La col·laboració decidida de CiU en el camí cap a la independència, només és possible si perden vots i veuen que van a parar als partits independentistes.
La calculada equidistància de CiU en la qual uns diuen que sí, d’altres que els sembla molt bé però que no és pas el moment i d’altres que no, no es pot considerar una posició o un programa independentista.
Només quan la majoria dels diputats elegits pel Parlament s’hagin presentat a les eleccions amb un programa independentista anirem endavant.
Un programa independentista, hauria de incloure el de fer una consulta en aquest sentit com els escocesos, o bé, el de presentar una proposta de llei per tal que el Parlament proclami la independència.
Per moltes giragonses que faci CiU, mentre no canviï radicalment d’actitud no és capaç de capdavantar el moviment cap a la independència del nostre país, però sí que és capaç d’afegir-s’hi o, com a mínim, de no posar-hi gaires pals a les rodes, però per a poder arribar a aquest punt no han de ser el partit majoritari al Parlament (ni el PSC-PSOE evidentment).
La pedagogia no s’ha de fer cap a fora, s’ha de fer a dintre i, per començar, procurin deixar de banda algunes picabaralles i cercar els que els uneix i fer propostes conjuntes, encara que sigui de tant en tant.
EL MANDINGA
En comptes de protestar, el que havia d’haver fet el diputat d’ERC era agrair que finalment se’ns reconeguessin els drets d’estrangers, perquè és el que som. Hauria quedat molt millor i s’hauria entès.
“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”
Visca la Terra.
PS: Pel futur, ens cal disposar d'energies netes i renovables en un percentatge prou important com per no dependre d'Espanya.
