diumenge, 12 de febrer de 2017

EM VAIG EQUIVOCAR, LA MANIFESTACIÓ ERA NECESSÀRIA



Felicitats per l’èxit del dia 6, a les òlibes solitàries ens costa adonar-nos de la força, la solidaritat i la implicació de la nostra nació.

Malgrat tot, segueixo pensant, com deia a l’escrit anterior, que s’hauria de trobar la manera de transformar la situació política en un problema real i col·lapsar la injustícia espanyola; encara que no faci gaire gràcia, segurament molta recança i, fins i tot, por.

L’autoinculpació pública dels càrrecs electes, llegint al ple del seu ajuntament o al Parlament, paraula per paraula, el que va dir en Coma, regidor de Vic, em sembla que és una bona manera de fer-ho (si és que en trobeu alguna altra de més fàcil i pràctica, benvinguda sigui).

Històricament sabem que pocs sistemes polítics suporten la força dels embats de la resistència passiva massiva, encara que l’espanyol en podria ser un, però el resultat mai se sap fins que no es prova.

Per endavant hi ha manifestacions polítiques importants: refugiats, pobresa ..., i la que hauríem de procurar que fos l’última: el dia que els jutges espanyols vulguin fer asseure al bancs dels acusats la Molt Honorable Presidenta del Parlament, senyora Carme Forcadell, per haver deixat que al Parlament (lloc on es parla), es pogués parlar lliurement.

En aquest cas, si pogués ser, em sembla que la concentració encara hauria de ser més multitudinària, i potser haurem de començar a pensar a tirar pel dret perquè només les dictadures prohibeixen la llibertat de pensament i d’expressió.

Aquest estat ja se’l poden confitar, perquè ja ho diuen que els plats s’assemblen a les olles, i l’estat espanyol cada cop s’assembla més a l’olla que va cuinar el militar revoltat i dictador feixista, Francisco Franco.

F. Ponsatí

Visca la terra. Via fora.

"Des de l’escola del futur estat, i si pogués ser ja des d’ara, hauríem d’esforçar-nos per fer que la pobresa i la marginació no fossin mai més hereditàries.                  

www.llenguaoral.cat

dijous, 26 de gener de 2017

EL SIS DE FEBRER




A vegades em sembla que no ens calen maldecaps externs, ja ens en muntem uns quants nosaltres solets, i és el que em sembla que és la proposta de manifestació del dia sis, perquè, hi hagi la quantitat de gent que hi hagi, sempre n’hi haurà menys que a l’últim onze de setembre, i semblarà que l’empenta perd força i capacitat de convocatòria.

La qüestió amb els tribunals no s’arregla pas fent bondat o fent manifestacions, sinó que cal revertir la situació i convertir-la en un problema per España, i això vol dir que:

1/ Tots els regidors i alcaldes de Junts pel Sí i de la CUP (si algú altre s’hi vol afegir, benvingut sigui), un per un, haurien de fer (toqui o no toqui), en el Ple del seu  ajuntament, una “exposició i proposta idèntica” a la d’en Coma.

2/ Tots els regidors i alcaldes, tot seguit, haurien de fer arribar, públicament, la seva declaració a la fiscalia del TS, als jutges del TSC i al TC.

3/ Tots els encausats, actuals i futurs, s’haurien de negar a anar a les citacions de qualsevol dels tribunals, si hi van hauria de ser perquè els han detingut.

4/ Totes les detencions, sempre, haurien de ser pacifiques.

Seria igual que fossin els Mossos, la Policia Nacional o la Guàrdia Civil qui els detingués, “És España qui els fa detenir”, “Són els jutges espanyols els qui els fan detenir”, “Són les lleis espanyoles les que condemnen la llibertat d’expressió”, aquests han de ser els missatges.

Evidentment tot quedaria més clar si els Mossos deixessin de fer de policia judicial i, em permeto suggerir que –temporalment- renunciem a aquesta capacitat. Em sembla que en aquest aspecte el Govern és qui té la paraula; els jutges espanyols ja tenen la Guàrdia Civil i la Policia Nacional per fer aquesta feina.

LA CONFERÈNCIA
Un èxit, i no hi calen comentaris, ja ho va dir Cervantes: “...ladran, luego cabalgamos”.

