És difícil entendre el rebombori que han creat les
manifestacions de dues persones: una sobre el nom del MNAC i l’altra sobre la
possibilitats de premiar escriptors en espanyol als nostres premis nacionals.
En el primer cas podria ser que fins i tot tingués raó, però
segur que té molta altra feina abans de dedicar-se a fer propostes que no
entren dins les seves competències. Vaja que s’hi ha posat una persona no gaire
competent!
En el segon cas encara podria ser que la prudència, la
nostra extrema prudència, ens portés a pensar que caldria premiar-los. Doncs no!
No estem parlant de drets individuals, ni de res de res que
sigui individual, sinó d’uns premis nacionals catalans i, per tant, només hi
han d’entrar escrits fets en català, sigui d’on siguin, però en català.
Si s’hi volen fer entrar els llibres en espanyol (deixem de
dir-ne d’una vegada castellà perquè la seva Acadèmia es diu “de la lengua
Española”), ara sí, canviem-li el nom i posem-li: ”Premis/Premios de la
comunitat autònoma/comunidad autónoma de Catalunya/Cataluña”
F. Ponsatí
“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”
Visca la Terra.
PS: Pel futur, ens cal disposar d'energies netes i renovables en un percentatge prou important com per no dependre d'Espanya.