ELS RESULTATS DE L’ASSEMBLEA DE LA CUP

NO ME'LS CREC 
Després d’escoltar els resultats de la vostra assemblea, permeteu-me que us digui que no m’ho acabo de creure. Primer, pel 3/24 he escoltat que havíeu quedat 1515 no, i 1500 que sí, o sia que no hi havia investidura i, curiosament, al cap de pocs minuts el resultat passava a ser de 1515 a 1515, un bonic número i un bonic empat, sobretot per vosaltres, que així us estalviàveu d’haver de decidir i podíeu continuar fent la ”puta i la Ramoneta”. Heu fet trampa.

Amb aquest empat, quasi bé matemàticament impossible, passàveu la pilota a la teulada de JxSí i vosaltres us quedàveu a la barrera contemplant com tot es complicava i podíeu seguir amb la vostra coherència: la de no ser responsables de res. Si hi havia noves eleccions la responsabilitat no era pas vostra, sinó de JxSí, si hi havia la possibilitat d’investidura, però no pas de suport al nou govern, no era pas per vosaltres, sinó de JxSí que no havien accedit a totes les peticions importants que havíeu fet.

Sincerament, hauria preferit que sortís que no, encara que fos per un sol vot, i que haguéssim hagut d’anar a unes noves eleccions, però vosaltres teniu molt clar que no us convé gens ni mica, malgrat el que aparenteu de cara a la galeria. Vaja com un partit clàssic.

No sé com heu pogut rifar-vos del futur del nostre poble. Us ompliu de boca de paraules aparentment importants, com assemblea, voluntat popular ..., però heu estat incapaços de traspassar els límits de la vella política i adonar-vos que hi havia quasi bé dos milions de persones que es refiaven de la vostra responsabilitat per continuar endavant. A través d’una votació de 3000 persones us heu rifat la votació del 27-S, i heu llençat a les escombraries  quasi bé dos milions de vots. Si això és respectar la voluntat popular, si això és coherència, que vingui algú i que m’ho expliqui. Us heu encastellat en la vostra torre com si fóssiu un partit qualsevol, com faria qualsevol partit que no tingués en compte el que ha votat la majoria i tant se li’n fotés l’objectiu, la independència. Només us han importat les vostres paraules, els vostres teòrics compromisos, i a la resta que els bombin.

Per fer això no calia que us presentéssiu a les eleccions del 27-S, us ho podíeu haver estalviat, les més de 300.000 persones que us varen votar no tenen cap mena de valor per a vosaltres, ho heu demostrat no sabent distingir el gra de la palla.

Ja vaig dir fa un temps que España estava molt ben servida i que la disfressa era perfecta, ni en Lerroux ho hauria fet millor. Suposo que ahir, a la Moncloa, varen brindar amb el millor Freixenet que varen trobar. 

Gràcies CUP, amb amics així no em calen enemics.

Fins d'aquí uns quinze dies, segons com vagi tot plegat.

F. Ponsatí

Visca la terra !


Visca la terra..  

PS: Pel futur, ens cal disposar d'energies netes i renovables en un percentatge prou important com per no dependre d'España.

“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”

ARA, NO ME’N REFIO

Si fins ara han donat el mateix valor a tots els objectius és que no volien prioritzar-los. Era una situació incoherent. En el cas que ens ocupa, el no al qui, a la presidència, que han mantingut fins ara ens diu molt clarament que la CUP no té cap mena de criteri qualitatiu i iguala tots els objectius, perquè la màxima consecució política, la continuïtat del procés, per a ells no és prioritària. Han demostrat que per a ells té el mateix valor qui ocupi la presidència, (una persona, encara que es comprometi seriosament), que la llibertat de tot un poble.

Ara sembla que volen arribar a un acord, i dic sembla, perquè qui no vol cap acord posa condicions quasi bé impossibles, demana la lluna en un cove i ho disfressa de coherència.

He d’admetre que els espanyolistes que hi ha a la CUP ho varen preparar bé durant la campanya amb el “No votarem ....” i d’altres  frases grandiloqüents. Després només han hagut de fer veure que eren coherents i no els ha calgut prioritzar. Ara sembla que n’hi ha alguns que se’n recorden que també varen dir que el procés, per ells, no s’aturaria mai i que no hi posarien pals a les rodes, i ens els vàrem creure, ximples de nosaltres.