LA DACIÓ EN PAGAMENT: UNA ESTAFA DESPRÉS D’UNA ESTAFA.
De fet l’estafa ja comença amb la normativa que permet que el més fort (el banc) imposi les seves condicions draconianes al dèbil (el particular). Si vols els cèntims, has d’acceptar el que proposem, sinó, no te’ls deixem (com si fossin seus).

Per començar, caldria que els interessos es repartissin homogèniament al llarg de tot el període de pagament, i no pas com ara, que portes cinc anys pagant i resulta que el teu deute no ha baixat pràcticament en res, perquè tot el que has pagat eren interessos i, de capital, quasi bé no n’has tornat. D’això, jo en dic una estafa amb tot el suport legal i amb la prepotència del fort, no hauria de ser permès.

De totes maneres no és pas l’única, n’hi una altra encara més gruixuda i té totes les formes de robatori amb intimidació i força, però tot legal, està clar. Aquest robatori té dues versions, la dura i la “suau”.

En la versió dura se t’ho queden tot, et fan fora de l’habitatge i continues tenint el deute. En la versió tova se t’ho queden tot, et fan fora de l’habitatge, però et perdonen el deute. És que són tan bons i generosos, els bancs. Aquesta segona versió és la “dació en pagament” de la qual sembla que se’n canten totes les excel·lències.

Però fins i tot si, lliurant l’habitatge, el deute desapareix, els bancs, amb l’aval dels tribunals, estan estafant als deutors, perquè si algú ha pagat una quantitat d’un habitatge, posem-hi una tercera part, hauria de ser propietari d’una tercera part, i no pas com ara, de res, i en el cas que l’habitatge es vengués o es llogués li correspondria una tercera part de la venda o del lloguer, i les altres dues terceres parts (o el percentatge que fos) serien del banc i, amb aquell percentatge (que correspon a la part que manca de pagar) també hauria desaparegut el deute.

F. Ponsatí

Visca la terra. Via fora.

"DES DE L'ESCOLA DEL FUTUR ESTAT I, SI POGUÉS SER JA DES D'ARA, HAURÍEM D’ESFORÇAR-NOS PER FER QUE LA POBRESA I LA MARGINACIÓ NO SIGUIN, MAI MÉS, HEREDITÀRIES".   www.llenguaoral.cat

dijous, 8 de desembre de 2016

MOLT HONORABLE Sra. PRESIDENTA DEL PARLAMENT (Lloc on es parla)



Estic en contra de certs “privilegis”, però és insultant que algú pensi que la nostra Presidenta ha de tenir menys suport legal que un simple diputat a “las Cortes”, aquests, encara que siguin uns xoriços són intocables mentre no es concedeixi un “suplicatorio”, en canvi, aquests jutges espanyols es creuen amb dret citar la nostra Presidenta per actuacions polítiques pacífiques que, si fossin portades a terme per algú de “los madriles”, seria impensable.

Només això, ja hauria de convèncer a tothom que som una “provincia-un lloc vençut”, i potser ja ha arribat l’hora que deixem d’actuar com a vençuts.

Molt Honorable Sra. Forcadell, no sé què us han aconsellat els advocats, però si us han dit que havíeu d’anar al TSJC (el nom enganya, hauria de ser TSJE a C), o que era millor que hi anéssiu, em sembla que s’equivoquen.

Mentre sigueu Presidenta del Parlament no podeu fer cas de la citació, no hi podeu anar, ens esteu representant a tots, sou la segona Institució de la nació, i la petició o ordre del TSJE a C és per una activitat feta en l’exercici del vostre càrrec polític i, per tant, només pot ser el Parlament o la ciutadania qui us en demani comptes.

Si el Parlament considera que la vostra activitat política, com a Presidenta, no és l’adequada, sempre li queda el recurs de revocar-vos, però mentre no ho faci, la vostra persona, en tot allò que faci referència o pertoqui al vostre càrrec no està subjecte a les normes espanyoles, només a les del Parlament.

Per tot plegat us agrairia que diguéssiu a aquests jutges que si desitgen alguna cosa, mentre sigueu Presidenta del Parlament, els caldrà demanar-ho al Parlament, i que si aquest ho considera adient, aleshores, els atendreu.

