dissabte, 3 de novembre del 2012

ELS PARANYS I LA HISTÒRIA

Tal com era de preveure, España, ja ha obert la botiga de les llaminadures.

Ara ja diuen que s’ha de parlar, que s’ha de dialogar, han començat a veure que el projecte anava seriosament i que tenia moltes possibilitats de guanyar.

Des de la resta de d’Europa els han dit que deixessin de fer el burro i negociessin. Encara que siguin mesells també saben comptar i s’han adonat que sense nosaltres passaran a la cua d’Europa.

Com que ja era previsible que passés això, doncs no ens ha d’estranyar gens ni mica. De totes maneres caldrà recordar a CiU que s’ha presentat a les eleccions dient: “al país li calen estructures d’estat i consultarem ...”

Si España vol negociar, negociem, però que abans canviïn la seva constitució o no hi ha res a negociar. Amb aquesta constitució no hi ha cap mena de possibilitat d’entendre’ns-hi.

Només cal recordar que en el cas que s’arribés a acordar alguna cosa ja se n’encarregarien els jutges (els seus jutges) i el seu TC a tombar-ho, per tant, que primer canviïn la constitució i després podrem començar a parlar.

La condició de canviar la constitució encara no ha sortit mai a la palestra, però em sembla que és fonamental i prèvia.

No és pas que m’agradi el que escriuré tot seguit i preferiria que arribéssim a ser un nou estat, però l’exercici teòric em sembla que s’ha de fer: Quines estructures mínimes són les que ens permetrien sobreviure com a poble?

Per a mi, com a mínim, necessitaríem disposar de competències úniques i exclusives (ja les compatiríem amb Brusel·les) en tot allò que no fossin fronteres, exèrcit i moneda. De totes maneres, l’estat hauria de compartir les relacions exteriors i tenir acordat per escrit que, per als acords internacionals que ens afectessin, calgués l’aprovació de Parlament.

I com que gat escaldat de l’aigua tèbia en fuig (després de l’Estatut), per a cap de les condicions no s’hauria d’admetre, de cap de les maneres: “un ja ho farem més endavant, ja ens hi comprometem ...”

Com podeu adonar-vos-en és ciència ficció perquè la primera condició, la de la constitució, ja no en voldran ni sentir a parlar.

EN DURAN
Molt de compte, en Duran sempre ha estat estrany, però ara ja es comporta com un submarí espanyolista apuntant a la línia de flotació del país. Us l’imagineu, al Parlament, en una votació sobre la independència, què faria? Convergència ha de collar el diputats d’Unió, ara, no s'ha d'esperar a l'endemà de les eleccions.

F. Ponsatí
“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”  

Visca la Terra.

PS: Pel futur, ens cal disposar d'energies netes i renovables en un p
ercentatge  prou important com per no dependre d'España.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada