredor parlant amb el meu germà i va passar Don Concho, s’atura i em diu si fa o no fa: “Aquí se habla en espanyol” i em va clavar una bona plantofada. Des d’aquell dia vaig entendre que ser català no era ben vist ni ben acceptat pels espanyols. Si una bona persona tenia aquesta reacció violenta, quina seria la d’altres. Des d'aquell dia, ja fa molts i molts d'anys, he tingut ganes de poder dir: Adéu Espanya!

Ara que hem guanyat, gestionem-ho bé

Seria d’agrair que aquest cop tots els partits sabessin interpretar correctament l’aire d’esperança, el sentit de l’onada i ajudessin a aprofitar-la.

Si el pacte entre ERC i CDC, acceptat per les entitats socials, és que el Sr. Mas serà proposat i investit com a president, s’han de fer tots els esforços perquè així sigui, i ni la CUP, ni Podemos haurien de poder-ho condicionar decisivament.

No es tracta d’agraïment, que en política no és pas una bona cosa, sinó de flaire, de nas polític, i el Sr. Mas ha demostrat que en té molt més que la majoria dels polítics, a part que té molta més experiència de govern que la resta, i pot ser una gran eina per posar pau i serenor en la maregassa interna que haurà d’entomar el nostre vaixell.

Un govern de concentració i, si no pogués ser, amb suports externs puntuals i pactats, requereix d’una gran paciència personal i de molta habilitat política. Quin dels altres possibles pretendents a la presidència podria dir que reuneix aquestes condicions? Jo no en trobo cap.

És evident que si volem avançar cap a la independència ens cal millorar la cohesió social fent que tothom se senti escoltat, protegit i partícip, però per aconseguir-ho hem, d’eradicar les bosses de pobresa i les injustícies legals. Encara que per fer-ho ens calgui violentar, el màxim possible, la legalitat i, en alguns casos, posar contra la paret algunes companyies energètiques.

S’ha de pactar amb la CUP el full de garanties socials que, de fet, està en la mateixa línia que el programa de Junt pel Sí (difereixen en alguns aspectes, però no pas en l’essencial) i només cal que un parell de diputats votin favorablement i la resta s’abstinguin. Aquesta mateixa operació es podria fer amb Podemos, perquè hi ha, quasi bé les mateixes coincidència i diferències, en aquest cas, mentre s’abstinguessin un parell de diputats o aquell dia no hi fossin, n’hi hauria prou.

Fins d'aquí uns quinze dies.

F. Ponsatí
Visca la Terra.

PS: Pel futur, ens cal disposar d'energies netes i renovables en un percentatge prou important com per no dependre d'España.

“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”