divendres, 11 d’abril del 2014

ALS NOSTRES BENVOLGUTS REPRESENTANTS

Per començar gràcies. Segurament hi ha molta gent que pensa que ells ho haurien fet o dit diferent, sí, segurament. Però no pas millor.

Amb el mateix fons, varen ser tres maneres diferents de dir el mateix, per a mi el Sr. Turull va ser molt sistemàtic, la Sra. Rovira més natural i familiar, i el Sr. Herrera molt estructurat.

Si algú dels que critica la presentació que varen fer al congrés els representants del Parlament tingués la mínima objectivitat d’imaginar-se el camp de joc, l’àrbitre i els dos equips, el català i l’espanyol, dubto molt que no s’arribés a quedar sense elogis i alabances cap a l’actuació del nostre equip.

¿Algú dels criticaires s’imagina parlant davant d’un conjunt de persones que ni t’escolten, ni et volen escoltar, que parlen per telèfon, mengen xiclet mentre llegeixen el diari, s’entretenen amb l’ordinador, fan mitja becaina o, encara millor, se’n van de la sala? Senzillament, el que els diguessin els nostres representants no els importava gens ni mica.

Un menyspreu d’aquesta categoria cap als representants del Parlament només pretén escenificar un món. El món dels qui es pensen que manen i que són dipositaris de la veritat, la sobirania i les essències de la pàtria, i per l’altre uns arreplegats sense drets que, per cortesia parlamentària, se’ls deixa parlar, la qual cosa no vol pas dir que se’ls hagi d’escoltar.

És igual que un 80% dels catalans vulguin votar. Seria igual que el 100% dels catalans volgués votar. Per a ells no existim com a poble amb drets. Només tenim els drets que ells ens permeten. És així des de fa 300 anys.

Nosaltres els estàvem plantejant un problema seriós, un problema d’estat. Per a ells no passava de ser un divertimento que calia fer veure que era important. Només s’havia de trobar la manera de distreure’ns i de dividir-nos. Per això es varen repartir els papers i el “poli bo” es va treure de la màniga, sempre que fem bondat, la reforma de la constitució, encara que sap que el “poli dolent” no ho permetrà.

El Sr. Duran dirà el que calgui per sortir a les notícies, fa massa temps que viu a Madrid. Em sembla que només fa veure que l’importa el que volem el 80% dels catalans. Ah!, el Sr. Pujol fa molt de temps que s'ha jubilat.

Si to va bé, fins la setmana vinent.

F. Ponsatí

Visca la Terra.


PS: Pel futur, ens cal disposar d'energies netes i renovables en un percentatge prou important com per no dependre d'España. 


“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada