dilluns, 13 de març de 2017

HEM DE COMENÇAR A PENSAR EN ELS LÍMITS




Em sembla que un límit hauria de ser que es volgués fer seure la Molt Honorable Presidenta del Parlament en el banc dels acusats, em direu que ja està en camí i que ja ho varen fer al País Basc, i que a més no hi anirà sola sinó amb la majoria de la Mesa del Parlament, doncs jo no hi aniria, els plantaria.

L’altra motiu podria ser el que he llegit fa poc i que fa referència a la CUP. Segons sembla aniria bé que la CUP fes una declaració en la que quedés ben clara la seva voluntat que, sota cap situació, no farà servir mitjans violents. Sincerament, em sembla una bajanada, a la CUP sí i als altres no. Si s’arribés a una situació tan ximple, en la que Espanya volgués fer servir la llei de partits per il·legalitzar la CUP, em sembla que seria prou motiu per prémer l’accelerador i acabar d’una vegada amb tota aquesta comèdia.

UNA PRIMERA PRESA DE POSICIÓ
El Parlament hauria de fer una resolució en el que se li reconegués a la Sra. Irene Rigau la seva capacitat legal per a continuar sent, amb tots els drets i efectes, diputada al Parlament, independentment del que puguin dir els partits i els jutges espanyols.

QUINA LEGALITAT MÉS IL·LEGAL
Pot tenir una certa lògica el pensar que mentre estiguem dintre Espanya hem de respectar la seva legalitat. En Gandhi va respectar la legalitat britànica? Estem jugant un partit en el que els àrbitres van descaradament (ja no els cal la careta) a favor d’un dels equips, no ho poden evitar perquè és el seu equip de tota la vida, ho porten a l’ADN, la volen “Una, Grande y Libre”, i nosaltres que ens fotem. Aquesta és la història i aquesta és la realitat actual.

Espanyols i espanyoles que no voleu que es faci un referèndum, ni feu cap proposta, ja ho tenim clar, ja sabem què voleu, fa molt temps ja ho va dir el vostre padrí, Franco, i ara el seu successor dirà, si fa o no fa: En el día de hoy, cautiva y desarmada l’Autonomia de Cataluña y su Generalidad,  han alcanzado las tropas nacionales sus últimos objetivos militares y políticos.
Rajoy.
Madrid, xx de xxxxx de 2017.

Som un país ocupat, per molt que ens desagradi, i ho som des de fa 300 anys, el feixisme franquista no va ser res més que una manera molt bèstia de demostrar-ho, i l’aparent sistema democràtic actual ja té més de “dictablanda” que de llibertat d’expressió, i cada cop pitjor.

EN QUÈ PENSA?
A vegades el senyor Dante Fachín parla i actua com si li pesés més el marxisme-leninista històric que no pas la seva feina d’ara, de líder polític català, s’ho hauria de fer mirar, em recorda massa l’esloganeria del PSUC, que sempre, vingués a tomb o no, deixaven anar les mateixes frases/missatges.

F. Ponsatí

Visca la terra. Via fora.

"Des de l’escola del futur estat, i si pogués ser ja des d’ara, hauríem d’esforçar-nos per fer que la pobresa i la marginació no fossin mai més hereditàries.             www.llenguaoral.cat


diumenge, 12 de febrer de 2017

EM VAIG EQUIVOCAR, LA MANIFESTACIÓ ERA NECESSÀRIA



Felicitats per l’èxit del dia 6, a les òlibes solitàries ens costa adonar-nos de la força, la solidaritat i la implicació de la nostra nació.

Malgrat tot, segueixo pensant, com deia a l’escrit anterior, que s’hauria de trobar la manera de transformar la situació política en un problema real i col·lapsar la injustícia espanyola; encara que no faci gaire gràcia, segurament molta recança i, fins i tot, por.

L’autoinculpació pública dels càrrecs electes, llegint al ple del seu ajuntament o al Parlament, paraula per paraula, el que va dir en Coma, regidor de Vic, em sembla que és una bona manera de fer-ho (si és que en trobeu alguna altra de més fàcil i pràctica, benvinguda sigui).

Històricament sabem que pocs sistemes polítics suporten la força dels embats de la resistència passiva massiva, encara que l’espanyol en podria ser un, però el resultat mai se sap fins que no es prova.

Per endavant hi ha manifestacions polítiques importants: refugiats, pobresa ..., i la que hauríem de procurar que fos l’última: el dia que els jutges espanyols vulguin fer asseure al bancs dels acusats la Molt Honorable Presidenta del Parlament, senyora Carme Forcadell, per haver deixat que al Parlament (lloc on es parla), es pogués parlar lliurement.

En aquest cas, si pogués ser, em sembla que la concentració encara hauria de ser més multitudinària, i potser haurem de començar a pensar a tirar pel dret perquè només les dictadures prohibeixen la llibertat de pensament i d’expressió.

