dissabte, 25 de maig del 2013

ÉS COM UNA GUERRA

Espanya no ens ha declarat oficialment la guerra, però està en guerra amb Catalunya.
El seu pensament  és molt senzill i directe, o la sotmeto o s’independitza. La negociació seriosa i donant arguments als qui voldrien seguir dintre d’Espanya, però respectats, entre iguals i sense estar sotmesos no hi té cabuda. Els del PSC-PSOE ho tenen impossible.

Espanya la va forjar Castella. Per la Castella històrica encara sentimentalment vigent no existeix la possibilitat de negociació, de cedir, de pacte. Només existeixen la victòria o el desastre. És allò tan militar del general Prim de  “Caixa o faixa”.

Pot semblar que exagero però com us sembla que s’ho va fer el feixista Franco per manar durant 40 anys? A part de la gran ració de por, si no hagués tingut un ampli suport a la seva manera de fer s’hauria acabat molt més aviat.

DEMOCRÀCIA ÉS RESPECTE
Des de que hi ha “democràcia” quina mena de respecte us sembla que s’ha ensenyat a les escoles i als instituts d’España cap a Catalunya i la llengua? Doncs cap. Segueixen pensant que si parlem català és per fer-los la punyeta i que no hi tenim cap mena de dret. Que ens queixem per vici i que som egoistes i poc solidaris. Tot igual que en temps del dictador feixista Franco.

Repasseu el seguit atzagaiades, mentides i “llançades de pedra i amago la mà” que va fent l’estat des de fa molt de temps contra persones i institucions del país. Tot forma part d’aquesta llarga marxa contra la nostra voluntat de decidir.

El Sr. Ministre Wert no és pas una “rara avis”,  està molt tranquil perquè fa allò que volen la majoria dels espanyols.

HEM DE CREAR EL NOSTRE RITME
Em sembla que el millor és deixar de parlar de gent com en Wert. Hem de partir de la base que la seva Llei no ens afectarà, ja haurem fet la consulta.

Aniria bé que deixéssim de participar activament en el seu joc d’acció reacció, ja n’hi ha prou de ballar al so dels atacs.

Comença a ser l’hora de posar un horitzó a la nostra «Llarga marxa cap a la llibertat». Una frase semblant a «No ens afectarà ja haurem fet la consulta», podria ser-nos molt útil. Començaria a fixar l’albada.

ESPAÑA MAI HO PERMETRÀ
La virreina va condecorar la División azul no pas per error, sinó per avisar-nos que estan disposats a tornar-hi.

Mentre siguem dintre d’España, em sembla que no arribarem mai a la consulta. Encara que s’han de fer totes les passes legalment possibles, i alguna d’impossible.

Hem de tenir clar que Espanya no admetrà mai que decidim res de res sense que abans no hagi esgotat TOTES les possibilitats de coacció i d’imposició. La negociació només serà possible quan sigui l’última i única  de les possibilitats, i encara ho dubto.

EL QUE PUGUI PASSAR DEPÈN DEL QUE FEM ARA
Què farà Europa?  Doncs res. De moment diran que és un problema intern. Cal tenir previst aquest escenari.

El resultat final i la pressió internacional dependran de les aliances i diputats de suport que tinguem al Parlament europeu, per això és tan important l’acció exterior i el missatge que donem a les properes eleccions europees.

Fins la setmana vinent.

F. Ponsatí

“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”

Visca la Terra.


PS: Pel futur, ens cal disposar d'energies netes i renovables en un percentatge  prou important com per no dependre d'España.