Si els jutges del TSJE a C viuen tan encastellats en les seves torres de l’homenatge que decidissin inhabilitar-vos o coses per l’estil (per fer-ho cal ser molt inconscient, però mai se sap de com en són de creguts), només cal que continueu fent la vostra feina de forma normal, amb el suport de la ciutadania i la dels grups independentistes, i també la dels que no ho són tant, vaja, que tots plegats actueu com aquell qui sent tronar i ploure i és a sopluig. Si els grups espanyolistes decideixen fer vacances, allà ells, ja s’ho faran!

S’ho tenen tan cregut que potser, els qui tancaran l’interruptor –involuntàriament-, seran ells.

F. Ponsatí

Visca la terra. Via fora.

"DES DE L'ESCOLA DEL FUTUR ESTAT I, SI POGUÉS SER JA DES D'ARA, HEM D’ESFORÇAR-NOS PER FER QUE LA POBRESA I LA MARGINACIÓ NO SIGUIN, MAI MÉS, HEREDITÀRIES".

diumenge, 6 de novembre de 2016

HEM DE FER BONDAT



Tal com van les coses tots plegats hem de procurar fer bondat, compte si és que algun cop penseu i, encara més si després ho dieu en veu alta, podria escoltar-vos algun “social” i denunciar-vos i, sobretot no ho escriviu mai, podria haver-hi algú de la “secreta” o el vostre veí que ho llegís i, anònimament, us posés una denúncia, ja hauríeu begut oli.

Heu d’allunyar de vosaltres el vici, el mal vici de pensar i, molt més, el d’intercanviar punts de vista (només porten baralles, discussions i males cares). No us preocupeu, la vostra pàtria i  màtria ja se n’ocupa de pensar per vosaltres i, si alguna vegada us allunyeu del bon camí, del camí correcte, del camí del bon pensament unitari que ens fa: “Una, Grande y Libre”,  ja hi ha els fiscals, els jutges i la policia que us ho recordaran, feu-los cas, i penseu que tot el que fan, ho fan, pensant en vosaltres, pel vostre bé.

Voleu una situació i un estat d’ànim més tranquil, segur i alegre que aquest? Només heu d’anar a treballar, pagar el vostres impostos, preocupar-vos per la família i de res més, però de res més, tota la resta ja se n’ocupa el vostre estimat i amorós Estat; per això s’han triat les ments més preclares, les persones més formades, les que estan investides d’autoritat, per aconsellar-vos, per dir-vos què podeu pensar i què heu de fer.

No penseu, no us preocupeu, sigueu feliços, i ara saludeu amb el braç enlaire i canteu el “Cara el sol...”


“Viva Franco”, “Arriba España”.

PS:Per aquí ja hi he passat i no em dóna la gana de tornar-hi a passar. Fins quan aguantarem aquest Estat vetllat pels “savis il·luminats auto-revestits d’autoritat” i que ens diuen què podem pensar, què podem dir i fer? I això que tot ho fem pacíficament.

Ja hi ha qui diu que els problemes són individuals i no pas col·lectius, quina poca capacitat d’anàlisi tenen els polítics que ho diuen, si el que passa és el que ells pensen, el conflicte és col·lectiu, però sinó és individual, barruts i panxacontents és el que són.

El conflicte no ens l’hem de mirar com una suma de problemes personals, el problema no el tenen les persones que obliguen a anar a declarar, el conflicte, i gros, el tenim tots. La guàrdia pretoriana de la Constitució vol que tots portem dogal, morrió i corretja i, sobretot, que no pensem i no diguem res que no sigui el que ells volen.

España no canviarà mai, com a mínim mentre ens tingui a nosaltres dins. La nació espanyola no existeix, existeix un Estat (un territori) que, debades, ha intentat construir una nació (un estat = una nació), i no se n’ha en sortit, i no ho aconseguiran mentre nosaltres siguem dintre del seu territori-estat.
 

Fem-los un favor, marxem, i així no els farem nosa i podran acabar la seva feina històrica.
Fins d'aquí uns quinze dies, segons com vagi tot plegat.

F. Ponsatí

Visca la terra. Via fora.

"DES DE L'ESCOLA DEL FUTUR ESTAT I, SI POGUÉS SER JA DES D'ARA, FEM QUE LA POBRESA I LA MARGINACIÓ DEIXIN DE SER HEREDITÀRIES".