Aquest estat ja se’l poden confitar, perquè ja ho diuen que els plats s’assemblen a les olles, i l’estat espanyol cada cop s’assembla més a l’olla que va cuinar el militar revoltat i dictador feixista, Francisco Franco.

F. Ponsatí

Visca la terra. Via fora.

"Des de l’escola del futur estat, i si pogués ser ja des d’ara, hauríem d’esforçar-nos per fer que la pobresa i la marginació no fossin mai més hereditàries.                  

www.llenguaoral.cat

dijous, 26 de gener de 2017

EL SIS DE FEBRER




A vegades em sembla que no ens calen maldecaps externs, ja ens en muntem uns quants nosaltres solets, i és el que em sembla que és la proposta de manifestació del dia sis, perquè, hi hagi la quantitat de gent que hi hagi, sempre n’hi haurà menys que a l’últim onze de setembre, i semblarà que l’empenta perd força i capacitat de convocatòria.

La qüestió amb els tribunals no s’arregla pas fent bondat o fent manifestacions, sinó que cal revertir la situació i convertir-la en un problema per España, i això vol dir que:

1/ Tots els regidors i alcaldes de Junts pel Sí i de la CUP (si algú altre s’hi vol afegir, benvingut sigui), un per un, haurien de fer (toqui o no toqui), en el Ple del seu  ajuntament, una “exposició i proposta idèntica” a la d’en Coma.

2/ Tots els regidors i alcaldes, tot seguit, haurien de fer arribar, públicament, la seva declaració a la fiscalia del TS, als jutges del TSC i al TC.

3/ Tots els encausats, actuals i futurs, s’haurien de negar a anar a les citacions de qualsevol dels tribunals, si hi van hauria de ser perquè els han detingut.

4/ Totes les detencions, sempre, haurien de ser pacifiques.

Seria igual que fossin els Mossos, la Policia Nacional o la Guàrdia Civil qui els detingués, “És España qui els fa detenir”, “Són els jutges espanyols els qui els fan detenir”, “Són les lleis espanyoles les que condemnen la llibertat d’expressió”, aquests han de ser els missatges.

Evidentment tot quedaria més clar si els Mossos deixessin de fer de policia judicial i, em permeto suggerir que –temporalment- renunciem a aquesta capacitat. Em sembla que en aquest aspecte el Govern és qui té la paraula; els jutges espanyols ja tenen la Guàrdia Civil i la Policia Nacional per fer aquesta feina.

LA CONFERÈNCIA
Un èxit, i no hi calen comentaris, ja ho va dir Cervantes: “...ladran, luego cabalgamos”.

LA DACIÓ EN PAGAMENT: UNA ESTAFA DESPRÉS D’UNA ESTAFA.
De fet l’estafa ja comença amb la normativa que permet que el més fort (el banc) imposi les seves condicions draconianes al dèbil (el particular). Si vols els cèntims, has d’acceptar el que proposem, sinó, no te’ls deixem (com si fossin seus).

Per començar, caldria que els interessos es repartissin homogèniament al llarg de tot el període de pagament, i no pas com ara, que portes cinc anys pagant i resulta que el teu deute no ha baixat pràcticament en res, perquè tot el que has pagat eren interessos i, de capital, quasi bé no n’has tornat. D’això, jo en dic una estafa amb tot el suport legal i amb la prepotència del fort, no hauria de ser permès.

De totes maneres no és pas l’única, n’hi una altra encara més gruixuda i té totes les formes de robatori amb intimidació i força, però tot legal, està clar. Aquest robatori té dues versions, la dura i la “suau”.

En la versió dura se t’ho queden tot, et fan fora de l’habitatge i continues tenint el deute. En la versió tova se t’ho queden tot, et fan fora de l’habitatge, però et perdonen el deute. És que són tan bons i generosos, els bancs. Aquesta segona versió és la “dació en pagament” de la qual sembla que se’n canten totes les excel·lències.

Però fins i tot si, lliurant l’habitatge, el deute desapareix, els bancs, amb l’aval dels tribunals, estan estafant als deutors, perquè si algú ha pagat una quantitat d’un habitatge, posem-hi una tercera part, hauria de ser propietari d’una tercera part, i no pas com ara, de res, i en el cas que l’habitatge es vengués o es llogués li correspondria una tercera part de la venda o del lloguer, i les altres dues terceres parts (o el percentatge que fos) serien del banc i, amb aquell percentatge (que correspon a la part que manca de pagar) també hauria desaparegut el deute.

F. Ponsatí

Visca la terra. Via fora.

"DES DE L'ESCOLA DEL FUTUR ESTAT I, SI POGUÉS SER JA DES D'ARA, HAURÍEM D’ESFORÇAR-NOS PER FER QUE LA POBRESA I LA MARGINACIÓ NO SIGUIN, MAI MÉS, HEREDITÀRIES".   www.llenguaoral.cat