Al llarg de
la història, fins i tot els moviments de desobediència civil, que em sembla que
caldria dir-ne “de reconeixement dels drets civils”, varen ser capitanejats per
polítics, encara que fossin polítics que a vegades no ho semblessin, com en
Gandhi o el Luther King, i d’altres clarament per polítics, com el cas d’en
Nelson Mandela.
L’onze, en el
discurs que va fer la presidenta de l’ANC, Carme Forcadell, el temps verbal que
va fer servir va ser: “posin”. Passava la pilota directament als polítics. ara
és la seva hora, per això els vàrem triar, però també els deia que no els
deixaríem sols.
No es tracta
pas del dret a decidir el nostre futur, aquest dret ja ens l’atorguem, ara es
tracta de la manera com volem fer-ho: volem votar.
En el supòsit
que com a conseqüència de les decisions de la judicatura espanyola, no es pogués
votar amb garanties de reconeixement internacional, em sembla que no ens
quedarà cap més remei que fer eleccions.
SÓN NECESSÀRIES UNES ELECCIONS?
Doncs em
sembla que sí, del tot. S’ha de clarificar el panorama, ara hi ha massa marró
enquistat. Els d’Unió i d’altres, com el Sr. Vila, ens ho han dit del dret i
del revés, però nosaltres fèiem veure que no els sentíem. Des de sempre ens han
dit que sense l’autorització legal d’Espanya ells no es mourien. És com dir que
no faran res de res, que volen continuar sent espanyols.
Per a mi és
que estan defensant els gran negocis,
les grans famílies econòmiques.
Són la seva cara visible i educada.
UNA LLISTA? DIFERENTS LLISTES?
Les
matemàtiques no són el meu fort i em sembla que caldria que es publiqués un
estudi de què pressuposa que els partits signants de l’acord per la data i la
pregunta vagin en una sola llista (tret d’Unió, suposo) o en diverses llistes, però amb una proposta comuna per a la sessió d’obertura del Parlament: La declaració unilateral
d’independència.
Fins fa poc
em semblava que podien anar separats, mentre tinguessin una proposta de futur
comuna, i que els resultats serien si fa o no fa els mateixos, però me n’oblidava
d’un efecte psicològic multiplicador: la unitat d’acció. L’exemple més clar són
els tres últims onze de setembre.
Em sembla que
el fet d’anar tots en una sola llista farà que tots els que els votarien per
separat també la votin i, a més, molts del que n’estan tips de picabaralles i
murrieries, la gent senzilla, la que no entén de càlculs, però sí que entén que
la unió fa la força, també la votarien, i a més hi ha l’efecte psicològic que
també arrossegaria vots: el de la llista que ens agermana i que serà la guanyadora.
La de la il·lusió, la del futur.
Igual que la
unió per a la feina i per treballar en aspectes concrets per la nació ha fet
que L’ANC i Òmnium formessin un sol bloc de treball i d’objectius, em sembla
que també podem demanar als partits que facin el mateix.
PROPOSTA PER FER LA LLISTA
Si s’han de
discutir per quants tu i quants jo, i en quin ordre, no es preocupin, muntin
una comissió de savis i es comprometin a respectar la seva decisió. Em sembla
que seria una nova prova de saviesa i maduresa política.
Fins d'aquí
uns quinze dies.
F. Ponsatí
F. Ponsatí
Visca la Terra.
PS: Pel futur, ens cal disposar d'energies netes i renovables en un percentatge prou important com per no dependre d'España.
“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”