dissabte, 8 de juny del 2013

EL SISTEMA EDUCATIU NO ENS SERVEIX, LA IMMERSIÓ ACTUAL NO ENS FUNCIONA (II)

A l’escrit anterior parlava de l’alt percentatge d’alumnes, quasi bé un 50%, que acabaven la primària sense un mínim coneixement de la llengua i que, aquest fet, afectava la cohesió social.

Per acabar-ho d’arreglar, dintre el sistema educatiu, encara no s’ha plantejat quina línia s’ha de seguir per a superar-ho.

Com que ni el departament ni els mestres no consideren prioritari i essencial ensenyar a parlar als alumnes, ens podria semblar que tampoc se’n preocupen per fer els possibles perquè sàpiguen llegir i escriure.  Ens equivocaríem.
Ho intenten però no se’n surten. No se’n surten per dues grans raons.

A/ La primera és que els alumnes no poden aprendre a llegir i a escriure bé perquè no dominen prou bé el català oral, els fonaments.

Aquesta afirmació és absolutament irrebatible, però encara cap institució no se l’ha plantejada seriosament.

B/ La segona raó deriva de la formació dels mestres. No se’n surten perquè la seva formació no és l’adequada. Ni la inicial, ni la contínua.

Els passa el mateix que li passaria a un fuster que volgués serrar un tauló de fusta amb una serra de metall, o a un excursionista que se n’anés per la muntanya i ho fes amb sabates de carrer, o al futbolista que jugués amb una pilota de rugbi. Les eines no serien les adequades i els resultats tampoc.

De qui és la primera responsabilitat?

Doncs del govern i del Parlament. Són els qui han fet unes lleis nebuloses i vagues. Però no ens deixem el principal responsable pràctic, la Universitat, que és qui forma els mestres i d’on surten la majoria de la gent que s’encarrega de la formació contínua.

Cap d’aquestes institucions no ha estat capaç de determinar uns objectius generals expressats de forma clara. Sempre es deixen els objectius en una indefinició retòrica que quan s’entenen hi cap quasi bé tot, i si no hi cap és igual, s’hi fica perquè ningú ho controla, i si algú ho controla no té cap eina per poder-ho fer canviar.

Si es vol començar a canviar alguna cosa aniria bé que tinguéssim clar què és vol. Em sembla que cal una certa concreció i claredat en el l’objectiu final, el punt d’arribada.

Amb molt poques explicacions hauria de ser intel·ligible i clar per a la majoria de la comunitat educativa. Una claredat expressada en forma de desig, i que m’atreveixo a escriure: 

Que tots els alumnes, a l’acabament de l’escolarització primària, disposin de totes les eines necessàries que els permetin entendre el que escoltin, comprendre el que llegeixin, raonar i expressar-se oralment i per escrit en català de forma socialment correcta.

Un desig tan senzill revolucionaria l’ensenyament. Encara que potser només és una utopia o és que potser estic equivocat.

Fins la setmana vinent.

F. Ponsatí

“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”

Visca la Terra.


PS: Pel futur, ens cal disposar d'energies netes i renovables en un percentatge  prou important com per no dependre d'España. Per què s'està en contra dels aerogeneradors i no en contra de les  torres d'electricitat?