Massa vegades la manera de fer de la CUP em recorda la de l’Alejandro Lerroux durant la República: populista, aparentment íntegre i fent la feina bruta al govern espanyol. Com ell,  criden molt, són populistes i perfeccionistes i, en nom de la coherència i la integritat fan pràcticament impossibles els acords. Alguns, fins i tot, és possible que ho facin de bona fe, però estan actuant de bracet dels unionistes. De moment ja s’han carregat la il·lusió de molta gent.

I tot plegat per destruir la seva teòrica bèstia negra: CDC (de fet és la bèstia negra dels espanyolistes). No s’han volgut adonar que sense la Convergència d’en Mas (que pocs cosa té a veure amb la d’en Pujol, el nom i no gaire res més) no era possible anar endavant. La seva mirada ha estat de curta volada, era la mirada que convenia a Espanya, perquè per al país és ben clar que la bèstia negra no és pas CDC, sinó els partits unionistes, els que ara alaben la coherència de la CUP.

Ja diu la dita: “Rectificar és de savis”, però si les condicions que s’hi posen per rectificar són impossibles de portar a la pràctica, poca cosa hi bullirà a l’olla i continuarem encallats, per a gran satisfacció de tots els unionistes.

Fins i tot si la CUP hi posés el dos diputats que fins ara ha negat, em sembla que el procés continuaria aturat i que no cal ni plantejar-se de tornar a fer una votació a President, seria absurd. Abans cal que la CUP asseguri del dret i del revés que recolzarà el govern que en surti, perquè “Obras són amores i no buenas razones”, i d'aquesta CUP no me’n refio.

Potser és possible que un bany de realitat els faci adonar des d’on realment vénen les dificultats i, pel bé del país, aprenguin a prioritzar i a no fer cas dels que més criden. Ho necessitem, els necessitem, però els país ens necessita a tots, no pas només a ells.

Fins d'aquí uns quinze dies.

F. Ponsatí

Visca la Terra.

PS: Pel futur, ens cal disposar d'energies netes i renovables en un percentatge prou important com per no dependre d'España.

“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”

LES CANDIDATURES D’UNITAT DELS PURS

Des del primer moment em va semblar una greu equivocació personalitzar els problemes del país, sobretot tenint en compte que qualsevol persona mínimament informada era conscient que els problemes importants eren conseqüència de la política del govern central, de les seves impugnacions i retallades econòmiques.

Em sembla que les CUP es varen equivocar i ara són presoners de les seves paraules perquè volen mantenir-se purs i, per això, en comptes de rectificar continuen i es mantenen tossuts en l’error.  S’ assembla molt a allò que fa la mainada quan no vol admetre una equivocació, un error o una malifeta, s’acaba creient les seves justificacions.

Amb les CUP no hi puc veure ignorància perquè són persones molt intel·ligents, per això em pregunto què volen, què amaguen darrera aquesta insistència sense consistència? Potser és que són molt conscients del que estan fent.

En temps de República, per fer-nos la punyeta, per l’esquerra  hi havia l’Alejandro Lerroux. Ara per l’esquerra, a Madrid, ja no els cal fer cap muntatge,  ja hi ha les CUP i la fòbia personal d’alguns d’Iniciativa que, per cert, mai l’he entesa.

Les CUP se n’adonen que estan deixant molt clar que Madrid va fer molt ben fet quan va impedir de votar a desenes de milers de catalans que eren a l’estranger?

Se n’adonen que la seva poca cintura política ens portarà a unes noves eleccions perquè «Junts pel Sí» no està disposat (i em sembla molt bé) per les dèries d’altres, a perdre un dels seus actius més importants?

Només em queda felicitar les Candidatures d’Unitat dels Purs per la tria de camp, el del seu partit, el pur, la resta no té cap mena d’importància. Ara només els queda sortir a la pista de ball de la mà de “Ciudadanos”, que també vol unes altres eleccions, i ballar un “pasodoble”.

Ho dic des de la decepció que, de mica en mica, em va apagant i m’ensorra la il·lusió que hi havia  posat en tot plegat quan em deia, entre «Junts pel Sí» i les CUP això va endavant, serem lliures.

Fins d'aquí uns quinze dies.

F. Ponsatí
Visca la Terra.

PS: Pel futur, ens cal disposar d'energies netes i renovables en un percentatge prou important com per no dependre d'España.

“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”

SI NO SÓN ESTÚPIDS, ÉS UN PARANY

Segurament més d’un, quan llegeixi aquestes quatre ratlles pensarà que el que exposo és una ximpleria, però ..., em sembla flairar que tot el judici contra el President i les Sres. Ortega i Rigau, ara, no és res més que un parany.

Ningú no dubte que quan va començar era un intent de desestabilitzar i penalitzar la votació popular del 9-N, però han passat els dies i els mesos, i hi ha hagut el 27 de setembre pel mig i, aquest fet i els seus resultats, han fet canviar les línies de treball del govern de Madrid i, per tant, de la judicatura espanyola.

Si és que no són una colla de maldestres, la qual cosa és possible, jo diria que el resultat de tot plegat serà exculpar de tots els càrrecs a tots els “imputats”; i ho faran amb una rapidesa no gaire normal en la justícia espanyola. Aleshores tothom estarà content i satisfet d’haver guanyat, però no serà ben bé així, només ho semblarà.

I quines raons poden tenir per fer-ne tanta via?, doncs una de molt senzilla, que cantem i lloem públicament el bon fer i la imparcialitat del TSJC. D’aquesta manera quan, d’aquí quatre dies, aquest mateix tribunal es planti contra les decisions del Parlament i del Govern no li podrem retreure res. Nosaltres mateixos,  públicament, l’haurem santificat i haurem dit que és un bon tribunal,  imparcial i just.

Em sembla que el que ens convé, com a nació que ha decidit ser lliure, és deixar de reconèixer la capacitat legal dels òrgans dels botxins. Per això proposaria que diguem que mentre el TSJC continuï sent un òrgan depenent del govern espanyol no li reconeixem cap mena de capacitat legal per judicar les decisions del poble de Catalunya i els seus representants.

D’aquesta manera, sigui quin sigui la decisió de l’actual TSJC, li estarem donant el mateix valor i significat que tindria un tribunal estranger.

LES NEGOCIACIONS

Quan dos han de negociar el soroll és el més desconvenient. Estic convençut que arribaran a un acord, però demanaria a la CUP que deixés encara més arraconada  la línia de la personalització, em sembla que va ser un error durant la campanya, i continuar en aquesta línia seria un doble error ara; a part que pertoca a “Junts pel Sí” prendre la decisió de qui proposen per a la Presidència i la línia de govern (amb les aliances i suports que puguin pactar).

Hi ha algú amb dos dits de front que consideri que serien positives o adequades unes noves eleccions?  Ai, sí!,” Ciudadanos”.

Fins d'aquí uns quinze dies.

F. Ponsatí
Visca la Terra.

PS: Pel futur, ens cal disposar d'energies netes i renovables en un percentatge prou important com per no dependre d'España.

“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”

EL 27-IX-2015 GAIREBÉ COMPENSA UNA VIDA

Potser us pot semblar que exagero, però no, com a mínim des del meu punt de vista.

Des dels 9 anys fins als 15 vaig estudiar a Madrid, intern en un col·legi de “Huérfanos del Magisterio”, se suposa que del règim feixista. No sé exactament com hi havia anat a parar, perquè el meu pare, que havia estat mestre, havia estat empresonat i depurat per republicà. Feia uns anys que havia mort.

D’entre els més de 300 alumnes, el meu germà petit i jo érem els únics catalans. Recordo a un dels meus mestres, don Juan, el de llengua espanyola, don “Concho” que li dèiem nosaltres; era atent, bona persona i molt educat, fins i tot quan s’enfadava, en comptes de dir algun taco, deia :”concho, concho, concho”.

Un dia, era al corredor parlant amb el meu germà i va passar Don Concho, s’atura i em diu si fa o no fa: “Aquí se habla en espanyol” i em va clavar una bona plantofada. Des d’aquell dia vaig entendre que ser català no era ben vist ni ben acceptat pels espanyols. Si una bona persona tenia aquesta reacció violenta, quina seria la d’altres. Des d'aquell dia, ja fa molts i molts d'anys, he tingut ganes de poder dir: Adéu Espanya!

Ara que hem guanyat, gestionem-ho bé

Seria d’agrair que aquest cop tots els partits sabessin interpretar correctament l’aire d’esperança, el sentit de l’onada i ajudessin a aprofitar-la.

