dimecres, 1 d’octubre del 2014

SEGUIM ENDAVANT I RES DE: UI, UI, UI !

UN PETIT RECORDATORI
No m’estranya res del que ha fet el TC aquests últims vint-i-cinc anys. Si fins i tot després que haguéssim aprovat en referèndum l’Estatut, el TC, dotze persones, varen decidir que el seu criteri passava per davant del vot de centenars de milers de catalans. I això que aquell Estatut era descafeïnat. El referèndum,  per a ells, no va arribar ni al nivell de consulta no referendària.

LA CONSULTA I EL TC
Si aquest altre TC el formessin persones intel·ligents, em sembla que acabarien dient que la Llei és constitucional i que el decret també ho seria si no fos per les preguntes. Si no passa això, o semblantment, és que no hi lluquen més enllà del nas. Una resposta així ens fotria, perquè fins i tot semblaria que és justa.

AMB LA SUSPENSIÓ, CONSULTA?
Malgrat que, socialment, sigui aquesta la línia oficial, em sembla que no és una bona opció. Les formes són importants, i em sembla que no seria una votació amb totes les garanties democràtiques i, difícilment, seria reconeguda internacionalment. No som Crimea. Per tant, em sembla que haurem d’anar a unes plebiscitàries, anticipades o no.

INICIATIVA I UNIÓ. EL DUBTE
Ara resulta que encara no han decidit si són naps o són cols, hi tenen tot el dret. Els extrems que sempre han jugat la carta de la indefinició, es toquen. Potser tots dos diran que unes plebiscitàries no és la manera, que no és aquesta la funció de les eleccions al Parlament etc, etc. Pensen més en clau de partit que no pas de país.

Si no votem directament el 9-N i no podem dir què pensem, em sembla que per fer-ho només ens queden unes plebiscitàries. A través d’unes plebiscitàries expressarem clarament què volem i passarem la torxa als polítics, però ells, abans, s’hauran hagut de definir i dir què pensen. Això em sembla que a alguns els fa pànic: “Com puc dir què penso si no sé què penso.”

Durant la campanya d’unes plebiscitàries, cada partit, haurà d’aclarir què pensen votar en el cas de plantejar-se una Declaració d’Independència al Parlament (això d’unilateral és sobrer).  Només aquest aclariment ja capfica a alguns partits.

Per no haver-s’hi de capficar, ni angoixar-se, ens voldran fer creure que  unes plebiscitàries serien un frau. No volen adonar-se que és l’única sortida, l’única perquè  puguem votar i deixar clar, internacionalment, el que desitgem.

Partint de la base que negociar amb el govern central o canviar la constitució són possibilitats impossibles, si és que hi ha algú que tingui alguna altra opció realment possible i acceptable fora d’unes plebiscitàries i d’una DI, l’hauria de dir.

PS: Ahir, dimarts, a les set, era davant de l’ajuntament i portava una urna. Vull votar. Ho dic per si hi ha algú que ho posa en dubte.

Fins d'aquí uns quinze dies.

F. Ponsatí

Visca la Terra.

PS: Pel futur, ens cal disposar d'energies netes i renovables en un percentatge prou important com per no dependre d'España.

“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada