EL PROBLEMA ÉS MOLT SENZILL, LA SOLUCIÓ MOLT DIFÍCIL

Nosaltres continuem volent parlar amb Madrid com si existíssim, però per ells no som res més que un conjunt de províncies (territoris vençuts).

CiU, a les seves propostes, ha de senyalar uns objectius més propers és l’única manera de trencar el ritme.

La idea del pacte fiscal és bona, però per pactar en calen dos i Espanya mai pactarà, i a més haurien de començar a posar contra la paret al PSC i fer-los definir que volen dir quan fan servir l’expressió: pacte fiscal.

Ha de quedar clar que amb les propostes de l’Estatut aprovat pel Parlament ens en podíem sortir uns anyets, justets, però sortir-nos-en, en canvi ara, amb el que ha quedat després de passar pel TC és impossible i, per tant, defensar una proposta dintre el marc estatutari és absolutament deslleial amb els catalans i és fer el joc a Espanya.

LA LLEI D’HISENDA PRÒPIA I MENTRESTANT...

Com que Madrid no ens fotrà ni cas, el Govern ja pot anar preparant la Llei de la Hisenda de Catalunya, i ràpid!

La Generalitat necessitarà cèntims per sortir del pas i Madrid farà tot el possible per escanyar-lo, comença a ser el moment que pensi en la conveniència de demanar a tots els treballadors de la Generalitat que cobren més de 1500 euros que acceptin una rebaixa temporal o periòdica del seu sou fins a 1500, en el benentès que la diferència seria un préstec a l’u per cent i que el govern l’hauria de tornar. Evidentment els primers de rebaixar-se el sou haurien de ser els del govern.

Pot semblar una proposta ximple, però potser és l’única viable.

F. Ponsatí

“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”  

Visca la Terra.

PS: Pel futur, ens cal disposar d'energies netes i renovables en un percentatge prou important com per no dependre d'Espanya.