CAROD, L’IMPORTANT ÉS L’OBJECTIU: FER DE CATALUNYA UN ESTAT MÉS DINS D’EUROPA.

 Acabem de sentir per TV3 que en Carod plega d’ERC, és la cançó de l’enfadós i ja n’estem farts que tots els dirigents d’ERC siguin uns egòlatres. Són bons, però són uns egòlatres.

És cert que en Puigcercós el va putejar (l’expressió més correcta ens sembla que és aquesta) però ara, precisament ara que el president del partit està havent de beure la seva pròpia medecina (de quedar en segon pla), ara és quan en Carod decideix fotre el cop de porta.

No és pas només en Carod, sinó Solidaritat, Reagrupament, el Pi, ... tots investits de  puritanisme i pressa, molta pressa. No cal que Espanya s’inventi res per desmuntar l’independentisme organitzat perquè ja ens ho fem solets i, encara que s’ofenguin, hem de dir que sembla que els facin la feina, perquè una bona manera de desmuntar un projecte és elevar-lo a la perfecció, fer-lo impossible, demanar-lo per ja!

Fins quan haurem d’aguantar unes persones que es creuen insuperables, imprescindibles i petits déus?, fins quan haurem de patir per canviar els dirigents, de qualsevol nivell del partit, perquè si ho fem ens exposem a un terrabastall ?, fins quan haurem de veure com les rabietes d’uns i el seguidisme d’altres va desmuntant la feina feta? fins quan haurem de refer l’edifici perquè algú s’ha cregut prou important com per pensar-se que és imprescindible i que s’ha de fer el que ell vol?

Doncs ja n’estem tips i farts de tants petits cacics i de tants egòlatres, tan difícil és d’entendre i acceptar que si perds la confiança de la majoria per a dirigir ERC et retiris discretament a un segon pla i al cap d’un temps tornis a provar si et fan confiança?, i si no te la fan calla i ajuda a fer pinya, perquè l’important no ets tu, ni les teves vanitats, ni les teves genialitats, sinó l’objectiu: fer de Catalunya un estat més dins d’Europa.

I encara que sembli estrany, en aquest objectiu ens hi trobem tots, els del cop de porta i els pencaires silenciosos.

“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”  

Visca la Terra.

Tothom.cat (Any tercer).

L’ACAMPADA HA DESCONNECTAT?

El que va passar ahir a la tarda-vespre a la Plaça de Catalunya és un “déjà vu”.

Quan érem joves, durant les celebracions esportives (en aquell temps el Barça quasi bé mai guanyava res, els àrbitres ja se n’encarregaven que tot anés cap a l’equip del “régimen”), doncs sempre hi havia un grup d’esperits “purs i selectes” que s’ho miraven des de la llunyania com si allò no fos important, vaja, com si fos l’opi del poble.

Trobem lògic que els acampats, encara que només fos per prudència, no participessin de les celebracions de després del partit, però trobem absurd que desconnectessin del partit perquè varen desconnectar de la realitat, del poble, o és que potser ells es pensen que són més poble que tots els milions de catalans que vàrem gaudir, cridar i exultar amb el partit?

Ens sembla que l’acampada de la Plaça de Catalunya ja no passa a Catalunya, físicament hi és, però  podria estar passant a qualsevol altre lloc del món i seria exactament igual, si és així ja se’n poden anar i que ens la tornin.

Si encara els sembla que poden aportar alguna cosa a aquest país, potser que comencin per la llengua i deixin de col·laborar amb Espanya i, a més a més, que les seves propostes les facin en clau de país, si no és així, a la Puerta del Sol els faran un raconet.

“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”  

Visca la Terra.

Tothom.cat (Any tercer).