L’escola i la societat
Suposo que tots sabem que
l’escola no canviarà la societat, però també tenim clar que no és possible
canviar la societat sense l’escola.
L’escola és una entitat social,
creada per la societat i que ha de servir a la societat perquè d’ella en depèn
una bona part de la cohesió social futura i de l’imaginari col·lectiu.
Des de fa trenta anys (números
rodons) fem veure que tenim un sistema educatiu, i dic fem veure perquè si aneu
per les espanyes us trobareu que la gran majoria dels parvularis fan el mateix
que els d’aquí i, a l’acabem de la primària, els resultats són semblants, o sia
que alguna cosa falla.
Fallen els fonaments
Em sembla que és cert que hi ha alguna cosa que falla, i falla molt: la
llengua oral escolar, el català.
La mainada, després de 9 anys
d’escolaritat (de P3 a 6è) no té un bon domini del català oral, la teòrica
llengua escolar, aquest fet condiciona les possibilitats personals de seguir amb èxit l’escolaritat a tots
aquests alumnes, i fa que no dominin la resta de capacitats que
requereix la societat i que ells mateixos necessiten per a continuar
formant-se.
És una cadena, si els fonaments són dèbils l’edifici s’esquerda, si la
pinya és fluixa el castell no pot anar gaire enlaire.
El problema principal: què s’ensenya
La qüestió no rau en els docents,
ni en els alumnes, ni –en molts de casos- en les famílies, sinó que recau en
allò que s’ensenya i, en part, en l’organització escolar (allò que se’n podria
dir la coordinació interna) i en les directrius del sistema educatiu.
El sistema educatiu no té clars
els fonaments de l’edifici, la pinya del castell, i si a això hi afegim una
enorme dispersió d’objectius que es van carregant sobre l’escola, el resultat
en comptes de ser un equip sòlid i coherent, s’assembla més a un equip en el
qual els defenses i la davantera van a la seva, i els dels mig ho intenten
lligar però no se’n surten.
Si l’escola no treballa i posa un
ferms fonaments personals per a cada alumne de tot el que ha de ser el sistema
de convivència i cohesió social, la llengua oral escolar, i de la qual en depèn
la capacitat personal dels alumnes per entendre allò que s’escolten, comprendre
el que llegeixen i expressar oralment i per escrit de forma socialment correcta
allò que s’ha pensat, per a què serveix?
Si l’escola no té aquest objectiu
i no hi aboca tots els seus esforços i no el prioritza de forma absoluta, què
fa doncs?
Un inadequat calaix de sastre. Uns resultats inadequats
Curiosament a l’escola hi ha
temps per a dedicar-lo a ensenyar educació vial, economia, escacs o llengües
estrangeres ..., però NO SE’N TÉ PER FER QUE ELS ALUMNES TREBALLIN CADA DIA I A TOTES LES ÀREES LA LLENGUA ORAL ESCOLAR, EL CATALÀ.
Aleshores què té d’estrany que tinguem quasi bé un 50% de fracàs escolar ? Quan
es diu un 20% o un 30% és que s’estan maquillant els resultats.
Pensem en el futur
El català com a llengua oral
escolar és absolutament bàsica i fonamental per a tenir possibilitats de seguir
una escolarització amb èxit i, a la pràctica, l’hem arraconada a favor del
paper imprès i les proves escrites. Els únics que parlen són els mestres, i no hauria
de ser aquest l’objectiu.
El català com a llengua oral escolar ho hauria d’impregnar tot, des de
P3 a 4t d’ESO, d’ella en depèn tota la capacitat per entendre el que s’escolta,
comprendre el que es llegeix i és bàsica per a l’exposició oral i escrita de
les idees, de forma socialment correcta. Són els alumnes els qui han d’aprendre
a parlar (vocabulari, estructures ...) i practicar-ho, els mestres ja en saben.
No cal fer res d’especial, però la llengua els alumnes l'han de treballar bé
Al parvulari i en part al cicle inicial, n’hi hauria prou que
CADA DIA el mestre i els alumnes fessin un senzill conjunt d’activitats, com que:
el mestre llegís un conte als seus alumnes cada dia,
anessin aprenent una cançó i un poema cada dia, i després
els alumnes treballessin una estona al racó artístic,
una altra al racó del joc simbòlic i
una altra al racó dels trencaclosques,
i en tots tres racons, amb el valor afegit de la participació dels mestres interessant-se per
tot el que fan tots els alumnes, i demanant-los que els ho expliquin.
És molt senzill de fer i tots els
mestres ja ho saben fer, algunes coses ja es fan però com que no es fa
diàriament no donen resultat. Llàstima, tothom hi guanyaria, sobretot els
alumnes.
Potser no els quedaria temps per
a fer fitxes i els pares dirien que a l’escola no s’hi treballa, però els
alumnes, independentment de les llengües familiars, aprendrien a expressar-se i
disposarien d’un bon vocabulari i d’unes bones estructures lingüístiques.
El resultat seria que entendrien millor les explicacions, comprendrien
el que llegissin i serien capaços d’explicar-se oralment i per escrit de forma
socialment correcta. Senzillament, acabarien la primària molt més ben
preparats i els resultats finals serien molt millors que els actuals.
Si us interessés el tema, a la
plana web www.winhor.cat hi trobareu
«Eines de llengua», on està molt més ben explicat i hi ha moltes altres propostes.
Fins la propera setmana.
Visca la Terra.
PS: Pel futur, ens cal disposar d'energies netes i renovables en un percentatge prou important com per no dependre d'España.
Fins la propera setmana.
F. Ponsatí
“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”
Visca la Terra.
PS: Pel futur, ens cal disposar d'energies netes i renovables en un percentatge prou important com per no dependre d'España.