dilluns, 10 de juliol de 2017

ELS COMUNS I EL REFERÈNDUM (10 DE JULIOL DE 2017)


Els Comuns encara pensen en clau autonomista, per a ells només hi ha una sobirania, la d’Espanya, i sense els seu vistiplau tot allò que fem nosaltres és pura ”Commedia dell’arte”, per això consideren el referèndum de l’u d’octubre només com una manera d’expressar-se, com una posada en escena, però no pas com una voluntat ferma i sobirana de ser, amb conseqüències polítiques i jurídiques, ens estant dient que el resultat no és important.

EL SEU HORITZÓ, ENCARA, ÉS L’AUTONOMIA
La seva obsessió és no perdre vots, no perdre l’espai  que ocupen. Per als Comuns la seva preocupació no és si el Parlament de Catalunya té o no té la capacitat sobirana per fer el que està fent, donen per descomptat que no, perquè s’està fent sense el permís del “Gran Hermano”, España, sinó que la seva preocupació és arribar a governar el país,  des de la Generalitat, però no pas com estat, sinó com a una simple comunitat autònoma, ja en tenen prou.

DE MOMENT AL COSTAT DELS PARTITS MONÀRQUICS
Amb la seva presa de posició de nedar i guardar la roba, fan allò que bescanten, la puta i la ramoneta, de fet, ja han pres partit: són al costat dels partits monàrquics, però, per si de cas, no s’oposen frontalment al referèndum (un divertimento).

EL NOSTRE FUTUR
Però si questa és la seva lectura, la nostra és tota una altra. Després de l’aclaparadora votació, i després d’haver guanyat  el ”SÍ”, en un termini relativament curt, i amb totes les dificultats que vulgueu, deixarem de ser espanyols, i passarem a ser responsables d’allò que fem i desfem, i ens agradaria que els Comuns, malgrat la seva tebior, respectessin el resultat i ens ajudessin a situar la nostra nació, el nostre nou estat, al mapa.

DESPRÉS DE LA VOTACIÓ
També és cert que després de la votació poden voler seguir fent el mateix paper i continuar al costat dels partits monàrquics, però més val que tinguin en compte que si després de la votació no es posen clarament al costat del President i no li donen un suport explícit, seran arraconats per la història, hauran nedat i guardat tant i tant la roba, que ells mateixos s’hauran provocat la desfeta.

Visca la terra. Via fora.

F. Ponsatí

Des de l’escola del futur estat, i si pogués ser ja des d’ara, hauríem d’esforçar-nos per fer que la pobresa i la marginació no fossin mai més hereditàries i, per assolir-ho, ens cal que TOTA la mainada, quan acabi la primària, i encara més la secundària, sigui capaç d’entendre el que escolti, comprendre el que llegeixi i expressar-se en català, oralment i per escrit, de forma socialment correcta.      www.llenguaoral.cat

dimarts, 20 de juny de 2017

PER SI SERVEIX (20 de juny de 2017)



Després d’haver estat anorreats militarment, suprimides les nostres lleis, exèrcit, moneda i arraconada la nostra llengua, al llarg de 300 anys hem anat sobrevivint com hem pogut i hem procurat adaptar-nos a les noves condicions, per molt negatives i discriminatòries que fossin.

Quan el 2006 el poble de Catalunya va votar en referèndum que acceptava una nova relació amb l’estat es va entrar en un nou pacte polític, però quan el 2010 el TC espanyol va decidir que calia esmenar, retallar i reinterpretar molts dels articles, es va estripar el pacte polític, i no el vàrem estripar nosaltres, sinó Espanya.

Malgrat tot, després de l’atzagaiada del TC, no vàrem estripar les cartes, sinó que en nombroses ocasions s’han fet propostes per assolir un nou encaix amb España, però sempre se’ns ha contestat el mateix: NO. Per tant, España no ens ha deixat cap més sortida que arraconar qualsevol pacte polític i decidir, nosaltres, com volem governar-nos.

És cert que amb la legalitat espanyola el que ara proposem, fer un referèndum, segons com s’interpreti, és totalment legal i segons com s’interpreti no ho és, però aquesta situació ja no ens preocupa perquè ja s’han esgotat totes les possibilitats d’entesa sobre la nostra capacitat, o no, per decidir el nostre futur, i ens considerem prou capacitats per aplicar les nostres lleis i deixar de dependre de les espanyoles.