Si el pacte entre ERC i CDC, acceptat per les entitats socials, és que el Sr. Mas serà proposat i investit com a president, s’han de fer tots els esforços perquè així sigui, i ni la CUP, ni Podemos haurien de poder-ho condicionar decisivament.

No es tracta d’agraïment, que en política no és pas una bona cosa, sinó de flaire, de nas polític, i el Sr. Mas ha demostrat que en té molt més que la majoria dels polítics, a part que té molta més experiència de govern que la resta, i pot ser una gran eina per posar pau i serenor en la maregassa interna que haurà d’entomar el nostre vaixell.

Un govern de concentració i, si no pogués ser, amb suports externs puntuals i pactats, requereix d’una gran paciència personal i de molta habilitat política. Quin dels altres possibles pretendents a la presidència podria dir que reuneix aquestes condicions? Jo no en trobo cap.

És evident que si volem avançar cap a la independència ens cal millorar la cohesió social fent que tothom se senti escoltat, protegit i partícip, però per aconseguir-ho hem, d’eradicar les bosses de pobresa i les injustícies legals. Encara que per fer-ho ens calgui violentar, el màxim possible, la legalitat i, en alguns casos, posar contra la paret algunes companyies energètiques.

S’ha de pactar amb la CUP el full de garanties socials que, de fet, està en la mateixa línia que el programa de Junt pel Sí (difereixen en alguns aspectes, però no pas en l’essencial) i només cal que un parell de diputats votin favorablement i la resta s’abstinguin. Aquesta mateixa operació es podria fer amb Podemos, perquè hi ha, quasi bé les mateixes coincidència i diferències, en aquest cas, mentre s’abstinguessin un parell de diputats o aquell dia no hi fossin, n’hi hauria prou.

Fins d'aquí uns quinze dies.

F. Ponsatí
Visca la Terra.

PS: Pel futur, ens cal disposar d'energies netes i renovables en un percentatge prou important com per no dependre d'España.

“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”

LA JUSTÍCIA ESPAÑOLA

És evident que el títol el formen dues paraules, «justícia» i «espanyola». Sabem que la paraula justícia prové del mot llatí “juris” que es podria traduir per justícia, llei o dret. Doncs bé, la justícia espanyola és, teòricament la que s’encarrega de vetllar perquè es compleixi la llei. 

I un be negre amb potes rosses!

La justícia espanyola en té molt d’espanyola i poc, molt poc de justícia i, sobretot la que està en els nivells més alts de la jerarquia judicial. Per a ells tot és justificable si és per carregar-se els que ells consideren contraris a la sagrada unitat de la Pàtria. Encara que ho facin per mitjans pacífics i en el seu temps lliure. La llibertat d’expressió i de pensament té un límit, “España”.

L’últim cas que tenim al davant és el del Sr. Vidal, jutge. De tots els que estan fent esborranys de futures constitucions catalanes, només ell, com a cap de turc, és a qui li tocarà el rebre. Amb ell es vol fer un escarment a la societat.

Hi ha algun grup d’hipòcrites que diuen: ja sabia on es ficava, ara que s’aguanti i «apechugui» amb les conseqüències. Són una colla de caragirats i poca vergonyes. En comptes de defensar la llibertat d’expressió, la llibertat personal de fer el que et sembli en el teu temps lliure, la llibertat de ser pacífic, enraonat i dialogant, doncs no, ara resulta que ell s’ho ha buscat. Així és el pensament espanyol, tots a fer bondat o et tocarà el rebre. Mentre siguem espanyols no serem lliures de poder fer, pacíficament, el que ens sembli.

DES DE DINTRE

En aquest petit país, quan algú fa alguna cosa diferent de seguida surt qui el critica. Quan la crítica es dirigeix com en aquest cas al text i es proposen esmenes, molt bé, però quan la crítica es carrega la persona i la posa al mateix nivell que en Garzon i Cia, malament rai! Punyetera enveja, encara que es disfressi. El Sr. Vidal no ha fet servir el seu càrrec per ser mediàtic, com sí que va fer en Garzon, sinó que ho ha fet de més a més, i ho ha fet pensant en el país i en la participació ciutadana. Per alguns sembla que això sigui gravíssim. Segurament els ha tocat el vora-viu.

Que el Sr. Vidal és un animal polític, segurament, però que és molt més sincer i amb molta més capacitat de diàleg que molts polítics, també. Que és un pencaire, com el que més! Que fa algunes propostes agosarades que segurament no subscric, també. Però m’encanten les persones que donen la cara malgrat algú els la pugui trencar. Són gent valenta i el país en necessita, i molts. De valents de ploma en som molts, de valents de fets, no gaires.

No fa gaire vàrem veure la falta de capacitat de diàleg entre partits. Els polítics no sempre responen adequadament als diferents reptes que els plantegen les necessitats generals de la nació. Com que a vegades demostren ser una mica soques, més val que tinguin un document embastat i polit amb la participació de molta gent, potser així no es perdran.

Sr. Vidal, molts gràcies per la iniciativa i no dubto gens ni mica de la seva honestedat personal i de la seva equitat professional.

LA NEVADA

«És infantil pensar que els altres pensaran per tu».

Fins d'aquí uns quinze dies.

F. Ponsatí

Visca la Terra.

PS: Pel futur, ens cal disposar d'energies netes i renovables en un percentatge prou important com per no dependre d'España.

“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”

ESTIC BEN DESCONCERTAT

A vegades em penso que hem trepitjat merda. Perdoneu l’expressió i el començament, però quan sento que si anem així tindrem quatre diputats més i en canvi si anem aixà no, em vénen ganes de tirar el barret al foc. No ens mereixem alguns dels polítics que tenim.

Hi ha un partit que ja va estar a la cresta de l’onada fa uns anys i la va desaprofitar, ara hi ha tornat a estar i em sembla que l’està tornant a desaprofitar per un càlcul partidista. A començaments de l’estiu les enquestes el donaven com a guanyador en unes eleccions, s’ho varen creure i varen dissenyar el que havia de ser el camí que els portaria al govern.

Pel camí hi varen haver les impugnacions a la consulta i el campi qui pugui. Però el President va superar l’escull que semblava insalvable presentant una proposta que, bàsicament, requeria el suport de la societat, no pas la dels partits, encara que era bo que hi fossin. Els extrems es varen posar d’acord en col·laborar i, tot seguit, la resta –per no quedar fora de joc- també varen decidir posar-hi el coll.

La nova aposta, el nou 9-N, em sembla que va ser un èxit absolut i va superar totes les previsions possibles. Tothom va fer pinya i la immensa majoria cridava “independència”, i no pas les sigles de cap partit.

Seguint el que li havia demanat la societat el President Mas va fer una aposta pública per la unitat i unes eleccions clarament plebiscitàries. Una proposta que diluïa els partits i que apostava per la unió i la suma d’esforços amb la societat.

Des del meu punt de vista era una bona proposta. Sumava forces, sumava il·lusió i tothom s’hi podia sentir representat. Encara que puc entendre que la CUP, per qüestions ideològiques bàsiques no ho considerés igual, ni ICV que mai no entenc en quin punt es troba.

Però resulta que ERC tampoc no hi està d’acord i es justifica amb un càlcul teòric sobre els diputats. Jo em pregunto, i com ho saben això si mai s’han fet unes plebiscitàries a Catalunya? Com se sap com reaccionarà la gent davant d’una aposta col·lectiva decidida, ferma, segura i amb visió de futur? O sia que deixem-ho estar, és una excusa.

Pel camí algú ha fet un magnànim oferiment sobre la presidència de la Generalitat. Només una frase: Em sembla insultant. Sóc dels que pensen que s’està tornat a perdre l’onada i, aquesta vegada, l’onada desaprofitada ens podria negar a tots, i no en tinc ganes.

Per això, malgrat pensar que la proposta del President és molt més neutre respecte als partits i molt més àmplia, de país i més il·lusionant, em sembla que per tirar endavant les eleccions, l’única possibilitat és acceptar la proposta d’ERC. a canvi, caldria que ERC acceptés el full de ruta posterior a les eleccions que va dibuixar el President. 

La història posarà cadascú al seu lloc i m’agradaria viure-la lliure, com a mínim una temporada. 

Fins d'aquí uns quinze dies.

F. Ponsatí

Visca la Terra.

PS: Pel futur, ens cal disposar d'energies netes i renovables en un percentatge prou important com per no dependre d'España.

“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”