HEM DE CONTROLAR LA PILOTA, PERÒ TAMBÉ XUTAR

D’acord, no és pas el partit més brillant que ha jugat el Barça. La panerera de gols que ens vàrem emportar ho diu tot. Que als  veïns també els hagi anat malament, per mi no és cap consol.

A la política, semblantment amb el futbol no n’hi ha prou de dominar el joc, guanya qui fa més gols i, sobretot, qui els fa en el moment oportú. Espanya domina el joc, les normes i les lleis les ha fet al seu gust i al seu servei. Els altres que es fotin, tal com diu la seva dita «Vaya yo caliente ríase la gente».

De totes maneres el nostre equip cada cop és més fort. Ara, fins i tot Iniciativa s’hi ha afegit malgrat les reticències del Sr. Herrera. Evidentment voldrien diluir la presència d’ERC i el seu trumfo és passar-ho tot al Parlament. Hi ha algunes coses que s’han de decidir al Parlament però d’altres no. El full de ruta no s’ha de decidir al Parlament, per això hi ha un govern i un pacte de govern.

També s’hi vol afegir el PSC, encara que em fan més por que una pedregada seca. És bo que hi siguin, però encara continuen obrant com si fossin el primer partit de qualsevol cosa, i no ho són. Jo diria que hi volen ser per no quedar-se fora de joc i per no haver de fer d’acompanyants del PP al ball. Benvinguts siguin!

Com més gent formi la pinya més enlaire podrem aixecar el castell, més forts serem, però més difícil serà organitzar-ho i arribar a acords. Cal tenir molt clar quins són els principals nusos de la xarxa.

El primer xut a porta l’hem de fer nosaltres. Em sembla que comença a ser l’hora de demanar al govern d’Espanya l’autorització per convocar la consulta.

COMENCEM A TENIR PRESSA: L’ATUR, EL DÈFICIT ...

Evidentment que no tinc cap proposta per anar millor. Però hi ha detalls que s’haurien de tenir en compte. Les veus europees que diuen que l’atur és inacceptable són com els fariseus, tiren la pedra i amaguen la mà.

La priorització del deute financer per sobre de tot, acompanyat pel fet que el BCE no ha refinançat el deute públic a través de préstecs a baix interès, ha donat aquest resultat. Escanyen i després s’estranyen que t’afoguis. Els interessos es mengen les estovalles.

Amb una política de restricció de qualsevol obra o activitat d’interès general i la negativa de refinançament del deute públic és impossible que no augmenti l’atur. S’ha de retallar, ja s’ha fet. S’ha de continuar retallant, doncs no!

Ara cal anar-se adaptant a la nova situació i no pas empitjorar-la. Igual com vàrem fer amb l’aigua, hem d’aprendre a viure amb menys i a no malgastar.

Tenim pressa. Està clar que si fóssim un estat la situació seria molt millor i les retallades ja faria temps que s’haurien aturat. Com a mínim no hauríem de patir les polítiques econòmiques d’una colla de ximples que només procuren destrossar-nos amb un límit de dèficit que saben que és  impossible.

Fins la setmana vinent.


F. Ponsatí

“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”

Visca la Terra.

PS: Pel futur, ens cal disposar d'energies netes i renovables en un percentatge  prou important com per no dependre d'España.