NO HI HA CASUALITATS, HI HA PREMEDITACIÓ

A vegades es troba del tot indesxifrable una quantitat, per exemple 10.000 milions d’euros.

Si feu memòria fa quasi bé dos mesos que el govern de l’estat va dir que s’havia de rebaixar el dèficit en 10.000 milions d’euros i que s’havia de fer d’ensenyament i de sanitat.

Tothom es va preocupar i alguns es varen preguntar d’on carai havia tret aquesta xifra ran rodona l’inepte ministre d’hisenda, doncs ara, des de fa una mica més d’una setmana, ja ho sabem: de “Bankia”.

Entre tots estem pagant els 10.000 milions que necessita “Bankia”, el banc madrileny.

No hi ha cèntims per a res, i fins i tot es veuen en cor de fer retallades en les part més sensible de la societat, l’educació i la sanitat, i tot per a què?

Per a donar cèntims a un banc espanyol!

Això és ser cornut, pagar el beure i encara haver de donar les gràcies.

Per no haver de tornar a fer cap de les tres coses, ens cal una hisenda pròpia, i d'altres coses, però de moment comencem per la hisenda..

F. Ponsatí

“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”  

Visca la Terra.

PS: Pel futur, ens cal disposar d'energies netes i renovables en un percentatge prou important com per no dependre d'Espanya.

UNIÓ O EL DISCURS ABSURD

Per no anar de bracet amb CDC, Unió prefereix anar de bracet amb Espanya.

Unió torna a fer el discurs absurd, bescanta la independència i torna a parlar de confederació i coses per l’estil, quan sap de sobres que Espanya no en vol ni sentir a parlar.

El més preocupant és que Unió dóna veu a tot un seguit de famílies molt importants del país que no volen cap mena de trencadissa perquè els importa una merda tot allò que no sigui la seva butxaca, la seva butxaca ara! No pensen més enllà.

Unió està volent fent el paper de Cambó de la política catalana actual. És evident que hi ha un gran salt en el discurs, del regionalisme al federalisme, però de fet –en el fons- és exactament el mateix: el lliurament del país a Espanya.

Sempre han preferit anar de bracet amb Espanya i dependre’n que no pas ser adults d’una vegada i haver de pensar i decidir pel seu compte.El mercat ja és el món, s’espavilin si us plau!

Potser que se’n recordin com va acabar en Cambó.

F. Ponsatí

“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”  

Visca la Terra.

PS: Pel futur, ens cal disposar d'energies netes i renovables en un percentatge prou important com per no dependre d'Espanya.