VOLUNTARIS
Tothom, mínimament assenyat vol el millor per la seva família, fills i nets. Jo en sóc un i, per tant, si he de ser voluntari o el que calgui, ja des d’ara, m’hi apunto. Potser us preocupa (si no guanya el sí) que us puguin posar una multa, anar a judici o el que sigui, però si us plau no us escagarrineu, penseu que els nostres avantpassats varen posar-hi la vida, la família i la hisenda per defensar la terra, i allò que ells varen perdre, ara, nosaltres tenim l’oportunitat de guanyar-ho, i fer-ho pacíficament. Deixarem escapar aquesta oportunitat?

ELS COMUNS
Us aniria bé de llegir el galdós paper (amb rectificació inclosa) que va fer “Iniciativa ...” amb la proposta del 9-N, sembla com si vosaltres volguéssiu fer quelcom de semblant. No cal que mireu tant i tant cap el centre de la península, ni penseu amb els vots actuals, mireu el futur i les possibilitats que dóna la llibertat. Sinó, dintre d’Espanya, quin futur ens espera a tots plegats?

Demaneu garanties, quines garanties? Mireu, avui fa 228 anys que els diputats del Tercer estat (o sia només una part de l’Assemblea Nacional francesa), varen decidir declarar-la constituent. És el començament de la Revolució francesa. No us sembla que hauria estat ridícul que algú hagués posat com a condició per a continuar que se li donessin garanties. Garanties de què, amb què, si estaven actuant fora de l’ordre establert i en contra de la voluntat del rei?

Les úniques garanties, en política i en moltes altres situacions de la vida només les dóna la voluntat de fer allò que un s’ha proposat. El President i els vicepresident us han dit el que volien fer, si us el creieu i us sembla que és el millor pel nostre poble, sumeu-vos-hi, sinó digueu-ho clarament i poseu-vos al costat de les forces monàrquiques. 

Visca la terra. Via fora.

F. Ponsatí

Des de l’escola del futur estat, i si pogués ser ja des d’ara, hauríem d’esforçar-nos per fer que la pobresa i la marginació no fossin mai més hereditàries i, per assolir-ho, ens cal que TOTA la mainada, quan acabi la primària, sigui capaç d’entendre el que escolti, comprendre el que llegeixi i expressar-se en català, oralment i per escrit, de forma socialment correcta.   www.llenguaoral.cat




dimecres, 3 de maig de 2017

CSQP, LA FIRA DE TEATRE DE TITELLES NO ES FA AL PARLAMENT



Ja fa molts anys, estic parlant de la prehistòria, una persona em va aconsellar que no m’oposés a una proposta que es faria en una propera reunió. Ell sabia que no em semblava bé, i tot seguit, si fa o no fa, em va dir: Quan alguna cosa que et proposin no et sembli bé, no t’hi oposis frontalment, fes veure que, en el fons, hi estàs d’acord i fes propostes de millora, ves-la portant cap a la perfecció, cap a l’excel·lència, i acabarà sent irrealitzable.
Aquesta tècnica, com podeu adonar-vos, és més vella que l’anar a peu, no us sona a Comissió de Venècia?
Ja sabem que als manaires de CSQP (per què mai no són una mica amables?) no els agrada la idea de ser independents, ni tant sols de votar (no fos cas que ...), no cal que ho dissimulin amb Venècies, encara que potser ha arribat l’hora que tallin els fils mentals que els han mogut fins ara i se sumin al futur en llibertat, nosaltres, com a nació, fa temps que ho hem fet i volem votar, i vostès?

POSI UN JUTGE A LA SEVA VIDA
Des de quan uns jutges es creuen amb el dret de dir de què es pot parlar i de què no es pot parlar al nostre Parlament. Visca la separació de poders!
La idea bàsica d’una democràcia (el govern del poble) és que s’ha de poder discutir i parlar de tot, si no és així és que no s’està en una democràcia, sinó en una pseudodemocràcia o democràcia de cartó-pedra i, per tant, per a nosaltres en una cosa molt semblant a una dictablanda. Espanya és això.
Ja fa temps que vaig dir que no em semblava bé que la segona autoritat del país (i ho faig extensiu a la resta de representants de la mesa i del Parlament) hagués d’anar a declarar al jutjat per actuacions parlamentàries, i que si hi havia algun jutge tan cregut que li semblava que li havia de preguntar alguna cosa sobre la seva feina, fes les preguntes per escrit i que fos contestat d’igual forma.
Els jutges volen humiliar els nostres representants i, amb ells, a tot el país. No paren de recordar-nos que som un país vençut, assimilat, i que no hi pintem res de res. Els qui manen són ells i les lleis espanyoles. Són incorregibles i no canviaran, ni ells ni els polítics espanyols. Deixem-los d’una vegada!

EN LLACH
És que hi ha algú que pensi que en el cas de perdre el referèndum tots els funcionaris que hagin obeït la Generalitat no seran expedientats? 
Segur que tots aquests que ara criden contra en Llach ho trobaran normal i lògic, les seves lleis són les importants, però segons ells les nostres lleis són de fireta, serveixen per jugar, però no pas ser obeïdes.
El més curiós del cas és que tinc l’absoluta certesa que si guanyem el referèndum serà tanta la il·lusió  i les ganes de sumar que no hi haurà cap mena d’expedient, i només es demanarà que, qui ho desitgi, continuï treballant, però ara per al nou estat. Així de senzill.

Visca la terra. Via fora.

F. Ponsatí
 
Des de l'escola del futur estat, i si pogués ser ja des d'ara, hauríem d'esforçar-nos per fer que la pobresa i la marginació no fossin mai més hereditàries i, per assolir-ho ens cal que TOTA la mainada, quan acabi la primària, sigui capaç d'entendre el que escoltin, comprendre el que llegeixin i d'expressar-se en català, oralment i per escrit, de forma socialment correcta.

De la plana web: llenguaoral.cat

dimarts, 11 d’abril de 2017

LA PREGUNTA QUE NINGÚ VOL FER EN VEU ALTA



Des del moment que el Govern i la majoria del Parlament diuen que estan disposats a fer el que calgui per a poder fer el referèndum, fins i tot fer lleis de transitorietat entre els dos sistemes legals, la pregunta que queda a l’aire i que anem deixant que vagi donant voltes i més voltes, com una sínia inacabable, però que ningú s’atreveix a verbalitzar és: El Parlament i el Govern disposen de prou forces d’ordre públic preparades per a donar suport a les seves ordres i normes? Sí o no?.

Que hi ha algun centenar de miler de persones disposades a donar la cara és un fet incontestable (encara que no fossin tots els que diuen, així i tot, són molts), però, i els Mossos i les policies locals? Què faran en el cas, segur, que les lleis dictades pel Parlament i referendades pel Govern, siguin declarades inconstitucionals al cap de pocs segons o, fins i tot, abans?

Sortiran els comandaments i diran que estan a les ordres del govern de Catalunya o del seu ajuntament en tot i per tot, i es jugaran el seu futur i la seva jubilació en el cas que les coses vagin per mal borràs?, o bé diran que sí, però que no, que no se sap, que s’ha de veure què passa i que com és un cas de consciència tothom és lliure de fer el que li sembli i, per tant, que les decisions han de ser individuals, o que és millor esperar,...

No hauríem d’oblidar que democràcia i España són paraules immiscibles, com a màxim poden fer veure que conviuen i, en aquests moments, no passa de ser una dictablanda judicialitzada, i com que per la part espanyola tenen el sou i la jubilació assegurades, com a mínim formalment, no dubtaran pas, i ens ocuparan amb la guàrdia civil, la policia, els carrabiners i, si cal, sortirà l’exèrcit a donar-los-hi un cop de mà fent maniobres (ja previstes), o sense ni dissimular.

Si algú es pensa que m’estic muntant una pel·lícula és que no coneix pas els espanyols. Això és el que tenen pensat, encara que, evidentment, ho justificaran i ho dissimularan una mica amb l’article ... de la seva constitució, i amb decisions judicials, etc. I que quedi clar que hi haurà un piló de gent que rebrà l’ocupació amb el braç enlaire, ai!, volia dir amb els braços oberts, perquè el franquisme sociològic encara té molt de pòsit, fins i tot entre nosaltres, i s’enyoren.

Des del meu punt de vista tot dependrà de la capacitat de resistència del Govern i del Parlament, i de la mobilització i resistència ciutadana pacífica, però tossuda, i no pas de les forces d’ordre públic, ni dels “Comuns” (ja serà molt si es posen, lleialment, al costat del Govern en la decisió de fer el referèndum)

Si volem que els poders públics resisteixin cal que se sentin recolzats per la gent, per la nació, i si s’hi afegeixen els Mossos i les policies locals, millor que millor.

F. Ponsatí

Visca la terra. Via fora.

"Des de l’escola del futur estat, i si pogués ser ja des d’ara, hauríem d’esforçar-nos per fer que la pobresa i la marginació no fossin mai més hereditàries.         www.llenguaoral.cat 






dilluns, 13 de març de 2017

HEM DE COMENÇAR A PENSAR EN ELS LÍMITS




Em sembla que un límit hauria de ser que es volgués fer seure la Molt Honorable Presidenta del Parlament en el banc dels acusats, em direu que ja està en camí i que ja ho varen fer al País Basc, i que a més no hi anirà sola sinó amb la majoria de la Mesa del Parlament, doncs jo no hi aniria, els plantaria.

L’altra motiu podria ser el que he llegit fa poc i que fa referència a la CUP. Segons sembla aniria bé que la CUP fes una declaració en la que quedés ben clara la seva voluntat que, sota cap situació, no farà servir mitjans violents. Sincerament, em sembla una bajanada, a la CUP sí i als altres no. Si s’arribés a una situació tan ximple, en la que Espanya volgués fer servir la llei de partits per il·legalitzar la CUP, em sembla que seria prou motiu per prémer l’accelerador i acabar d’una vegada amb tota aquesta comèdia.

UNA PRIMERA PRESA DE POSICIÓ
El Parlament hauria de fer una resolució en el que se li reconegués a la Sra. Irene Rigau la seva capacitat legal per a continuar sent, amb tots els drets i efectes, diputada al Parlament, independentment del que puguin dir els partits i els jutges espanyols.

QUINA LEGALITAT MÉS IL·LEGAL
Pot tenir una certa lògica el pensar que mentre estiguem dintre Espanya hem de respectar la seva legalitat. En Gandhi va respectar la legalitat britànica? Estem jugant un partit en el que els àrbitres van descaradament (ja no els cal la careta) a favor d’un dels equips, no ho poden evitar perquè és el seu equip de tota la vida, ho porten a l’ADN, la volen “Una, Grande y Libre”, i nosaltres que ens fotem. Aquesta és la història i aquesta és la realitat actual.

Espanyols i espanyoles que no voleu que es faci un referèndum, ni feu cap proposta, ja ho tenim clar, ja sabem què voleu, fa molt temps ja ho va dir el vostre padrí, Franco, i ara el seu successor dirà, si fa o no fa: En el día de hoy, cautiva y desarmada l’Autonomia de Cataluña y su Generalidad,  han alcanzado las tropas nacionales sus últimos objetivos militares y políticos.
Rajoy.
Madrid, xx de xxxxx de 2017.

Som un país ocupat, per molt que ens desagradi, i ho som des de fa 300 anys, el feixisme franquista no va ser res més que una manera molt bèstia de demostrar-ho, i l’aparent sistema democràtic actual ja té més de “dictablanda” que de llibertat d’expressió, i cada cop pitjor.

EN QUÈ PENSA?
A vegades el senyor Dante Fachín parla i actua com si li pesés més el marxisme-leninista històric que no pas la seva feina d’ara, de líder polític català, s’ho hauria de fer mirar, em recorda massa l’esloganeria del PSUC, que sempre, vingués a tomb o no, deixaven anar les mateixes frases/missatges.

F. Ponsatí

Visca la terra. Via fora.

"Des de l’escola del futur estat, i si pogués ser ja des d’ara, hauríem d’esforçar-nos per fer que la pobresa i la marginació no fossin mai més hereditàries.             www.llenguaoral.cat