EL TRIBUNAL SUPERIOR ESPANYOL D’INJUSTÍCIA A CATALUNYA (TSEIC)

Els jutges espanyols no solament continuen considerant-nos ciutadans de segona regional (potser ni això) sinó que, a més a més, estant entossudits a portar fins a les últimes conseqüències la visió franquista del que som per a ells: un territori conquerit i que volen assimilat, una merda, perquè per a ells som el que pels nazis i els feixistes eren els jueus, som els seus "jueus".

Els jutges del TSEIC no es comporten com jutges sinó com executors d’una idea més que centenària en el pensament espanyol: “Cataluña es España y los habitants de Cataluña que no quieran someterse a la llengua y a los designios de la España milenaria, han de desaparecer”.

Algú diria que fa només 300 anys que ho proven, no és cert, en fa 500 que ho van treballant, ja era en temps dels Àustries que feien tot el possible per imposar-nos “las leyes y costumbres de Castilla” fins i tot amb la seva Santa Inquisició, o sinó què us penseu que varen ser al llarg dels segles les revoltes pageses, que no varen ser els empresonaments, per part dels Virreis contra els Consellers i tot de coses per l’estil, i si al final s’arreglava era perquè els nostres avantpassats organitzaven una revolta  de tal magnitud que el Sr. Rei i la seva cohort assimilacionista no tenia cap més remei que deixar-nos tranquils uns quants anys més. España no ha entès mai el diàleg, s’hi asseu, sí, però continua fent la punyeta i acaba no complint mai res del que ha promès, i si ho compleix només és una part i sempre és a contracor, i tot seguit farà els possibles per escapçar-ho, ribotejar-ho i, si pot, llançar-ho a la paperera.

L’Espanya d’arrel castellana és incurable, no és capaç de respectar res ni ningú que no sigui més fort que ella, es consideren el melic del món i que tothom els ha de rendir pleitesia i servir-los, ells manen, els altres han d’obeir, ells són els conqueridors (de fet els destructors de tot el que toquen) i qui no els vulgui obeir ha de desaparèixer. El genocidi humà, cultural i lingüístic no és res davant de la grandesa del poble que es considera superior i que té el dret de sotmetre tots els altres i que el serveixin, aquesta és l’Espanya dels jutges, dels militars, i dels polítics deixebles i hereus del franquisme que beu del feixisme i del nazisme, aquesta és la Espanya que ens considera ciutadans de segona regional (segurament ni això) i, per tant, així ens tracta, per a ells tot, per a nosaltres, res.  

Felip Ponsatí i Terradas.

Catalunya (Països Ocupats), juliol de 2023

Per arribar a ser lliures, cadascun de nosaltres ha de viure i fer, en tot allò que pugui, com si ja en fóssim.

Des de l’escola del futur ... , i si pogués ser ja des d’ara, hauríem d’esforçar-nos per fer que la pobresa i la marginació no fossin mai més hereditàries. Per començar a assolir-ho ens cal que TOTA la mainada, quan acabi la primària i encara més la secundària, sigui capaç d’expressar-se oralment, fins i tot en públic, amb fluïdesa i coherència expositiva, tingui una bona comprensió lectora i prou domini de l’escriptura com per poder posar per escrit els seus pensaments amb una presentació socialment adequada.

Ens cal una societat futura amb uns bons fonaments de cohesió social i la llengua n’és el ciment, una societat més justa i, si és possible, encara més participativa i solidària.

 

 

 

 

HEM DE VIURE COM SI JA FÓSSIM INDEPENDENTS

Una de les raons importants per la qual encara no som independents és perquè no vivim com si ho fóssim.

El pas més important per arribar a la independència comença en el moment que ens decidim a viure com si ho fóssim, primer hem de començar les persones, cadascuna de forma individual, després, de mica en mica, però tampoc no gaire a poc a poc, haurien de fer-hi entrar, en aquesta via, les petites i mitjanes empreses, ja deixo les grosses a fora, de moment, que un cop vegin que pinten bastos per als seus productes, elles soletes faran el pas.

Ja sé que em direu que al DNI hi posa ..., que al carnet de conduir ..., i que cada any paguem la disbauxa dels espanyols i que ens foten amb totes les lleis, ordres i reglaments que poden, però tot això, si us hi fixeu bé, només són papers, no som nosaltres, els papers són els papers, però no són la nostra vida, les nostres decisions, la nostra manera de fer i de comportar-nos

I com ho pot fer una persona soleta, individual, aparentment poca cosa, per viure com si fóssim independents? Doncs per començar fer com fa qualsevol danès quan és a Dinamarca, qualsevol suec quan és a Suècia, qualsevol Finlandès quan és a Finlàndia o qualsevol español quan és a España, parlar només la seva llengua, i si algú no l’entén gens ni mica és passen a l’anglès i ja està, i si els sabeu un xic us diré que també podeu fer servir el francès, l’italià, l’alemany i, fins i tot, l’español, però això sí, en tots els casos sempre que el vostre interlocutor demostri una absoluta ignorància i gens ni mica de capacitat per entendre el català encara que li parleu a poc a poc i fent tot de gestos aclaridors.

