dimarts, 6 de setembre de 2016

HEM DE RECÓRRER EL QUE DICTEN ELS TRIBUNALS ESPANYOLS?




El primer impuls em fa dir que no, que se’n vagin a fer punyetes, que aquí no hi han de pintar res de res, que ja poden anar dient missa si els fa il·lusió.

Però aquest punt de vista em sembla del tot encertat si en el tauler només hi fóssim Espanya i nosaltres, però no és així, també hi ha la imatge que donem internacionalment, i un dels requisits és que esgotem totes les possibilitats legals per tirar endavant el nostre projecte.

Cada cop que el TC ens prohibeix una cosa que és del tot acceptable en un sistema democràtic adult, queda retratat, no pas només ell, sinó els qui el fan servir, el govern espanyol.

Per tant, em sembla que ens hem de comportar de dues maneres diferents:

A/ Quan el TC o qualsevol dels altres tribunals espanyols ens fan la punyeta en qüestions democràtiques, hem de protestar i presentar els nostres punts de vista (no només a ells, sinó fer-ne tota la propaganda possible), encara que sapiguem que, pels espanyols, no serviran per a res, però potser hi haurà algú altre que començarà a adonar-se de “l’alta qualitat de la democràcia espanyola”.

B/ L’altra manera de comportar-nos, que em sembla que no contradiu l’anterior, és que si el que dictamina el TC, o els altres, toca alguna de les nostres institucions, n’hem de passar del que diguin, hem de continuar com si no haguessin dit res de res, no podem permetre que posin en qüestió persones i institucions que hem triat i ens representen.

HI ANIRÉ, ESTÀ CLAR!
Ja fa dies que m’hi vaig apuntar, però ja n’estic més que tip d’haver-me de manifestar, encara que, quan hi sóc, m’engresco i m’ho passo bomba, m’emociono i sempre penso que ja és l’última, i que la propera serà perquè serem independents.

Bé, com que ja n’hi portem unes quantes d’últimes, m’agradaria que aquesta fos l’última, igual que m’agradaria que els nostres polítics s’espavilessin d’una punyetera vegada, es posessin d’acord i tracessin un camí seriós, viable i no gaire llarg, si és possible.

Si us plau, a tots els que demaneu un referèndum, si ha de ser dintre el marc legal espanyol no cal que ens vengueu la moto, aprofiteu el temps estudiant una mica d’història d’España. Per què us penseu que el dictador feixista Franco va manar tota la seva vida, per què us penseu que el PP, Ciudadanos i molts del PSOE pensen igual que en Negrín (primer ministre republicà durant la guerra): “España, antes roja que rota”, senzillament, hi ha una majoria social que els dóna suport, i això no canviarà, ni ara ni en cent anys. Un referèndum legal i acordat ja us el podeu pintar a l’oli.

Fins d'aquí uns quinze dies, segons com vagi tot plegat.

F. Ponsatí

Visca la terra.

PS: Pel futur ens cal disposar d'energies netes i renovables en un percentatge prou important com per no dependre d'España.
 
"EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT."



dilluns, 29 d’agost de 2016

EM SEMBLA QUE ALGÚ S’EQUIVOCA



Preveient que el TC espanyol, o qualsevol altra, farà la tonteria d’inhabilitar la Presidenta del Parlament, el govern ja està escalfant motors i demana que, en el cas que passés, hi hagués una resposta ciutadana important, doncs em sembla que la seva petició no hauria ni hagut de plantejar-se i, per tant, s’equivoca. 

Qualsevol possible mobilització de la ciutadana no li correspon al govern encoratjar-la, en tot cas, si li sembla bé, afegir-s’hi.

De totes maneres, i m’ho miri per on m’ho miri, pensar que una manifestació, per nombrosa que fos, pogués fer escabellar qualsevol membre del govern espanyol o del TC espanyol és fer volar coloms, ells només s’immuten si es posa en dubte l’espanyolitat de l’illa de Perejil.

QUÈ FARAN EL PARLAMENTARIS
La inhabilitació segurament hi serà, però, hauríem de pensar que arribarà a foc lent. Aleshores la meva pregunta és molt senzilla: Què farà el Parlament?

Des del meu punt de vista, la majoria independentista, hauria de continuar la feina com s’hi sentissin ploure. Si fan això, segur que una bona colla de la resta s’estriparan les “vestiduras”, com els fariseus, es faran els ofesos i marxaran de la Cambra clavant un sonor cop de porta. Adéu-siau.

