dissabte, 1 de desembre del 2012

APUNTS: LA GEOGRAFIA, L’ECONOMIA I LA POLÍTICA

A partir d’ara els espanyols segur que continuaran dient estupideses i fent servir la dita: “Calumnia que algo queda” o aquella altra “Cuando el río suena agua lleva” .

El que es tracta és de presentar a tots els líders dels partits que recolzen el dret a decidir i, sobretot els independentistes, com uns aprofitats i uns corruptes.

Tal com diuen ells: “Cree el ladrón que todos son de su condición”, total que ens volen emmascarar amb una paella i encara bruta.

Per tot plegat cal que amb tranquil·litat, però de forma constant, anem desgranant arguments curts i clars que avalin el projecte d’independència.

Ara entrem en matèria.

LA GEOGRAFIA
Si hi ha un element que fa que sigui impossible qualsevol veto espanyol a qualsevol de les nostres decisions, de continuar a la UE o de no continuar-hi (em sembla que és un tema per parlar-ne), és la geografia.

Per on es pensen entrar o sortir la gran majoria de les mercaderies? Pel País Basc?, no s’ho creuen ni ells. Han de continuar passant per aquí i, per tant, la primera interessada que formem part d’una estructura de lliure comerç (que no vol pas dir formar part de la UE) és Espanya i França i Itàlia i Alemanya i ...

L’ECONOMIA
Pel que fa a l’economia, doncs no es poden permetre cap mena de boicot, o què es pensen que faran tot el reguitzell de multinacionals europees, americanes i alguna de xinesa que necessiten exportar cap a la resta d’Europa? Algú considera assenyat pensar que la UE tancarà les fronteres per França?

LA POLÍTICA
De veritat hi ha algú a Espanya que es pensa que assumirem una part del deute, amb les corresponents compensacions sobre el fons de pensions etc (per cert, tot plegat s’ha de calcular per % de població i no pas per altres %) sense que Espanya, abans no hagi signat que no hi posarà cap mena d’entrebanc a les nostres decisions sobre la continuïtat o no (actual o futura), a la UE?

I la UE hi ha algú que es pensa que assumirem una part del deute espanyol si no hi ha una bona disposició per part del Banc central europeu a finançar-nos a baix interès (un 1% o un 2% com a màxim) el deute assumit? El problema que tindria la UE amb una Espanya amb tot el deute, sense que nosaltres assumíssim una part del deute espanyol és tan i tan gran que tot el que acabaria petant.

És cert que si no s’hi posen bé podem passar un parell de mesos una mica malament, però no pas més, i després tindrem la paella pel mànec, i tota la força d’Espanya i la de la UE s’hauran diluït.

LA PART IMPORTANT DE L’EQUACIÓ
Hem de tenir clar que en aquesta equació, la part important som nosaltres, no és ni Espanya ni la UE.

F. Ponsatí
“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”  

Visca la Terra.

PS: Pel futur, ens cal disposar d'energies netes i renovables en un p
ercentatge  prou important com per no dependre d'España.

dilluns, 26 de novembre del 2012

NO SOM TAN FORTS COM ENS PENSÀVEM. ARA LES URGÈNCIES

El poble ja ha votat i el resultat és el que és, ara ens toca mirar endavant. CiU s’ha clavat una patacada i frenarà la marxa. 

Per desgràcia, als espanyolistes, la propaganda de la por els ha sortit bé. És una de les coses que hauríem de contrarestar.

Entrem o no entrem al govern (també podem donar suport des de fora), ens caldrà fer una feina pacient i una mica més lenta per continuar decantant els nostres conciutadans cap a la independència.

Si decidiu que entrem al govern en comptes de donar-li suports puntuals i efectius, però importants, si us plau, apreneu de les badades anteriors i no negocieu amb presses, informeu-vos amb detall de tot el que us sembli necessari, poseu per escrit les grans línies, però també aquells petits detalls indispensables i deixeu-vos un cert marge d’il·lusió.

Però ara, em sembla que la nostra primera feina té dues parts ben clares:

A/ assegurar-nos que properament es farà la negociació prèvia per la consulta amb Espanya, la nova llei des del Parlament –que caldrà- i en quins termes es redactarà, i la consulta amb una pregunta ben clara sobre la independència, i

B/ assegurar-nos que s’atura el desballestament de les estructures de cohesió social i es comencen a redreçar

Encara que sigui la segona és la que corre més pressa i, per a poder-hi fer alguna cosa, calen cèntims.

Com que no hi ha cèntims, mentre no disposem del nostre estat, ens haurem de trencar les banyes i cercar aquelles petites franges que encara ens poden permetre disposar d’uns quants cèntims més i, en aquestes circumstàncies, uns quants cèntims més són molts de cèntims, per pocs que siguin.

Seria poca cosa, però algunes de les possibilitats, segurament, podrien ser:
- augmentar els impostos sobre el tabac i l’alcohol,
- afegir un cèntim per litre de benzina,
- tornar a posar l’impost sobre transmissions patrimonials per als més rics i, si pogués ser, que permetés recaptar a l’entorn dels 200 milions,
- un impost especial sobre les sales d’oci nocturn
- doblar la taxa turística als establiments de quatre i cinc estrelles,
- i quan es posi en marxa el desdoblament de l’eix transversal aplicar-hi l’eurovinyeta per als camions de pas i,
- qualsevol altra que sigui eficient per estalviar una mica o per a fer pagar una mica més a aquells que quasi bé no paguen res.

Encara que quedi molt bé fer-ho, no em semblaria adequat treure l’euro per recepta i no pas perquè serveixi per a recaptar més cèntims, que per això pràcticament no serveix (amb els límits actuals ja està bé força bé), sinó perquè s’ha demostrat eficient per a reduir la despesa farmacèutica i feia molt de temps que calia tenir un comportament més estalviador.

Segueixo pensant que per al nostre rellançament econòmic cal una política energètica més decidida, hauríem de potenciar les energies alternatives d’aigua calenta per a les cases,  l’elèctrica eòlica i la hidroelèctrica de petites centrals. Som un país petit i, de moment, no tenim gaire gran cosa més.

F. Ponsatí
“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”  

Visca la Terra.

PS: Pel futur, ens cal disposar d'energies netes i renovables en un p
ercentatge  prou important com per no dependre d'España.