ELS DOS FRONTS

El més important és l’intern i ja ens hem posat d’acord en les coses bàsiques i anem endavant conjuntament. També és important que hi hagi un pla B que, encara que no sigui la millor opció permeti assolir el mateix objectiu.

L’altre front no és pas l’espanyol, que no hi ha res a fer-hi, sinó l’europeu. En aquest front ens estem oblidant de dir una vegada i una altra que som espanyols “por derecho de conquista” i que considerem que aquest dret “manu militari” en el qual España sustenta la nostra espanyolitat i la seva legalitat, ja no ens és aplicable i volem decidir el nostre futur.

Europa ha de saber que després de l’ocupació militar del 1714, durant 300 anys, hem intentat trobar l’encaix amb España i que se’ns respectés. Com a resposta hem sigut bombardejats unes quantes vegades, prohibit i perseguit el català i tot el que no fos l’espanyol (a l’escola, al comerç, a l’església, a la justícia ...), hi ha hagut una guerra civil i els 40 anys de dictadura del general feixista Franco.

España només vol una Catalunya: sotmesa, callada, obedient i espanyola (i encara continuen igual). El que vulguem nosaltres no els importa gens ni mica, i ja n’estem tips.

Com a nació que som i que no està a favor de la força, refusem el “derecho de conquista” que ens ha arraconat de la història i per això, tossudament i pacíficament, volem votar i decidir democràticament el nostre futur.

I DUES MANERES DIFERENTS DE PODER VOTAR

L’objectiu primer és aconseguir fer la consulta. Si es pogués disposar de les dades bàsiques censals que permeten discriminar qui és qui en el moment de la votació, proposaria que arbitréssim dues maneres diferents de votar: telemàticament i en col·legis electorals clàssics.

Telemàticament es podria votar des de casa, des de l’estranger  i/o des de llocs expressament habilitats. Fent-ho així, molts dels inconvenients d’infraestructures quedarien superats. Però per tal que no ens passés el mateix que li va passar a l’ajuntament de Barcelona no fa tant, abans, s’hauria de provar seriosament. El temps per fer-ho és molt just, però no ho fa pas impossible.

Per facilitar la votació es podrien formar uns milers de voluntaris que informessin, a qui ho desitgés, com ho ha de fer per introduir la informació bàsica per a poder votar.

L’altra manera, complementària, seria la que hem fet servir fins ara, els col·legis electorals. Amb pocs i ben situats n’hi hauria prou. Per tant, seria molt més fàcil garantir-ne la seguretat.

Per la part informàtica i les possibles instal·lacions per votar telemàticament me’n refiaria més d’una companyia alemanya, britànica, nord-americana, finlandesa, taiwanesa, sudcoreana o ...si fos catalana encara millor, que no pas de la Telefònica espanyola.

F. Ponsatí

Fins la setmana vinent.

Visca la Terra.

PS: Pel futur, ens cal disposar d'energies netes i renovables en un percentatge prou important com per no dependre d'España. 

“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”