Ras i curt, si un tribunal
europeu pot decidir si unes lleis espanyoles són conformes al dret europeu o
no, nosaltres també podríem recórrer als tribunals per emparar el dret del
catalans a continuar sent membres de la comunitat europea.
No es tracta de posar en dubte la
normativa espanyola sobre referèndums o consultes, encara que hi hagi mil i una
raons per a fer-ho, ni a totes les traves legals per a poder expressar la
voluntat del nostre poble i exercir la democràcia, perquè sempre es podria dir
que és una normativa interna i aprovada en referèndum.
Sinó que es tracta de posar en
dubte determinades interpretacions del dret europeu que pretenen deixar-nos
fora i, com que és dret europeu és ben segur que podem dirigir-nos als
tribunals europeus a través de les institucions o, si calgués, de forma
personal o a través d’algun eurodiputat (això no ho sé).
Si no s’admetés l’ampliació
interna com una eina normal d’adaptació (ja hi som i per tant només cal
renegociar el repartiment de les càrregues i la representació, la qual cosa
també afectaria a España), doncs demanem l’empara dels
tribunals davant les conseqüències de segons quines interpretacions que podrien
permetre forçar les institucions europees a prendre la decisió de treure’ns la
ciutadania europea, per la voluntat d’España.
Com que no hi ha precedents els haurem de crear.
F. Ponsatí
“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”
Visca la Terra.
PS: Pel futur, ens cal disposar d'energies netes i renovables en un percentatge prou important com per no dependre d'España.