dilluns, 15 de setembre del 2014

L’HORA DE LA POLÍTICA

Al llarg de la història, fins i tot els moviments de desobediència civil, que em sembla que caldria dir-ne “de reconeixement dels drets civils”, varen ser capitanejats per polítics, encara que fossin polítics que a vegades no ho semblessin, com en Gandhi o el Luther King, i d’altres clarament per polítics, com el cas d’en Nelson Mandela.

L’onze, en el discurs que va fer la presidenta de l’ANC, Carme Forcadell, el temps verbal que va fer servir va ser: “posin”. Passava la pilota directament als polítics. ara és la seva hora, per això els vàrem triar, però també els deia que no els deixaríem sols.

No es tracta pas del dret a decidir el nostre futur, aquest dret ja ens l’atorguem, ara es tracta de la manera com volem fer-ho: volem votar.

En el supòsit que com a conseqüència de les decisions de la judicatura espanyola, no es pogués votar amb garanties de reconeixement internacional, em sembla que no ens quedarà cap més remei que fer eleccions.

SÓN NECESSÀRIES UNES ELECCIONS?
Doncs em sembla que sí, del tot. S’ha de clarificar el panorama, ara hi ha massa marró enquistat. Els d’Unió i d’altres, com el Sr. Vila, ens ho han dit del dret i del revés, però nosaltres fèiem veure que no els sentíem. Des de sempre ens han dit que sense l’autorització legal d’Espanya ells no es mourien. És com dir que no faran res de res, que volen continuar sent espanyols.

Per a mi és que estan defensant  els gran negocis, les grans famílies econòmiques. Són la seva cara visible i educada.

UNA LLISTA? DIFERENTS LLISTES?
Les matemàtiques no són el meu fort i em sembla que caldria que es publiqués un estudi de què pressuposa que els partits signants de l’acord per la data i la pregunta vagin en una sola llista (tret d’Unió, suposo) o en diverses llistes, però amb una proposta comuna per a la sessió d’obertura del Parlament: La declaració unilateral d’independència.

Fins fa poc em semblava que podien anar separats, mentre tinguessin una proposta de futur comuna, i que els resultats serien si fa o no fa els mateixos, però me n’oblidava d’un efecte psicològic multiplicador: la unitat d’acció. L’exemple més clar són els tres últims onze de setembre.

Em sembla que el fet d’anar tots en una sola llista farà que tots els que els votarien per separat també la votin i, a més, molts del que n’estan tips de picabaralles i murrieries, la gent senzilla, la que no entén de càlculs, però sí que entén que la unió fa la força, també la votarien, i a més hi ha l’efecte psicològic que també arrossegaria vots: el de la llista que ens agermana i que serà la guanyadora. La de la il·lusió, la del futur.

Igual que la unió per a la feina i per treballar en aspectes concrets per la nació ha fet que L’ANC i Òmnium formessin un sol bloc de treball i d’objectius, em sembla que també podem demanar als partits que facin el mateix.

PROPOSTA PER FER LA LLISTA
Si s’han de discutir per quants tu i quants jo, i en quin ordre, no es preocupin, muntin una comissió de savis i es comprometin a respectar la seva decisió. Em sembla que seria una nova prova de saviesa i maduresa política.

Fins d'aquí uns quinze dies.

F. Ponsatí

Visca la Terra.

PS: Pel futur, ens cal disposar d'energies netes i renovables en un percentatge prou important com per no dependre d'España.

“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”