O sia, el primer pas és fer que els altres ens respectin la llengua i que s’hagin d’esforçar un xic per entendre-la, i per fer que els altres la respectin els primers que n’hem d’estar convençuts som nosaltres i fer-nos respectar i fer respectar el català.

A les reunions d’escala, d’escola, d’esports o de trobada d’amics, sempre, diguin el que diguin els xaiets porucs defensors de la bona educació de ciutadans de segona regional o els imperialistes, parleu únicament i exclusivament en català, que és el que faria qualsevol danès a Dinamarca.

El segon pas per viure com si fóssim independents és econòmic, però no us preocupeu pas, no es tracta de fer grans coses ni grans protestes per l’espoli econòmic que patim anys rere any, sinó que es tracta que de forma individual, econòmicament, visquem com si fóssim independents. I us preguntareu com es fa això?

Per començar:

-     Cada cop que aneu a comprar, feu-ho en una botiga que sigui portada per persones que us atenguin en català,

-        després quan compreu mireu si els productes estan etiquetats en català, si no ho estan no els compreu a no ser que us siguin indispensables,

-        després mireu a on han estat fets, entre dos productes semblants agafeu el que hagi estat fet als Països catalans.

A més d’un li pot semblar que anar a comprar així serà molt complicat, doncs us puc ben assegurar que no, perquè un cop ho hem fet un parell de vegades ja sabem què ens convé com a país i a nosaltres com a persones i anem directament a allò que reuneix les condicions esmentades.

Hi ha altres aspectes que són més esporàdics però previsibles com són les rebuts, moltes empreses ja s’han espavilat i pregunten com els vols, però n’hi ha que encara continuen amb la mentalitat imperialista espanyola i tot ho fan en espanyol, feu-los una nota o una telefonada demanant-los que a partir del proper rebut voleu que estigui en català.

Ara venen les trucades de propaganda o per oferir-te no sé què. Sempre que us truquin, si us ve de gust, contesteu, però parleu només en català, diguin el que us diguin a l’altra costat, si no us entenen és que és una empresa que mereix que li tinguem la mateixa consideració que té cap el català, cap ni una. No tingueu manies.

Mireu amb aquestes quatre petites coses l’aire es tornarà més respirable, i tots plegats estarem més segurs de nosaltres mateixos i anirem ajudant a crear un ambient de desconnexió cap España que ens portarà a la desconnexió absoluta, fins i tot de la paperassa, però us heu de decidir, començar i mantenir-vos ferms, només així anirem endavant.

Felip Ponsatí i Terradas.

Catalunya (Països Ocupats), març de 2023

Des de l’escola del futur ... , i si pogués ser ja des d’ara, hauríem d’esforçar-nos per fer que la pobresa i la marginació no fossin mai més hereditàries. Per començar a assolir-ho ens cal que TOTA la mainada, quan acabi la primària i encara més la secundària, sigui capaç d’expressar-se oralment, fins i tot en públic, amb fluïdesa i coherència expositiva, tingui una bona comprensió lectora i prou domini de l’escriptura com per poder posar per escrit els seus pensaments amb una presentació socialment adequada.

Ens cal una societat futura amb uns bons fonaments de cohesió social i la llengua n’és el ciment, una societat més justa i, si és possible, encara més participativa i solidària.

 

 

TOT PLEGAT UNA PRESA DE PÈL

El que està passant aquests dies amb el TC i les “Cortes” és un joc de nens petits i tot plegat no és pas res més que una presa de pel, senzillament maregen la perdiu i passen l’estona, és allò de “ja podem dir adéu a la dida que la criatura ja s’entreté”.

El TC, el TS i el TSJC s’han entrenat a cor que vols cor què desitges durant una bona colla d’anys, i el primer cop que varen provar a veure si els sortia bé va ser amb la sentència sobre l’Estatut fotent-se del que havien decidit els polítics i del que havien votat en referèndum els catalans, i com que els va sortir bé i tothom va acabar dient “amén”, doncs ells cap endavant, i varen continuar assajant l’obra de teatre amb tot de sentències estúpides que prohibien que es parlés d’això i d’allò al Parlament de Catalunya i es varen passar per l’engonal la inviolabilitat dels parlamentaris i el seu conjunt, la inviolabilitat del Parlament, i el partits espanyols picant de mans de satisfacció, perquè encara que hi hagi qui se n’estranyi, tots plegats són “los mismos perros con diferentes collares”, o sia, són obedients als interessos de qui els ha escollit i tots, absolutament tots els partits espanyols estan alineats en fer la punyeta i fer-nos desaparèixer per poc que puguin, uns més descaradament, d’altres més suaument, però és la mateixa sopa sense sal o amb una mica de sal.

