dimarts, 11 d’abril de 2017

LA PREGUNTA QUE NINGÚ VOL FER EN VEU ALTA



Des del moment que el Govern i la majoria del Parlament diuen que estan disposats a fer el que calgui per a poder fer el referèndum, fins i tot fer lleis de transitorietat entre els dos sistemes legals, la pregunta que queda a l’aire i que anem deixant que vagi donant voltes i més voltes, com una sínia inacabable, però que ningú s’atreveix a verbalitzar és: El Parlament i el Govern disposen de prou forces d’ordre públic preparades per a donar suport a les seves ordres i normes? Sí o no?.

Que hi ha algun centenar de miler de persones disposades a donar la cara és un fet incontestable (encara que no fossin tots els que diuen, així i tot, són molts), però, i els Mossos i les policies locals? Què faran en el cas, segur, que les lleis dictades pel Parlament i referendades pel Govern, siguin declarades inconstitucionals al cap de pocs segons o, fins i tot, abans?

Sortiran els comandaments i diran que estan a les ordres del govern de Catalunya o del seu ajuntament en tot i per tot, i es jugaran el seu futur i la seva jubilació en el cas que les coses vagin per mal borràs?, o bé diran que sí, però que no, que no se sap, que s’ha de veure què passa i que com és un cas de consciència tothom és lliure de fer el que li sembli i, per tant, que les decisions han de ser individuals, o que és millor esperar,...

No hauríem d’oblidar que democràcia i España són paraules immiscibles, com a màxim poden fer veure que conviuen i, en aquests moments, no passa de ser una dictablanda judicialitzada, i com que per la part espanyola tenen el sou i la jubilació assegurades, com a mínim formalment, no dubtaran pas, i ens ocuparan amb la guàrdia civil, la policia, els carrabiners i, si cal, sortirà l’exèrcit a donar-los-hi un cop de mà fent maniobres (ja previstes), o sense ni dissimular.

Si algú es pensa que m’estic muntant una pel·lícula és que no coneix pas els espanyols. Això és el que tenen pensat, encara que, evidentment, ho justificaran i ho dissimularan una mica amb l’article ... de la seva constitució, i amb decisions judicials, etc. I que quedi clar que hi haurà un piló de gent que rebrà l’ocupació amb el braç enlaire, ai!, volia dir amb els braços oberts, perquè el franquisme sociològic encara té molt de pòsit, fins i tot entre nosaltres, i s’enyoren.

Des del meu punt de vista tot dependrà de la capacitat de resistència del Govern i del Parlament, i de la mobilització i resistència ciutadana pacífica, però tossuda, i no pas de les forces d’ordre públic, ni dels “Comuns” (ja serà molt si es posen, lleialment, al costat del Govern en la decisió de fer el referèndum)

Si volem que els poders públics resisteixin cal que se sentin recolzats per la gent, per la nació, i si s’hi afegeixen els Mossos i les policies locals, millor que millor.

F. Ponsatí

Visca la terra. Via fora.

"Des de l’escola del futur estat, i si pogués ser ja des d’ara, hauríem d’esforçar-nos per fer que la pobresa i la marginació no fossin mai més hereditàries.         www.llenguaoral.cat 






dilluns, 13 de març de 2017

HEM DE COMENÇAR A PENSAR EN ELS LÍMITS




Em sembla que un límit hauria de ser que es volgués fer seure la Molt Honorable Presidenta del Parlament en el banc dels acusats, em direu que ja està en camí i que ja ho varen fer al País Basc, i que a més no hi anirà sola sinó amb la majoria de la Mesa del Parlament, doncs jo no hi aniria, els plantaria.

L’altra motiu podria ser el que he llegit fa poc i que fa referència a la CUP. Segons sembla aniria bé que la CUP fes una declaració en la que quedés ben clara la seva voluntat que, sota cap situació, no farà servir mitjans violents. Sincerament, em sembla una bajanada, a la CUP sí i als altres no. Si s’arribés a una situació tan ximple, en la que Espanya volgués fer servir la llei de partits per il·legalitzar la CUP, em sembla que seria prou motiu per prémer l’accelerador i acabar d’una vegada amb tota aquesta comèdia.

UNA PRIMERA PRESA DE POSICIÓ
El Parlament hauria de fer una resolució en el que se li reconegués a la Sra. Irene Rigau la seva capacitat legal per a continuar sent, amb tots els drets i efectes, diputada al Parlament, independentment del que puguin dir els partits i els jutges espanyols.

QUINA LEGALITAT MÉS IL·LEGAL
Pot tenir una certa lògica el pensar que mentre estiguem dintre Espanya hem de respectar la seva legalitat. En Gandhi va respectar la legalitat britànica? Estem jugant un partit en el que els àrbitres van descaradament (ja no els cal la careta) a favor d’un dels equips, no ho poden evitar perquè és el seu equip de tota la vida, ho porten a l’ADN, la volen “Una, Grande y Libre”, i nosaltres que ens fotem. Aquesta és la història i aquesta és la realitat actual.

Espanyols i espanyoles que no voleu que es faci un referèndum, ni feu cap proposta, ja ho tenim clar, ja sabem què voleu, fa molt temps ja ho va dir el vostre padrí, Franco, i ara el seu successor dirà, si fa o no fa: En el día de hoy, cautiva y desarmada l’Autonomia de Cataluña y su Generalidad,  han alcanzado las tropas nacionales sus últimos objetivos militares y políticos.
Rajoy.
Madrid, xx de xxxxx de 2017.

Som un país ocupat, per molt que ens desagradi, i ho som des de fa 300 anys, el feixisme franquista no va ser res més que una manera molt bèstia de demostrar-ho, i l’aparent sistema democràtic actual ja té més de “dictablanda” que de llibertat d’expressió, i cada cop pitjor.

EN QUÈ PENSA?
A vegades el senyor Dante Fachín parla i actua com si li pesés més el marxisme-leninista històric que no pas la seva feina d’ara, de líder polític català, s’ho hauria de fer mirar, em recorda massa l’esloganeria del PSUC, que sempre, vingués a tomb o no, deixaven anar les mateixes frases/missatges.

F. Ponsatí

Visca la terra. Via fora.

"Des de l’escola del futur estat, i si pogués ser ja des d’ara, hauríem d’esforçar-nos per fer que la pobresa i la marginació no fossin mai més hereditàries.             www.llenguaoral.cat


diumenge, 12 de febrer de 2017

EM VAIG EQUIVOCAR, LA MANIFESTACIÓ ERA NECESSÀRIA



Felicitats per l’èxit del dia 6, a les òlibes solitàries ens costa adonar-nos de la força, la solidaritat i la implicació de la nostra nació.

Malgrat tot, segueixo pensant, com deia a l’escrit anterior, que s’hauria de trobar la manera de transformar la situació política en un problema real i col·lapsar la injustícia espanyola; encara que no faci gaire gràcia, segurament molta recança i, fins i tot, por.

L’autoinculpació pública dels càrrecs electes, llegint al ple del seu ajuntament o al Parlament, paraula per paraula, el que va dir en Coma, regidor de Vic, em sembla que és una bona manera de fer-ho (si és que en trobeu alguna altra de més fàcil i pràctica, benvinguda sigui).

Històricament sabem que pocs sistemes polítics suporten la força dels embats de la resistència passiva massiva, encara que l’espanyol en podria ser un, però el resultat mai se sap fins que no es prova.

Per endavant hi ha manifestacions polítiques importants: refugiats, pobresa ..., i la que hauríem de procurar que fos l’última: el dia que els jutges espanyols vulguin fer asseure al bancs dels acusats la Molt Honorable Presidenta del Parlament, senyora Carme Forcadell, per haver deixat que al Parlament (lloc on es parla), es pogués parlar lliurement.

En aquest cas, si pogués ser, em sembla que la concentració encara hauria de ser més multitudinària, i potser haurem de començar a pensar a tirar pel dret perquè només les dictadures prohibeixen la llibertat de pensament i d’expressió.

Aquest estat ja se’l poden confitar, perquè ja ho diuen que els plats s’assemblen a les olles, i l’estat espanyol cada cop s’assembla més a l’olla que va cuinar el militar revoltat i dictador feixista, Francisco Franco.

F. Ponsatí

Visca la terra. Via fora.

"Des de l’escola del futur estat, i si pogués ser ja des d’ara, hauríem d’esforçar-nos per fer que la pobresa i la marginació no fossin mai més hereditàries.                  

www.llenguaoral.cat