Espero que els que es quedin no muntin una comissió per estudiar la situació perquè la situació és clara, o se segueix endavant amb la mateixa Presidenta o que pleguin. Si en comptes de continuar com si res fan algun invent per dissimular-ho ja poden plegar tots i anar-se’n cap a casa, i jo demano eleccions, immediatament.

Si el nostre Parlament no és capaç de plantar cara i passar del TC espanyol, qui li ha de plantar? De fet, estic demanant als nostres parlamentaris que assumeixin el que són, els representants del poble i que es comportin com a tals. Un dia o un altre us haureu de comprometre públicament i haureu de clavar un cop de puny sobre la taula, i els Mossos hauran de decidir a qui serveixen.

Mentrestant deixeu d’anar amb el lliri a la mà i, amb rang de llei, presenteu quina serà  l’organització i el funcionament d’un govern i la d’un Parlament -segons els espanyols- inhabilitat. Podeu dir que, com qui us ha triat és el poble de Catalunya només ell us pot inhabilitar i, per tant, que els tribunals espanyols no hi tenen res a dir-hi. i tot seguiria igual.

EL REFERÈNDUM
És evident que se n’ha de fer un, però després d’haver trencat les cadenes. És absurd voler-ne fer un amb el marc actual, és absurd, inútil i inviable. Ara, la feina és per al Parlament, i si us sembla que amb 72 diputats no hi ha prou recolzament feu com s’ha fet sempre, "molt discretament" busqueu, als altres grups, diputats independentistes o que n’estiguin farts de la situació actual, hi són, i  comprometeu-los a votar la desconnexió, res més, la resta ja vindrà rodada.

Un petit detallet, vigileu que no hi hagi cap membre del govern o de la coalició que faci figa.


Fins d'aquí uns quinze dies, segons com vagi tot plegat.

F. Ponsatí

Visca la terra.

PS: Pel futur, ens cal disposar d'energies netes i renovables en un percentatge prou important com per no dependre d'España.

“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”

dilluns, 18 de juliol de 2016

SENTIT D'ESTAT

LES OBRES D'ART

Una de les primeres obligacions que té un estat és la de la preservació dels bens culturals que té la nació i que són el resultat de segles d’història. Potser una de les primeres actuacions com a nou estat hauria de ser el de la protecció dels nostres bens culturals però, perquè fos així, caldria que la conselleria de Cultura emetés un escrit semblant al que plantejo més avall.

“Hem estat atents i ben educats, i hem fet el que ens demanaven malgrat considerem que el tribunal d'Osca no te cap mena de jurisdicció sobre els bens culturals del país, per això la resposta, ara, es clara: Benvolguts senyors, no ens sap cap mena de greu que els frescos que vostè pretenen que siguin objecte de litigi estiguin salvaguardats i ben conservats, nosaltres els hem recuperat i restaurat perquè –en el seu moment- vàrem fer un acord amb qui tenia capacitat legal per a fer-lo, si després se n’han desdit i els seus tribunals els han avalat no és un problema nostre perquè nosaltres considerem que els documents signats són vàlids.

Les institucions que ara corren a demanar-ne la restitució són les mateixes que en el seu moment no varen fer res per salvar els frescos, i si ara denuncien el préstec que tenim a perpetuïtat ells en sabran les seves raons, però nosaltres considerem totalment vàlida i ajustada a dret la cessió. Nosaltres hem complert i estem complint amb la nostra obligació, els vàrem salvar de la destrucció, els hem restaurat i conservat i, per tant, hem complert amb la nostra part cultural i ètica de la cessió que tenia per objecte la salvaguarda, la restauració, la conservació i l’exposició dels frescos romànics en perill de degradació i desaparició. Entendríem que algú pogués demanar la nul·litat dels acords si nosaltres no haguéssim complert amb la nostra part, però és evident que no és així.

Per tant, tenint en compte que hem complert, i s’estan complint, els objectius materials i culturals per als quals es varen signar els documents de préstec a perpetuïtat, tenint en compte que no considerem que cap tribunal forani pugui disposar dels ben culturals de la nació, no admetem que les obres que –aparentment- són objecte de litigi, puguin sortir del país.

Per tant cap de les obres que formen actualment el patrimoni de la nació podrà ser portada a fora, ni el qualitat de préstec, a no ser que se’n garanteixin la salvaguarda i el retorn, i hi hagi l’aprovació –per escrit- de la Conselleria, i és evident que Espanya no ens pot donar aquestes garanties.”

La CUP

Ara sembla que la CUP vol posar condicions per la moció de confiança, però resulta que en cap moment han fet el mes petit gest per reconèixer que es varen equivocar quan varen votar negativament el pressupost. L’escrit que vaig llegir, ja fa dies, era, com a mínim, curiós, totes les responsabilitats eren dels altres. S’evocava el passat amb paraules manllevades i es parlava del futur, però enlloc s’analitzava el present i la part de possible responsabilitat que hi haguessin pogut tenir ells.

Si es mira detingudament el seu escrit d’explicació –no pas de justificació-, queda clar que qualsevol que no sigui de la seva corda és subjecte de dubte per fets reals o possibles i, per tant, mancat de confiança.
Aquesta manera de fer és del tot estranya en un partit que no es considera de la vella escola. Et faig la punyeta i tot seguit et dic que has estat tu qui s’ha equivocat, és el que haurien fet els partits de la “España triunfante”, mai haurien dit públicament que s’havien equivocat perquè el pòsit democràtic que hi ha la l’estat espanyol és tan aparent, tan fi, que encara no els permet reconèixer l’error.

És cert que per la CUP un pacte, ni que sigui per escrit, no te cap mena d’importància. Perquè qui és que fa cas d’un pacte? Ells, no fumem! Potser els seus alcaldes i regidors els podrien explicar què és això d’un pacte.

M’agradaria que, per la moció, actuessin amb sentit de futur del país més que no pas amb sentit de partit.

Fins d'aquí uns quinze dies, segons com vagi tot plegat.

F. Ponsatí

Visca la terra.

PS: Pel futur, ens cal disposar d'energies netes i renovables en un percentatge prou important com per no dependre d'España.

“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”

dilluns, 6 de juny de 2016

LA CUP DE MEMÒRIA DE PEIX I VOL DE GARSA ÉS LA CUPE



Em sembla que aquestes dues qualitats defineixen la CUP d’aquests últims temps. Des de fa uns mesos me n’adono que no hi entenc gaire res del que fan o proposen i, també, des de fa uns mesos, he procurat fer-los confiança amb l’esperança que “tot s’arreglarà, que no pot ser que aquesta vegada, també, perdem el tren”.

Però sembla que no. Ja em vaig clavar una santa patacada quan vaig veure que, si era per ells, no tindríem President, que els era igual el que passés. Aleshores m’havia d’haver adonat que, de fet, el país, la nació i el futur de tots plegats no els importa gens ni mica.

Fa uns mesos, gràcies a una actuació digne d’en Houdini, es va aconseguir que hi hagués President i que les coses s’encarrilessin. Fins i tot es va signar un pacte d’estabilitat. Bé, era el que ens pensàvem, però no! A la cantonada ja havien començat a oblidar-se’n.  Potser és que el que signen els diputats de la CUP i el paper de vàter tenen la mateixa utilitat.

Sembla que, segons ells, allò que havien signat no deia el que interpretaven tots els que no eren de la CUP. La interpretació correcta era la seva. Molt messiànic.

I ara acaben de fer un joc de mans assembleari per justificar, a la seva manera, que ens engeguen a tots plegats a fer punyetes. Els preocupa més el que diran o pensaran algunes de les seves “bases” que no pas l’objectiu per al qual està treballant el país. Això ens demostra que no tenen cap mena d’objectiu, ni a mig, ni a llarg  termini, tot és a curt termini.  S’assemblen a les garses, molt de soroll i poc vol.

Per això jo em pregunto, a qui beneficia el NO als pressupostos? El No als pressupostos beneficia a tots els qui no volen, ni accepten, el camí cap a la independència. Voleu dir que darrere de tanta faramalla escènica de la CUP no hi ha uns dirigents espanyolistes?  No seria res d’estrany, els anarquistes, passats els temps del ”Noi del Sucre”, eren espanyolistes.  Deixeu-me recórrer a una dita: “Obras són amores y no buenas razones”.

Fins quan, la resta de la CUP, els que toquen la terra i no pas només asfalt i totxo (la CUPE), pensen aguantar el tenir tan poca paraula?  Ah!, i no s’hi val a dir, dintre d’un temps: Ens hi vàrem quedar per veure si podíem encarrilar les coses des de dintre.Tot té un límit!

Aquests últims anys ens han ensenyat que, des de dintre, no es canvia mai res d'important. Quan no s’està d’acord en temes importants, i es veu que no hi ha res a fer, el millor que es pot fer és clavar un cop de puny sobre la taula, dir adéu al grup, seguir sent diputat i fer el que esperen el teus votants que facis, això sí que és ser conseqüent, la resta són excuses de mal pagador.


Fins d'aquí uns quinze dies, segons com vagi tot plegat.

F. Ponsatí

Visca la terra.

PS: Pel futur, ens cal disposar d'energies netes i renovables en un percentatge prou important com per no dependre d'España.

“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”