En l’assaig de la seva obra de teatre els varen ajudar el Sr. Llarena (encara ho fa) i la sala segona del TS amb el Sr. Marchena al davant, i el TSJC fent els seus saltironets per part del seu president, Sr. Barrientos, per veure si l’ascendeixen al TS, i tot plegat encara dura.

No és pas res més que una presa de pèl a les lleis, a la justícia i a la seriositat i seguretat jurídica que haurien de presidir els tribunals, són uns tribunals franquistes i ara ja ni ho dissimulen.

Quan era el moment ningú va voler fer net de franquistes al sistema judicial i des de fa una colla d’anys ho estem pagant, sobretot els catalans, perquè sinó per qui us penseu que varen rebel·lar-se els feixistes del “Glorioso Alzamiento Nacional” sinó contra els catalans (muerto el perro muerta la ràbia), la resta eren excuses, perquè com molt bé deia Negrín, president del govern central durant la guerra incivil, “España antes roja que rota” i continuen fent la seva feina d’anorreament de la nostra nació amb el suport soterrat, a vegades, i clarament visible d’altres del “Gobierno Central” i els seus tentacles, tribunals especials i ordinaris, fiscals, jutges i policia.

Bé, com acabarà l’obra de teatre, doncs amb un empat, perquè la solució que faria que tot funcionés diferent seria que aquells funcionaris temporals, sobretot si es dediquen al sistema judicial, haguessin de fer com fa tothom quan se li acaba el temps per al qual ha estat contractat o escollit per un càrrec o feina, plega i el seu lloc queda vacant però ells són els intocables i infal·libles, ells són “déu a la Terra” i això de plegar o de er justícia no entra en el seu vocabulari, que les garrofes són les garrofes.

Mentre no hagin de plegar per força quan se’ls esgota el temps per al qual han estat nomenats, vaja, com si s’haguessin mort o haguessin dimitit, res no serà possible que canviï,  així i tot, durant molt de temps, ho dubto.

He de suposar que fent-ho així segur que tothom s’apressaria a elegir els substituts, i si no ho fessin doncs arribaria un moment que els faltaria quorum per a poder prendre decisions amb suport legal i, segurament, es demostraria la seva inutilitat i es podria suprimir alguna capelleta d’”enxufats”.

Ah!, i perdeu tota esperança que el sidral s’arregli realment positivament per nosaltres, perquè d’arreglar-se, s’arreglarà, però amb petits retocs tot continuarà igual, encara que el decorat pugui ser un altre, l’obra continuarà sent la mateixa, fotre als catalans, perquè què seria España sinó tingués a qui voler trepitjar i destruir, no seria res (la seva història així ho indica), i la prova més clara la tindreu quan decideixin sobre el famós 25% d’espanyol.

M’agradaria equivocar-me i que el resultat d’aquest sidral fos un constitucional semblant al que va dir que la “Loapa” promoguda pels socialistes després del cop d’estat d’uns quants generals ben agombolats i del famós tinent coronel Tejero, no era constitucional perquè pretenia escapçar capacitats legislatives dels parlaments, concretament del català, evidentment de seguida que varen poder, els partits espanyols, varen començar a nomenar jutges obedients, i aquí estem.

Felip Ponsatí i Terradas.

Catalunya (Països Ocupats), desembre de 2022.

Des de l’escola del futur ... , i si pogués ser ja des d’ara, hauríem d’esforçar-nos per fer que la pobresa i la marginació no fossin mai més hereditàries. Per començar a assolir-ho ens cal que TOTA la mainada, quan acabi la primària i encara més la secundària, sigui capaç d’expressar-se oralment, fins i tot en públic, amb fluïdesa i coherència expositiva, tingui una bona comprensió lectora i prou domini de l’escriptura com per poder posar per escrit els seus pensaments amb una presentació socialment adequada.

Ens cal una societat futura amb uns bons fonaments de cohesió social i la llengua n’és el ciment, una societat més justa i, si és possible, encara més participativa i solidària.

Els nazis odiaven els jueus, els espanyols odien els catalans.

Espanya té una necessitat vital de tenir sempre algú a qui menysprear, considerar inferior i a qui poder explotar per poder, ells, viure folgadament.

Les nacions imperialistes, les nacions que han conformat la seva existència sobre la violència, la destrucció, la conquesta i la imposició de la seva llengua i religió els és impossible entendre que hi hagi alguna nació que no vulgui ser com ells, senzillament, per a ells la diferència en un territori dominat és inconcebible, no és admissible i, per tant, aquella gent s’ha de sotmetre i deixar-se assimilar, pel seu bé han d'acceptar la imposició de la llengua imperial (ells en diuen comuna) i han d'abandonar una llengua i una cultura de pagesos, de persones incultes, que només la parlen ells, una llengua de segona divisió, i si no ho volen fer de grat ho faran per força, per la força de les lleis superiors, per la força dels jutges imperials, per la força de la policia, per la força dels mitjans de comunicació al servei de l’imperi i per la força d'una allau immigratòria intel·ligentment dirigida des del govern central imperial.

