Imaginem-nos la possibilitat de poder-li explicar com és la Terra
i com són els animals que hi ha:
Si a un peix que no hagi tret mai el cap fora de l’aigua
intentes explicar-li com és el nostre entorn quan li diguem que hi ha uns
animals que tenen ales i volen pel cel, ell s’imaginarà peixos amb ales, si li
volem explicar com són les vaques ell les hi posarà cos de peix i hi afegirà
les banyes i les potes i l’herba la transformarà en algues que és el que més
s’hi assembla, i així amb qualsevol altra cosa.
L’única manera de fer-li entendre realment com són les coses
fora de l’aigua seria fent que en sortís d’estoneta en estoneta i, de mica en
mica, les anés veient i adonant-se que hi ha moltes altres coses fora de
l’aigua, moltes altres coses que no es podia ni imaginar. Que hi ha d’altres
mons diferents del seu.
A España li passa una cosa semblant, viu dintre l’aigua. Però
no és pas que no pugui sortir de l’aigua i fer un cop d’ull al seu voltant,
sinó que no vol ni sentir-ne a parlar. Si algú li proposa treure el nas a fora
li clava un clatellot i s’enfada d’allò més. El seu món és el món i es pensa
que això val per a tothom qui visqui dintre l’aigua.
És difícil conviure amb algú que no és capaç d’admetre la
diferència i, per tant, de respectar-la.
UN ARTICLE
Acabo de llegir l’article de l’Albert Bramon, primer
secretari del PSC a la Garrotxa. M’ha
costat una mica entendre’l. Sobretot perquè el seu partit era el majoritari i
el president era del PSC. Sense la seva aquiescència no hi hauria hagut
proposta d’Estatut.
La qüestió és que ell tot ho atribueix a una confabulació
per exigir els màxim poders i recursos per a Catalunya, sabent que fins i tot
els espanyolistes moderats s’hi posarien en contra. Vaja que no vàrem ser prou
bon nois, fins i tot hi vàrem fer posar “el català llengua d’ús preferent”,
quin atreviment.
S’oblida que a Madrid els primers de posar-s’hi en contra
varen ser els seus companys del PSC A les meses de negociació s’asseien al
costat espanyol i no pas al costat dels partits representants del Parlament.
Acaba reconeixent –segurament de forma involuntària- que el tribunal
constitucional no és pas res més que un grup de persones que van al dictat dels
partits.
Fa goig de saber que ja en aquell temps érem tan i tan
poderosos els que volíem la independència que vàrem sabotejar internament el
procés, això sí, amb la inestimable ajuda de TV3. És estrany que s’hagi deixat
l’escola perquè si continua podria arribar a ser un bon deixeble de l’impresentable
ministre Wert.
Potser és que no hi he entès res de res i tot és en clau de
fina ironia.
F. Ponsatí
Fins la setmana vinent.
PS: Pel futur, ens cal disposar d'energies netes i renovables en un percentatge prou important com per no dependre d'España.
“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”
F. Ponsatí
Fins la setmana vinent.
Visca la Terra.
PS: Pel futur, ens cal disposar d'energies netes i renovables en un percentatge prou important com per no dependre d'España.
“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”