El seu objectiu es fer-nos desaparèixer perquè som l'única nació que, des de fa 400 anys, se'ls resisteix i estan fent tot el necessari per anorrear-nos, ells volen: "España Una, España Grande, España Libre, por el Imperio hacia Dios" i abans hi afegien "Arriba España. Viva Franco" i ara tot igual, però en comptes del feixista Franco diuen "Viva el Rey", i es comencen a posar nerviosos.

De moment sembla que ho estan assolint però potser només serà un miratge, perquè encara que sotmesos, continuem sent rebels traurem forces d'on sembla que no n'hi ha i en pocs anys tornarem a girar la truita i continuarem sent, per als espanyols, quelcom de semblant al que eren els jueus pels nazis.

Potser si les coses ens surten prou bé i es compleix la previsió de l’Alexandre Deulofeu ja serem independents d'Espanya, ja serem ciutadans de ple dret al nostre estat i s'hauran de buscar un altre enemic perquè nosaltres, per molt que cridin no els farem ni cas, com qui sent ploure.

Ara us pot semblar difícil, però la fruita necessita temps per madurar-se i els arbres encara més per créixer i enfortir-se. Anem creixent i enfortint-nos, malgrat que a algú li pugui semblar que no, però l’hivern és època de reflexió i recolliment fins que arriba la primavera i l’estiu i ens deixondim i fem una altra crescuda.

Felip Ponsatí i Terradas.

Catalunya (Països Ocupats), novembre de 2022.

Des de l’escola del futur ... , i si pogués ser ja des d’ara, hauríem d’esforçar-nos per fer que la pobresa i la marginació no fossin mai més hereditàries. Per començar a assolir-ho ens cal que TOTA la mainada, quan acabi la primària i encara més la secundària, sigui capaç d’expressar-se oralment, fins i tot en públic, amb fluïdesa i coherència expositiva, tingui una bona comprensió lectora i prou domini de l’escriptura com per poder posar per escrit els seus pensaments amb una presentació socialment adequada.

Ens cal una societat futura amb uns bons fonaments de cohesió social i la llengua n’és el ciment, una societat més justa i, si és possible, encara més participativa i solidària.

ESPAÑA: DEMOCRÀCIA BANANERA. CATALUNYA: PAÍS OCUPAT.

 

Doncs si senyors, España és una democràcia “plena” per als espanyols, però no ho és pas pels catalans. Algú s’imagina un tribunal britànic, francès, alemany o suís fent el que està volent fer el TSJC? No, veritat.

Els catalans som una espècia a assimilar, a “españolitzar”, a fer desaparèixer, senzillament per a ells som un territori que “nosotros, los españoles, hemos ocupado militarmente, dos veces, los últimos 300 años y la sangre de los héroes que cayeron por Diós y por España tiene que respetarse, por eso imponemos el español.”

Senzillament senyors del mini-govern de la Generalitat (no s’ofenguin), si realment volen que les aigües tornin al seu lloc i fer-se respectar no els queda cap més remei que plantar-se, i no pas des d’una conselleria, sinó com un bloc, com TOT el govern i, al seu costat, el Parlament, i no pas només la Presidència, sinó TOTS els diputats, tots en una sola presentació multitudinària, i per dir què?

“Doncs per dir que ja n’hi ha prou que el els jutges vulguin fer de legislatiu i d’executiu, que cadascú té el seu paper i no estem disposats a admetre que des del TSJC es dictin lleis, i que el TSJC no té cap mena de capacitat legal per fer complir les lleis que s’inventen, per tant, en el tema que ens ocupa, el del 25%, el donem per tancat i superat perquè des del Parlament ja s’ha legislat i és el que tots els centres docents han de complir.”

(Si després volen continuar amb els dos trossos que hi ha tot seguit, perfecte)

I si realment creuen en la separació de poders, els jutges, el màxim que poden fer és dir si una norma o la seva aplicació es correspon amb la legalitat vigent, però res més, no poden crear una norma, no se la poden inventar i a més fer-se el totpoderós volent-la fer complir, com si ells fossin algú per fer de legislatiu i fer d’executiu.

Senyors jutges (encara que el seu TC i el seu TS se la passin pel forro), si volen ser respectats comencin per respectar l’organització legal que la societat, a la que diuen voler servir, s’ha dotat i que nosaltres sapiguem ningú els ha donat la capacitat legal per crear lleis ni normes, ni estem disposats a continuar sent tractats, per molt que per vostès ho siguem, com ciutadans de segona.

Passi-ho bé.

Felip Ponsatí i Terradas 

Catalunya (Països Ocupats), 23 de juny de 2022 (A les portes del foc portador de vida).

PS: Des de l’escola del futur ... , i si pogués ser ja des d’ara, hauríem d’esforçar-nos per fer que la pobresa i la marginació no fossin mai més hereditàries. Per començar a assolir-ho ens cal que TOTA la mainada, quan acabi la primària i encara més la secundària, sigui capaç d’entendre el que escolti, comprendre el que llegeixi i d’expressar-se en català, oralment i per escrit, de forma fluida, coherent i d’acord amb les normes socials. 

Ens cal una societat futura amb uns bons fonaments de cohesió social, més justa i, si és possible, encara més participativa i solidària.

( www.llenguaoral.cat ) 

 

 

 

AL GOVERN: RESISTÈNCIA PACÍFICA I REVOLUCIÓ NO VIOLENTA.

El problema que tenim a sobre és de molt difícil solució, senzillament el sistema judicial espanyol, del TSJC cap amunt i alguns de més petits com el jutjat número 1 de Barcelona i segurament d'altres, estan ancorats en el franquisme sociològic i, per tant, Catalunya i tot el que faci flaire de català i, sobretot la llengua, és el seu enemic a abatre, a destruir, a anorrear, a assimilar.

NO PAGA LA PENA FER RECURSOS

No paga la pena que fer recursos al TS o al TC, tots dos han demostrat al llarg del anys el seu ferm patriotisme espanyolista i les seves ganes d’acabar amb qualsevol cosa que pugui diferenciar Catalunya de la resta de l’España imperial.

Tots aquests tribunals els és igual que per motius absolutament administratius s’arribi a inhabilitar un President de la Generalitat, per a ells no és res més que un president de Diputació provincial, i encara.

Amb la inhabilitació del President es va demostrar fefaentment que el respecte a les llibertats fonamentals, per a ells, era una merda davant les decisions administratives d’una Junta Central, i el TSJC ho va brodar amb el seu president al capdavant.

ELLS NO RESPECTEN RES

Com és possible que encara hi hagi algú que consideri aquests jutges persones capaces de fer “Justícia” quan tot el que fan sembla que sigui per anar fent mèrits per arribar al TS., fins i tot han estat capaços de canviar les normes internes i saltar-se el dret bàsic del jutge predeterminat per tal que un jutge que ens estima molt i que pel que sembla viu encara al segle XIX, presideixi el tribunal del, diguem-ne, 25%.

Srs. Jutges mentre vostès no respectin el més bàsic d’una democràcia que és la separació de poders i es dediquin a legislar no anirem pas bé. El respecte per cert, va començar a saltar-se’l el seu TC quan va decidir que el més sagrat en una democràcia: un referèndum legal era fum, i tot seguit van deixar anar tot un seguit de propostes que, de fet, legislaven sobre l’Estatut i així ens ha anat. Si no els semblava bé només calia que diguessin si era o no era constitucional, al seu parer, està clar, i deixar al legislatiu que refés, segons el seu propi criteri, la llei.

FER-SE L'ORNI NO ÉS ACCEPTABLE

El govern central fa veure que ell, en els problemes actuals no hi té res a veure, o sia amb tota aquesta ofensiva de “acoso y derribo” sobre l’ensenyament, però no és cert, podien haver retirat la petició que havia fet el govern del PP, però no ho varen fer i varen mentir, i sabien que mentien quan varen dir que amb la nova llei el problema quedava arreglat, que desapareixia.

ÉS QÜESTIÓ DE TOT EL GOVERN

Les coses no canviaran mentre el Govern de la Generalitat en pes, no un conseller, sinó tot el Govern no digui públicament que ja n’hi ha prou que els jutges vulguin fer la funció del legislatiu i de l’executiu, que no és el seu paper i, per tant, si hi ha alguna cosa que no els sembla bé de l’ordenament jurídic que ho diguin, però no són ells els qui han de cercar les solucions, ni proposar-les, i encara menys voler-les imposar, i si al Govern central li fa il·lusió un altre 155, doncs endavant, però que nosaltres ja n’estem tips de coaccions judicials de “rancio abolengo”.

RESISTÈNCIA PACÍFICA PERÒ SERIOSA

Per això em sembla que, com a conseqüència, el que ha de fer el nostre Govern és comunicar de forma pública que no pensa fer cap cas de la legislació emanada del TSJC perquè legislar no és la seva feina i encara menys voler imposar la seva legislació (abans de fer aquest comunicat proposaria que, de forma privada, es comuniqués al president del govern central perquè aquest tingués temps de treure un decret, màxim 2 dies, no més, que deixés clar que tot el que fa referència al tractament de les llengües al sistema educatiu és competència única i exclusiva de les autoritats educatives, tal com indica la llei vigent.).

LA SEVA RABIETA ÉS ASSEGURADA

Si el govern central no treu el decret aclaratori en el termini fixat, el nostre Govern hauria de fer públic el seu i, evidentment, els jutges trauran el Sant Cristo Gros, el de les querelles i de les inhabilitacions, senzillament se n’ha de passar olímpicament i de forma pública. Que volen jutjar a xxx doncs no s’hi presenta, ni ell ni el seu advocat. Que l’inhabiliten, el Govern diu públicament que aquella persona continua en el seu càrrec i funcions. Que volen inhabilitar a tot el Govern, doncs que ho facin. S’ha de passar olímpicament d’ells i tot ha de continuar igual, és l’única manera de situar cada peça al seu lloc.

Saben allò que en diuen resistència no violenta, saben el que és una revolta pacífica però seriosa? Doncs és el que proposo que comenci a fer el Govern. En serà capaç?

NO ÉS EL NOSTRE SISTEMA JUDICIAL

Ha de quedar clar, i fer-ho públic, des de bon començament, que no es pensa fer cap mena de recurs, queixa o com es vulgui dir a altres instàncies, perquè suposar que el TSJC, o el TS amb persones com el Sr. Marchena, la Sra. Lamela o el Sr. Llarena i d’altres de semblants, com són molts dels del CGPJ, que han demostrat a bastament un ferm patriotisme espanyol, de pedra picada, patriotisme que fins i tot està per sobre de les lleis, perquè les lleis, de fet, consideren que les fan ells quan les interpreten com els sembla millor i com que es consideren intocables fan el que fan. 

És un sistema judicial que s’aguanta sobre la repressió, sobre la força, sobre la coacció, sobre injustícia, per això el Govern ha de tenir clar que seria una pèrdua de temps i de recursos apel·lar a ells, no paga la pena.

Queda el TC que fins ara, majoritàriament i d’una manera més dissimulada, continua practicant el franquisme sociològic: Contra Catalunya tot s’hi val, i no hem d’oblidar que es varen passar per l’entrecuix el referèndum legal de l’Estatut, major mostra de menyspreu cap als catalans és difícilment superable.

FINS ARA ESPAÑA NOMÉS HA SERVIT ALS "ESPAÑOLES"

És evident que España és un “estado democràtico y de derecho”, però això només val pels ciutadans espanyols (segons ells són els que parlen l’español), els altres, els que parlen altres llengües, com els catalans, no, perquè a la pràctica són considerats ciutadans de segona regional i persones que s’han de reeducar, si cal per força.

Parlen molt de la seva constitució, veritat, però sempre s’obliden que també hi posa: «La Constitución española en su Artículo tercero, punto 3, del título preliminar dice: “La riqueza de las distintas modalidades lingüísticas de España es un patrimonio cultural que será objeto de especial respeto y protección.”

Algú em pot dir algun tipus de legislació que “Las Cortes” hagin fet per complir aquest punt? La resposta és clara, en 40 anys res de res, com no siguin insults, menyspreu i una clara i pregona desprotecció.

"POR EL IMPERIO HACIA DIÓS" JA NO ÉS ACCEPTABLE

I ara els jutges també s’hi posen, i perquè s’hi atreveixen?, doncs perquè els sembla que som dèbils i poca cosa, i que ells tenen al seu servei el seu TS i el seu TC, i tota la força que els dona el seu pensament de “España una, España grande, España Libre. Viva España!” i, evidentment, si els sembla necessari la força de tota la policia i de l’exèrcit i de “las Cortes” i del seu rei, hereu segon del dictador feixista.

No els sembla que Rússia i España tenen alguns trets significatius en comú. Somien l'imperi, la dominació.

SEMPRE PODEM APRENDRE

Doncs aquest cop s’equivoquen, per molta força que tinguin al seu costat, nosaltres resistirem i ens en sortirem perquè estem lluitant per la nostra supervivència com a poble.

Com que sempre en podem aprendre Hi ha una altra reflexió-proposta derivada de tot plegat i que em sembla que val per a tota l’escolaritat, ESO inclosa, i deriva del que ens han volgut ensenyar els jutges del TSJC. Moltes gràcies senyors jutges.

"La llengua d'aquesta àrea/assignatura/projecte, etc, és el català, per tant, aprendrem socials, matemàtiques, música, expressió artística, educació física, etc, a través del català i aquesta serà la llengua que farem servir, sempre, tots plegats i així cada dia sabrem més coses i, alhora, la dominarem millor."

Fins aviat.

Felip Ponsatí i Terradas 

Catalunya (Països Ocupats), 7 de juny de 2022.

PS: Des de l’escola del futur ... , i si pogués ser ja des d’ara, hauríem d’esforçar-nos per fer que la pobresa i la marginació no fossin mai més hereditàries. Per començar a assolir-ho ens cal que TOTA la mainada, quan acabi la primària i encara més la secundària, sigui capaç d’entendre el que escolti, comprendre el que llegeixi i d’expressar-se en català, oralment i per escrit, de forma fluida, coherent i d’acord amb les normes socials. 

Ens cal una societat futura amb uns bons fonaments de cohesió social, més justa i, si és possible, encara més participativa i solidària.

( www.llenguaoral.cat ) 

DOCUMENTO INÉDITO

Sr. Director, hace pocos dias, en la buhardilla, encontré un documento que al parecer no se hizo público y que puede ser, històricament interesante, ahora que somos una próspera región del Reino de España y que todos hemos abrazado, sin imposiciones y de buen grado el español, tal como afirmó el primer monarca de la Nueva Era, el rei Juan Carlos I cuando dijo: “Nunca fue la nuestra, lengua de imposición, sino de encuentro; a nadie se le obligó nunca a hablar en castellano: fueron los pueblos más diversos quienes hicieron suya, por voluntad libérrima, la lengua de Cervantes”.

He respetado la redacción y la lengua originales. Como verán, ningún político lo firmó, supongo que por precaución o porqué era un borrador, lo ignoro.

Atentamente.

F.P.

En el glorioso Reino de España, a 16 de mayo de 2052.

 

Als Equips directius i a tots els Claustres.

Respecte a la teòrica aplicació de la sentència del TSJC que vol imposar el 25% d’espanyol a tot el sistema educatiu he de dir:

-          Per començar em sembla que cal centrar la qüestió en els seus justos termes. No som nosaltres, el Departament d’Ensenyament els qui hem creat el problema o la confrontació, sinó alguns jutges emparats en associacions i partits que no tenen prou representació parlamentària per a legislar i han trobat la porta del darrere, els tribunals amics, que els fan la feina legislativa i, per tant, aquests tribunals operen com a legisladors encoberts, o sia, fan política.

-          Nosaltres, amb aquest escrit, només ens defensem dels atacs gravíssims contra la línia de flotació de la convivència i la cohesió social, perquè el problema greu l’ha creat i amplificat el TSJC que en comptes d’ajudar a la cohesió i a la pacificació social està entossudit en aplicar una llei derogada. Posats a fer podien haver-se basat en els ”Principios del Movimiento Nacional”.

-           Hi ha qui dirà que les sentències s’han d’obeir, però no és cert, perquè els mateixos que ho diuen són els primers de fer mans i mànigues per a no fer-ne cas si molt els convé. Potser pot estranyar que digui que no tot el que diuen els tribunals s’ha d’obeir, posem-hi per cas, el TC durant quasi bé 10 anys va donar-nos la raó sobre el traspàs de les beques escolars, però el govern central no les va traspassar, senzillament canviava un reglament o una coma (com qui diria) i deia que allò que demanàvem i per la raó per la qual ho demanàvem ja no era possible perquè estava derogat, i el TC callava, i així podríem trobar molts d’altres exemples.

-        De totes maneres, en aquest cas els TSJC ha aplicat la inventiva, a veure si ens ho empassàvem, perquè enlloc de cap llei vigent es parla de percentatges, per això considerem que el 25% és un invent d’uns jutges; invent que fins ara no s’havia discutit gaire perquè afectava pocs centres i dintre d’aquests pocs centres poques aules i semblava que es podria reconduir sense enfrontaments, però ara ja no és pas un cas anecdòtic, sinó que es vol imposar pertot arreu, de fet, amb la seva sentència fan de  legisladors i és evident que no és el seu paper legal i no se’ls ha de fer cap cas.

-          Considerem que sobrepassen les seves competències perquè estan creant/dictant lleis i, fins i tot, fent una interpretació encara molt més imperial de la que en el seu moment va fer i escriure el TC, i això que el TC va considerar que el vot en referèndum dels catalans sobre l’estatut no valia ni cinc cèntims (políticament, és impossible menysprear més a tot un poble que havia estat i era lleial a la constitució).

-         Al jutges del TSJC els veiem molt decidits a seguir les passes del que va dir, fa uns segles, J.A. de Nebrija: “La lengua es compañera del imperio”, però per molt ciutadans de segona regional que ens considerin no estem disposats que escapcin, encara més, les minses possibilitats legals en el poc que encara podem, parcialment, decidir i que és una de les artèries vitals per a la nostra nació: la llengua i l’escola.

-           Hem arribat a aquest punt perquè en el seu moment, ni el govern central que en bona llei hauria hagut de fer-ho, ni els seus socis o avaladors polítics,  ningú, va demanar la retirada de la denúncia presentada pel govern central anterior i, per tant, aprofitant els errors administratius, els jutges i els seus col·laboradors unionistes (que no constitucionalistes) varen seguir amb la tramitació.

-           Hi ha qui dirà que España és un estat “democrático y de derecho”, i és cert com diuen i repeteixen, però només és cert per als ciutadans de primera, els que parlen l’espanyol que, evidentment, s’hi troben bé perquè la seva llengua, cultura i economia són legalment respectats i protegits, però no pas per als ciutadans de segona regional, la resta de pobles que parlem altres llengües que no són l’espanyol, encara que el sapiguem, però que no som ni protegits legalment, ni respectats en res de res.

-          Potser algú pensarà que exagero, doncs no, i la prova més clara tal com diuen ells és que “obras son amores y no buenas razones”, per això només cal repassar la legislació des de l’aprovació de la constitució cap aquí, i quedarà clara la seva obsessió i la de tots els governs siguin del color que siguin, si és que en aquest aspecte hi ha colors, de posar tot l’escalf i protecció cap a les terres i la llengua espanyola i deixar les engrunes (si en queden) per a la resta i deixar-nos sense cap mena de suport legal per a la llengua, la cultura i l’economia, per així tenir-ho més fàcil per fer-nos desaparèixer com a poble.

-          És molt possible que en el seu enquimerament no se n’adonin que si ens respectessin i ens consideressin ciutadans de primera amb tots els drets legals que això comporta, molt possiblement també ens hi trobaríem bé.

-         En base a una legislació absolutament contrària a la nostra supervivència, no té cap mena de raó fer més recursos ni fer més peticions de seny, que és el que hem estat fent fins ara, perquè ja tenim clar que, fem el que fem, el sistema judicials unionista (que no pas constitucionalista), sistema que va del TSJC cap a les altres instàncies superiors TS i TC, només hi trobarem interpretacions esbiaixades de les seves lleis, sempre en perjudici de les nostres minses possibilitats de supervivència com a poble, i que ens deixen clar que som ciutadans de segona regional, o sia, sense veu ni vot, mentre no ens decidim a abaixar el cap i a acceptar l’espanyol com a única llengua de comunicació.

-         El TSJC, en el seu argumentari, es troba limitat per una llei derogada per això parlen d’àrees troncals, perquè ara no hi ha vigent cap normativa de cap mena que parli d’àrees troncals. És com si els jutges manessin que es fes “Formación del Espiritu Nacional”, com quan jo era petit, no es podria obeir perquè ara no hi ha cap llei que ho contempli, malgrat que abans sí que hi era. Senzillament viuen en el passat, un passat franquista i imperialista.

-     Tenint en compte que l’obligació de qualsevol centre educatiu és organitzar-se pedagògicament per tal que els alumnes quan acabin l’escolaritat dominin les dues llengües oficials, s’ha de considerar que qualsevol intent de dictar com s’han d’organitzar, què han de fer i en quina llengua ho han de fer és una intromissió inacceptable que va contra les finalitats i objectius expressats en la llei i que encomana al Departament d’Educació i als centres, no als tribunals, l’organització i la capacitat de decisió pedagògica.

-          Per tant, tenint en compte que la sentència del TSJC no té cap mena de suport legal en cap llei vigent, tenint en compte que la llei vigent encomana al Departament la determinació de les directius generals de l’ensenyament i tenint en compte que l’organització interna correspon als centres, aquest Departament mana a tots els centres de Catalunya que depenen orgànicament d’ell que no facin cabal de la possible sentència del TSJC dita (popularment) del 25%.

-        En el cas que algun centre rebés algun tipus de comunicat o requeriment es mana a l’Equip directiu que no faci altra actuació que no sigui remetre-ho immediatament al Departament, perquè en depèn legalment i aquest n’és el responsable.

-         Tenint en compte que la composició sociològica del país ha canviat molt en aquests últims decennis, aquest Departament considera que cal fer algun canvi en el tractament de les llengües, per això es demana als centres que, un cop la mainada ja tingui un domini hàbil de la lectoescriptura, facin en espanyol, a més de les hores corresponents de llengua i literatura espanyola, una altra àrea, projecte, espai o el que l’Equip Directiu consideri adequat per les característiques del centre i el Consell Escolar aprovi.

-        També es demanarà al Consell d’Avaluació que implementi, a les proves de CB de primària i de secundària i per a tots els centres, proves orals de català i  d’espanyol i, més endavant, també d’alguna o d’algunes altres llengües (dependrà del que hagin decidit els centres).

-          També es demanarà al Consell d’Avaluació que a les proves de CB avaluï la comprensió lectora i que la composició escrita s’avaluï amb més claredat.

-     També es proposarà que per obtenir l’acreditació en llengua catalana al final de l’escolarització obligatòria calgui la superació acreditada de les proves de llengua oral, escrita i de comprensió lectora en català.

-         La intenció d’aquest departament és que els equips directius estiguin per allò que han d’estar, per la pedagogia i l’organització escolar, i no pas patint per intromissions espúries, per això la part propositiva i la pedagògica d’aquest escrit es concretaran en una llei o en un decret-llei, segons consideri el Govern que és la forma més adient i en la data més immediata possible, mentrestant mano als centres que compleixin el que s’indica en aquest escrit.

Atentament.

Aquí hi hauria d’haver la signatura del Conseller.

Catalunya, 16 de maig de 2022.

Aquest afegit és meu.

Des de l’escola del futur ... , i si pogués ser ja des d’ara, hauríem d’esforçar-nos per fer que la pobresa i la marginació no fossin mai més hereditàries. Per començar a assolir-ho ens cal que TOTA la mainada, quan acabi la primària i encara més la secundària, sigui capaç d’entendre el que escolti, comprendre el que llegeixi i d’expressar-se en català, oralment i per escrit, de forma fluida, coherent i d’acord amb les normes socials. 

Ens cal una societat futura amb uns bons fonaments de cohesió social, més justa i, si és possible, encara més participativa i solidària. 

( www.llenguaoral.cat ) 

Felip Ponsatí i Terradas